PREMI D'EL PERIÓDICO

Puyal: "Jo no sóc el Català de l'Any"

El periodista homenatja en el seu discurs tots els ciutadans que pateixen la crisi

Defensa un periodisme rigorós i li recorda a Mas que "té un poble al darrere"

El comunicador, Català de l’Any 2011. / periodico

3
Es llegeix en minuts

"Jo no sóc el Català de l'Any. Ja sé que no ho sóc". Amb aquestes paraules va començar ahir a la nitJoaquim Maria Puyal el seudiscurs d'agraïment pel guardó que concedeixEL PERIÓDICO i que va voler dedicar a tots aquellsciutadans que pateixen la crisi, les retallades, que no arriben a final de mes i també a aquells que lluiten contra la malaltia. També va tenir un reconeixement per als altres finalistes del premi, el doctorJosep Brugada i la pilot de trialLaia Sanz. En un missatge marcat per la situació de crisi general, Puyal va fer una defensa delperiodisme de rigor, va apel·lar a la societat a treballar per superar no solament la crisi econòmica, sinó lacrisi de valors, i també va llançar un missatge al president de la Generalitat, Artur Mas. Li va recordar que té"tot un poble al darrere". Aquests van ser els eixos del discurs.

Les primeres paraules de Puyal van ser per a Brugada i Sanz. "El meu reconeixement sincer altreball de Brugada, que s'ha emocionat al veure una mare que li agraïa que el seu fill estigués viu. Això és el més gran del món", va apuntar abans de subratllar l'esforç i la dedicació de Sanz a la seva professió.

Dit això, el periodista va començar a glossar qui són, segons ell,els catalans de l'any: "Català de l'Any és aquell ciutadà que pateix les retallades, que pateix la crisi, l'empresari que no pot pagar perquè no cobra, la mare de família que no arriba a final de mes, les persones grans que no poden tocar els seus estalvis (en al·lusió a les preferents), els joves sense feina, aquells que tenen malalts al costat, aquells que lluiten contra el càncer". "El meu reconeixement a tots ells", va afirmar.

Informació amb avals i sense

A continuació, va fer una defensa de la professió periodística desenvolupada amb rigor en contrast, va dir, amb la "informació que circula per les xarxes sense avals". Puyal va subratllar la importància del periodisme en una societat democràtica. "És un treball molt important perquè la lliure circulació d'idees, l'explicació de la realitat des d'òptiques honrades a la població per part de professionals permet que la ciutadania tingui informacions fiables. Aquesta ésla gran diferència entre la informació avalada pel discurs d'un professional de la informació sense avals que circula per les xarxes socials. Per això el periodisme és tan important", va afegir. Va assegurar que el periodisme pateix una "crisi mundial", on cada vegada és més gran la influència dels poders polítics i "més estret" el marge d'actuació dels periodistes.

Notícies relacionades

Fent una vegada més al·lusió a la crisi, Puyal va avisar: "No puc somriure, fer bona cara per a la foto i marxar". Va al·ludir a la responsabilitat dels polítics i banquers, però també va apel·lar a la societat a ferautocrítica: "Hem confós la felicitat amb els diners, la crisi econòmica amb la crisi moral. Hem confós els papers. Ens hem acostumat a viure bé, hem oblidat la cultura de l'esforç, hem vist comdescarats polítics i negociants sense escrúpols han fet el que els ha convingut". Dit això va advertir: "La societat també n'és responsable. Calen dees, discursos lúdics per sortir de la crisi. Revisar íntimament els nostres comportaments". I després: "Només si ens donem la mà i actuem amb una idea lúcida podrem sortir d'aquesta crisi".

"Units, som imbatibles"

El Català de l'Any 2011 també va llançar unmissatge de suport a Artur Mas, a qui va qualificar de "polític honrat que no fa trampes". "Veig una ombra de soledat en la seva mirada, com si s'enfrontés a les dificultats amb honradesa i entusiasme, però amb una sensació d'incomprensió, com un navegant solitari. Si li passa això, sàpiga que té un poble al darrere". Puyal va acabar amb una crida a tot Catalunya: "El futur de Catalunya depèn només de nosaltres, que sapiguem trobar un discurs comú, amb empenta i audàcia", i, fent al·lusió al pregó que va pronunciar durant les festes de la Mercè va afegir: "Els catalans, si anem units, som imbatibles".