El CAREC i el pacte fiscal

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement de la Generalitat (CAREC) ha publicat recentment el seu informe sobre el pacte fiscal. El CAREC avala sense cap mena de reserva tots els elements de la proposta de l'Executiu català, que suposaria l'extensió al Principat del sistema basc de concert encara que mantenint un component de «solidaritat» amb la resta d'Espanya. La Generalitat assumiria la gestió i regulació de tots els impostos a Catalunya, així com la titularitat del 100% dels seus rendiments, i negociaria després amb l'Estat una aportació a la caixa comuna (sensiblement inferior a l'actual) que hauria de cobrir els costos dels serveis estatals i incloure una contribució, acotada i revisable, a un mecanisme d'anivellament parcial.

EL QUE sorprÈn del document són els arguments que el CAREC invoca per justificar el seu suport incondicional a les tesis de l'actual Govern. Els autors de l'informe no parteixen dels suposats drets històrics del poble català o dels seus sentiments nacionals, sinó de principis d'eficiència, equitat, responsabilitat i solidaritat, i sostenen que la seva proposta no s'ha de veure com una reivindicació política sinó com el plantejament d'una «fórmula racional de relació econòmica» entre administracions l'aplicació de la qual «estimularia la reactivació econòmica i afavoriria el progrés econòmic i social de Catalunya i del conjunt de l'Estat». Quasi res.

Per desgràcia per als experts del CAREC, la defensa del sistema de concert sobre principis de racionalitat econòmica i equitat és una tasca pràcticament impossible i això els obliga a curioses contorsions dialèctiques en el seu intent per convèncer el lector de les virtuts de les seves propostes.

L'informe insisteix molt, per exemple, en el principi de responsabilitat fiscal, en la conveniència que els governs rendeixin comptes davant els seus ciutadans no només de les seves despeses sinó també dels impostos que els financen. Completament d'acord, però no acabo de veure per què aquest principi no s'hauria d'aplicar també al Govern central, el qual els autors de l'informe volen privar completament de responsabilitats (i instruments) tributaris, almenys en territori català. Una cosa similar passa en relació amb la gestió tributària. La part de l'informe destinada al tema ve a dir que per evitar ineficiències i problemes d'inseguretat jurídica seria molt recomanable que la Hisenda central i la nova agència catalana seguissin comportant-se després del seu divorci com molt bons amics. En els dos casos, la conclusió lògica del principi invocat és l'oposada a la que defensen els autors. Com que tant el Govern central com el català tenen importants competències de despesa, tots dos necessiten instruments d'ingrés i és bo que en rendeixin comptes als ciutadans, la qual cosa exigeix un repartiment equilibrat de competències i ingressos tributaris entre les dues administracions i no pas el monopoli per part de la Generalitat. I com que existeixen òbvies economies d'escala i abast en la gestió tributària, el més eficient seria la creació d'una administració tributària única (un consorci entre l'Estat i les autonomies), i no pas el desmembrament de l'AEAT.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Això pel que fa a l'eficiència. Pel que fa a l'equitat, el que el CAREC demana en la pràctica és que Catalunya es pugui quedar amb una part més gran dels «seus» diners. En contra del que sosté l'informe, és molt dubtós que això li pugui donar a la Generalitat instruments efectius per a la reactivació econòmica. (Si el keynesianisme en un sol país ja és complicat, imaginin-se el problema a nivell regional). D'altra banda, és cert que una menor aportació a la Hisenda estatal deixaria l'administració catalana en una millor posició financera, la qual cosa li permetria suavitzar les actuals retallades, però al cost d'accentuar les retallades necessàries en altres territoris. A diferència dels autors de l'informe, no tinc gens clar que això representi necessàriament una millora de l'equitat horitzontal del sistema quan el finançament per habitant ajustat de Catalunya ja se situa per sobre de la mitjana.

En conclusió, els decidits esforços del CAREC per convèncer-nos dels enormes avantatges del pacte fiscal per a uns i altres són un exemple més de la provada capacitat del fervor patriòtic per interferir amb el bon judici de persones d'altra banda perfectament raonables. Els autors de l'informe són tan lliures de defensar les seves idees polítiques com qualsevol altre ciutadà, però no haurien d'intentar donar gat per llebre a l'opinió pública, disfressant com a conclusions tècniques inapel·lables coses que disten molt de ser-ho. Amb la seva manera de procedir no li fan cap favor al Govern, que els ha encarregat l'informe, que almenys hauria de ser informat dels possibles riscos de la seva proposta, i podrien posar en perill el prestigi d'una institució que en altres temes ha fet propostes raonades i interessants i ha demostrat una capacitat crítica que en aquesta ocasió només brilla per la seva absència. Institut d'Anàlisi Econòmica (CSIC).