Contra la condemna hipotecària

A la dificultat històrica del nostre país per accedir a un habitatge digne per part d'amplis sectors de la població, amb l'actual crisi econòmica s'hi suma el drama de la pèrdua de l'habitatge per motius econòmics. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, des del 2007 -any en què esclata la crisi- fins al 2011, s'han produït 350.000 execucions hipotecàries a tot Espanya. Les previsions de futur no són millors i indiquen que aquestes xifres podrien duplicar-se durant el 2013.

Les famílies que estan afectades per aquests desnonaments pertanyen als sectors socials més castigats per la crisi: les persones que han perdut la feina, especialment les que es troben en situació d'atur de llarga durada. I, dins d'aquestes, les que pertanyen als col·lectius tradicionalment més vulnerables, com les persones immigrades o les mares solteres. D'altra banda, a la pèrdua de feina i de l'habitatge s'hi suma una conseqüència totalment inesperada i d'efectes gravíssims: a l'Estat espanyol el procediment d'execució hipotecària preveu que, en cas d'impagament, l'entitat financera pugui adjudicar-se

l'habitatge pel 60% del seu valor de taxació, i seguir reclamant la resta del deute pendent -més interessos i costos judicials- tant a la persona afectada com als qui l'hagin

avalat.

Així, a la dramàtica situació de no tenir feina ni habitatge, s'hi afegeix un deute impagable que suposa l'embargament de salaris o de qualsevol ingrés o propietat dels afectats i de llurs avalistes. Es tracta, per tant, d'una condemna a l'exclusió social, i a l'economia submergida.

Davant d'aquesta situació, la mesura estrella del Govern del Partit Popular, el codi de bones pràctiques per a hipoteques de clients amb pocs recursos, impulsat mitjançant el reial decret llei 6/2012 de 9 de març, resulta clarament insuficient. D'una banda, estableix requisits que en deixen fora la immensa majoria dels afectats. D'una altra, està bàsicament orientat a un refinançament del deute que només beneficia els bancs. Finalment, el codi deixa fora els milers de persones que ja han estat desnonades.

Així, mentre que les entitats financeres, en gran mesura responsables de l'actual crisi econòmica, reben milers de milions d'euros en ajudes públiques, les famílies amb hipoteques impagables continuen abocades a l'exclusió social. És per això que cal una mobilització social que forci un pla de rescat per als milers de famílies que es van sobreendeutar, no per especular, sinó simplement per accedir a un bé de primera necessitat i a un dret fonamental per a les persones com és un habitatge digne.

Amb aquest objectiu, aquest matí presentem públicament el tret de sortida de la iniciativa legislativa popular (ILP) per demanar la regulació de la dació en pagament retroactiva, paralitzar els desnonaments i promoure el lloguer social. Tenim fins al 31 d'octubre per recollir les 500.0000 signatures necessàries perquè la ILP sigui admesa al Congrés dels Diputats.

Amb aquesta ILP pretenem que en els casos de vivenda habitual el lliurament de la propietat de l'habitatge liquidi la totalitat del deute. De fet, l'Estat espanyol és, en aquest sentit, una anomalia: tant als Estats Units com a la majoria de països europeus existeix algun tipus de mecanisme que, d'una manera o d'una altra, permet resoldre els deutes hipotecaris en un termini raonable.

Però, a més de la dació en pagament retroactiva, també proposem que es paralitzin els desnonaments i que aquelles hipoteques que avui resulten impagables puguin reconvertir-se en un lloguer social. D'aquesta manera les famílies afectades po-

drien romandre en els seus habitatges destinant com a màxim el 30% dels seus ingressos per al pagament del lloguer.

Notícies relacionades

Un aprenentatge especial a mida

La microbiota vaginal alterada augmenta el risc d’infertilitat

És un absurd i un escàndol social que els bancs segueixin acumulant milers de pisos buits mentre milers de famílies es queden al carrer i amb deutes de per vida. Per això fem una crida a tota la ciutadania perquè se sumi a la ILP en defensa del dret a l'habitatge aportant-hi la seva signatura. ¡Que no ens hipotequin la

vida!