Totes les històries de motos robades dels lectors

Arran d'una informació sobre elrobatori de motos a Barcelona, EL PERIÓDICO ha fet una crida als lectors a compartir les seves experiències relacionades amb el tema mitjançant un missatge aentretodos@elperiodico.com. Aquestes són totes les històries rebudes.

DEIXAR-SE LES CLAUS POSADES

Albert Majoral / Barcelona

Com cada dia, vaig aparcar la moto a la vorera davant de la feina. A mig matí la vaig necessitar per a una gestió, però no trobava les claus i me'n vaig anar en taxi. Al tornar les vaig buscar, però no les vaig trobar (és habitual en mi no saber on deixo les coses). Tot i així, la moto va seguir aparcada al mateix lloc durant tot el dia. Els meus companys insistien que comprés una pitó i l'hi posés, però no ho vaig fer. Al sortir de la feina la moto ja no hi era. El lladre es va emportar primer les claus que em vaig deixar posades i després va tornar a buscar la moto. Jo em vaig quedar amb cara de tonto, perquè havia tingut tot el dia per poder-ho evitar.

INTERCANVI DE MOTOS

Pedro Peirot / Barcelona

Jo tenia una escúter Yamaha X-MAX 250, que per circular per la ciutat és el més còmode, però com que la meva parella i jo no disposem de cap altre vehicle, vam considerar la possibilitat de fer un intercanvi per una motocicleta Honda CBR 600 F que, encara que fos més vella, ens donava la possibilitat de fer sortides cap a la costa i donar-nos més llibertat.

Al juliol vaig començar a mirar pàgines web de venda de motos o algú que estigués d'acord a fer un canvi sense diners pel mig. Vaig trobar una persona que s'hi prestava i el mateix dia que vaig arreglar els papers vaig anar amb la meva parella al gimnàs. Quan vam sortir, la moto ja no era on l'havíem deixat, i vam decidir denunciar-ho als Mossos.

Sempre em quedarà la idea de si la moto portava algun sistema incorporat de rastreig i que amb un GPS va ser localitzada i robada per l'antic propietari.

DUES MOTOS EN UN ANY

Claudio Hasbun / Barcelona

Després d'uns quants anys estalviant vaig decidir comprar-me la meva primera moto a Barcelona, una KTM DUKE 690cc, blanca i negra. La vaig disfrutar vuit mesos i me la van robar. Vaig anar a la policia i als dipòsits municipals, però no hi va haver sort. Aquella moto no estava assegurada per robatori, o sigui que vaig perdre 9.500 euros. Fa anys que la busco i estic segur que és en algun país llunyà.

Després de tres mesos buscant-la vaig decidir tornar a comprar una altra KTM DUKE 690cc, aquesta vegada taronja i negra. La necessitava per a la feina, i per evitar que passés el mateix, la vaig assegurar a tot risc. Novament, un any després del robatori de la primera, em van robar la segona. Vaig tornar a la policia a denunciar-ho i tampoc vaig tenir sort.

¿Per què vaig comprar KTM? Per la senzilla raó que les estadístiques de robatori esmentaven que les KTM no eren gaire cobejades pels lladres. I a més perquè m'encanta aquesta marca austríaca exòtica.

Finalment he decidit comprar-me una vespa de 125, que espero que em duri més de un any. ¡El que tinc molt clar és que al gener no trauré la meva Vespa al carrer!

Aquesta ha estat la meva trista història de 2 robatoris de motos KTM de més 9.000 euros cada una en menys d'un any.

LLADRES PENEDITS

María Álvarez Garriga / Barcelona

Un matí, a l'anar a treballar, la moto no era allà on l'havia aparcat. Al fer la denúncia, va resultar que no era l'única veïna del barri a qui li havien robat la moto. Al cap de dos dies, a l'anar a treballar, la moto era al seu lloc amb el plàstic de la pitó tallat. Vaig tornar a la policia a retirar la denúncia i el policia, que no s'ho creia, va insistir que m'estava equivocant. Doncs sí, no sé si per penediment, però els lladres me la van tornar. Encara avui dia no sé què va passar.

ROBATORI AMB BARRA I SENSE OPOSICIÓ

David Álvarez / Barcelona

El meu cas no dista molt dels altres lectors. Com cada tarda em disposava a anar a classe, com és habitual a les zones on ens concentrem els estudiants hi ha moltes places de motos. Jo, que em considero un poc maniàtic a l'hora d'aparcar, sempre intentava deixar-la a les places que hi havia davant d'una cafeteria, per allò de "no crec que siguin tan descarats”.

Normalment, el meu horari era de 3.30 de la tarda a les 9 de la nit i amb un descans de 5.30 a 6, durant aquesta mitja horeta sempre anàvame a la cafeteria abans esmentada a prendre alguna cosa i així veure que les nostres motos seguien allà, aquell dia com els altres, la moto seguia alla`.

La sorpresa va venir quan vaig sortir a les 9, la moto ja no hi era. Desesperat, vaig entrar a la cafeteria i un dels empleats em va comentar que s'havien dut una moto i que hi havien estat els Mossos. Em vaig dirigir a la comissaria i, pel que em van explicar els Mossos, diverses persones van veure com venia una furgoneta i carregava la meva moto. Una d'elles va apuntar la matrícula, però la furgoneta també era robada.

La meva única decepció no va ser que s'enduguessin la moto, sinó que cap de les persones (que eren unes quantes ja que és una zona de molt de pas) que van veure com se m'enduien la moto va fer res per evitar-lo.

DAVANT DE LA COMISSARIA

Ángel Rituerto / Madrid

Com sempre feia, a l'arribar de la feina lligava al garatge la moto amb la del meu veí per tenir tots dos més seguretat. Totes dues tenien alarma, cadenes lligades a terra juntes i antirobatoris de disc.

No va servir de res. Van entrar i se les van emportar. La meva, una GSRX del 2009, i la del meu veí, una CBR 1000 del 2009, totes dues en un estat impecable.

On vivim, a Madrid, els accessos al garatge donen just davant del complex de la policia de Canillas, el més important d'Espanya, amb càmeres de tota mena, passeig de gossos policia i patrulla per tot el perímetre del complex, per no dir que sol·liciten les dades dels que viuen al voltant del complex.

Ningú va veure res. Vam posar la denúncia a la comissaria i sort que teníem assegurança de robatori perquè no és la primera vegada que roben, ja s'havien emportat altres vehicles abans.

No tornaré a tenir moto, és molt fàcil robar-les.

DESTÍ EL MARROC

DESTÍ EL MARROCJuan A. Jobacho Braviz / Sabadell

Fa una mica més d'un mes van entrar al meu pàrquing a Mataró i es van emportar la meva Yamaha T-MAX i una altra T-MAX d'un veí. Al meu veí li va trucar, al cap d'una setmana, la policia local de Sabadell comunicant-li que l'havien trobat. He estat fent voltes per la zona on la van trobar, pel carrer Illa Sacra de Sabadell, però no he tingut sort, tampoc estava al dipòsit. Em van dir que per aquella zona hi havia una banda que es dedicava a emportar-se motos al Marroc i que encara que els havien detingut diverses vegades continuaven fent-ho. Vaig sentir vergonya i indignació. Encara que ja he perdut l'esperança la matrícula és 6716 GDC.

DOBLE ROBATORI EN TRES ANYS

DOBLE ROBATORI EN TRES ANYSJosé María Vegara Bazar / Barcelona

M'han robat en menys de tres anys dues Scoopy SH 150, una aparcada al carrer Girona a les 12 del matí i l'altra a Josep Tarradellas a les 5 de la tarda pujant-la a una furgoneta. Un veí que va veure els lladres, em va dir eren d'origen llatinoamericà, llàstima que no va poder veure la matrícula.

ROBATORI EXPRÉS

Noemín Russo / Barcelona

Em van robar la meva SH125 color negre el 13 de juliol. L'havia deixat aparcada a la vorera gairebé davant de la botiga de roba del meu germà. Potser vaig ser massa confiada però es tracta d'un carrer molt comercial i sempre transitat. Eren un quart de tres de la tarda. Vaig sortir de la botiga menys de 5 minuts després i la moto ja no hi era.

LA VA TROBAR UN AMIC

LA VA TROBAR UN AMICÓscar Hens Martín

Al meu germà li van robar fa 15 anys una moto acabada de comprar (uns 10 dies) i la va trobar gràcies a un amic. Unes hores abans li havia ensenyat vacil·lant (afectuosament) la seva nova joguina. L'amic li va trucar cap al migdia i li va dir, "¿què fa la teva moto a sota de casa meva?" El meu germà li va contestar estranyat que havia de ser al pàrquing. El col·lega li va dir, "d'això res, és a sota de casa meva i precisament l'hi està ensenyat en tal (un conegut de tots dos) a un senyor". El col·lega li va preguntar a aquest tal, què passava amb la moto del col·lega i li va contestar que se'n volien comprar una d'igual. El paio ho entén i se'n van. El meu germà va recuperar la seva moto nova al cap d'uns dies però no va denunciar per la proximitat del lladre. Es va endur un bon ensurt ja que tenia 17 anys i es va estar tot l'estiu treballant en un bar per comprar-se-la. Era una NSR 75 de color vermell.

LA GUÀRDIA URBANA EL VA DERIVAR ALS MOSSOS

LA GUÀRDIA URBANA EL VA DERIVAR ALS MOSSOSAndrés M. López / Barcelona

A mi me la van intentar robar al costat de centre comercial Glòries. Al final només l'havien canviat de lloc, però el que és al·lucinant va ser que vaig veure passar una patrulla d'Urbana i els vaig cridar des de la vorera oposada. Es paren amb mala cara i, quan arribo, em diuen textualment: "¿I per a això ens fa parar aquí al mig? Vagi als Mossos aquí darrere i posi la denúncia". Amb els nervis no vaig caure a agafar el número o matrícula. El pitjor és que el lladre busca això, robar, però els Cossos de Seguretat ni tan sols estan per auxiliar-te. Sé de mil casos que la teva moto acaba en un dipòsit i t'has d'apanyar solet però per cobrar-te una multa et troben en dos dies.

VÍCTIMA D'UNA XARXA MARROC-FRANÇA

VÍCTIMA D'UNA XARXA MARROC-FRANÇACarlos Rosón / Barcelona

Un dijous del mes d'octubre passat vaig deixar la moto (una Honda Scoopy sh 125) davant de casa meva (zona Hospital Sant Pau) a les 21h amb pitó i pinça posada. A les 7 del matí del divendres ja no hi era. Vaig haver d'anar a treballar en metro, i a la parada em vaig trobar un company de feina a qui també li havien robat una T-Max aquella mateixa nit a 5 carrers de casa meva. Vam anar junts a denunciar-ho als Mossos i ens van dir que l'Honda estaria desballestada camí del Marroc i la T-Max camí de França per a carreres il·legals. Des d'aleshores tinc una marca asiàtica gairebé desconeguda (SYM) que em permet la tranquil·litat de deixar-la on vulgui.

POCA CURA AL DIPÒSIT MUNICIPAL

POCA CURA AL DIPÒSIT MUNICIPALAgustín Morales Mayoral / Barcelona

Em van robar la moto a l'estació de Renfe de Clot-Aragó. Vaig posar la denúncia i al cap d'un mes sense notícies em van recomanar anar al dipòsit de la Guàrdia Urbana de la Ronda Litoral.

Allà me la vaig trobar destrossada de la forquilla davantera per un suposat ¿accident?, i el funcionari que em va atendre em va informar que l'havien recollit l'endemà del robatori, però no em va saber dir per què no m'havien avisat després d'un mes.

Quan dic un suposat accident em baso en el que vaig veure al dipòsit municipal, on no paren d'arribar motos recollides pel cotxe grua i com les baixen de la plataforma amb una braga que se'ls escapa una vegada si i una altra també, de manera que els ¿accidents? passen sovint.

LES MÉS DESITJADES PER LES MÀFIES

Jordi Ros Martínez / Barcelona

La meva moto, una Honda SH 125, me la van robar a plena llum del dia a l'Eixample i amb només 40 km al comptaquilòmetres. Quan vaig comprovar que no era on l'havia aparcat no m'ho podia creure. Vaig estar diversos dies donant voltes per si la trobava, però tot va ser en va. En aquells moments la sensació de ràbia i d'impotència va ser absoluta. Després t'informes i t'assabentes que la teva moto és el 'top 1' de les més robades (amb diferència), i ja vaig decidir no tornar a passar per això, i ara tinc un escúter normalet i dels més barats del mercat, una Liberty, de la qual aquestes màfies es desentenen del tot. Respecte a com solucionar el tema, suposo que és el de sempre: endurir les penes de presó a qui comenten aquests delictes. Però, és clar, en un moment restrictiu de despesa pública no interessa augmentar el nombre de presos, ja que això significa més despesa pública.

TAMBÉ A TARRAGONA

Josep Maria Batet / Tarragona

Crec que no és un cas només de Barcelona. Aquestes bandes es desplacen a ciutats limítrofes. A mi em van robar la moto, un escúter Honda SH 125 a l'interior del centre comercial Parc Central de Tarragona. Va ser entre les 12 i les 16.00 hores i on estava aparcada hi havia una càmera de seguretat, però devien saber que aquesta no gravava. L'única que gravava era la de la sortida del pàrquing. Avui dia no en sé res, i d'això ja fa 5 anys.

UNA SH 125 BRUTA, SENSE CANDAU I AL CARRER

Javier Ferrer / Barcelona

La primera moto que vaig tenir era una Puch Magnum X, vivia en uns apartaments de Castelldefels i era típic que la moto la robessin diverses vegades a l'any, la utilitzessin i després la deixessin a prop. El meu pare la tornava a agafar i llestos. Després va venir l'època de les vespinos, era molt fàcil robar-les, ja que una pitó en aquella època era un luxe i el candau en "U" es trencava amb una clau anglesa gran, a mi mai me'n van robar cap.

L'època de les MBX, RD80, TZR i NSR 75 va ser un desgavell, ja que les tapes, retrovisors i rellotges volaven, a mi me'n van robar moltes, fins fins i tot una vegada en una coneguda discoteca de Barcelona em volien vendre les meves pròpies peces, les quals m'acabaven de robar feia 5 minuts. Al final jo també acabava traien els rellotges a altres, els retrovisors, les tapes, etc.

Quan més endavant em vaig poder comprar la meva primera FZR 1000 Exup, al segon dia de tenir-la em van robar el candau complet al Paral·lel. Quan vaig anar a una botiga de Yamaha a preguntar i em van dir el preu vaig sortir corrent. Vaig tenir 4 anys la moto sense candau.

Ara porto una SH 150, vella i bruta, la deixo sense candau, dorm al carrer i em dóna l'ús que necessito. M'agradaria comprar-me una XMAX 250 o una TMAX, però se sap que aquestes motos a Barcelona volen, i sinó que l'hi diguin a Buenafuente!

QUATRE ROBATORIS EN 40 ANYS

Sóc natural de Barcelona i als 18 vaig tenir la meva primera moto. Ara ja n'he fet 60 i continuo amb una escúter. He estat víctima de diversos robatoris de motocicletes. La primera vegada que em van robar la moto va ser a la plaça de Catalunya. Vaig deixar la moto aparcada perquè havia punxat la roda del darrere. Al cap d'una hores em comunica la Guàrdia Urbana que han agafat una persona robant-me la moto. El van enxampar perquè anava en marxa i a la policia la va mosquejar que anés tan de pressa i destrossant la coberta i la llanta. Vaig fer la denúncia i vaig anar a judici, però el lladre no s'hi va presentar. 

El segon robatori va ser a l'avinguda Madrid. Una Bultaco Metralla nova. Em van robar la roda davantera completa, però la resta de la moto no perquè estava lligada a un fanal.

El tercer robatori, una Scoopy 100, va ser al carrer Sant Fructuós. La Guàrdia Urbana va trobar el motor muntat en una Scoopy 45. Vaig tenir verdaders problemes amb la justícia perquè tornessin el motor. "¿Què farà vostè amb un motor?", em deien.

La quarta, al mateix carrer uns mesos després, una Dylan 125, amb menys de 5.000 km. Desapareguda en combat.

Ara circulo amb una escúter. La més lletja i vella que he trobat. Aquesta m'està durant una mica.

El problema és policial. Una vegada des d'un balcó a la plaça Palau vaig veure una furgoneta Mercedes que parava davant d'un aparcament de motos i un home sol va carregar dues escúters. Vaig pensar que era un mecànic. Va parar al següent aparcament i va tornar a agafar un parell de motos més. Em vaig mosquejar i vaig trucar a la Guàrdia Urbana. El de la furgoneta va tornar a agafar dues motos més en un altre aparcament de la mateixa plaça. En aquell moment vaig poder veure l'interior de la furgoneta. Almenys hi havia una vintena de motos. La Guàrdia Urbana ni es va presentar. Desapareguda en combat. I els contenidors del port plens de motos cap al Marroc.

UN ROBATORI CLÀSSIC

Pep Barbany / Barcelona

Per tots és ben sabut que en dies com quan es juga un Barça-Madrid, el món s'atura. Durant gairebé dues hores, els carrers de totes les ciutats es converteixen en deserts. Si com l'altre dia hi afegim el fred i la pluja, gairebé fa por sortir al carrer de tanta soledat. ¿Quin dia millor, doncs, per cometre robatoris amb total impunitat? Jo, el 27 de novembre de 2010 vaig tenir la desgràcia de saber què se sent quan es pateix un "clàssic" robatori. Al sortir dels cines de La Maquinista, feliç per l'experiència d'un "rondo" en pantalla gegant, el somriure se'm va glaçar en segons: la meva moto, comprada fa menys d'un any havia estat literalment abduït del carrer São Paulo. ¿A qui el preocupen dues enormes cadenes quan tens tot el temps i la soledat per carregar motos i marxar tranquil·lament? Per cert, la moto era una Yamaha T-max grisa, matrícula 3634-GSS. Si per casualitat algú va veure alguna cosa a aquella hora, sisplau que truqui als Mossos d'Esquadra. Gràcies i alerta: ¡quan el món s'atura alguns aprofiten per fer l'agost!

MOTO CALCINADA

Josep Puyol Salud / Barcelona

Ja fa molts anys em van robar una CBR 600 F del pàrquing. Van serrar la pitó i van trencar el candau de disc. Després de tres setmanes em van trucar del dipòsit de Sant Cosme per dir-me que la meva moto havia aparegut. Il·lusionat de veure el que quedava, l'alegria va durar poc. Vaig començar a buscar pel dipòsit per on em van indicar i la moto no apareixia, així que després de diverses voltes vaig anar a l'encarregat i li vaig preguntar on era exactament i em va indicar un cotxe, el cotxe que van utilitzar per emportar-se-la. Com que van veure que no la podien vendre o no els la van voler comprar, van decidir cremar el cotxe amb la moto a dins.

120 EUROS PEL MOTOR ROBAT AL DIPÒSIT

Ramon Colomer / Barcelona

Fa qüestió d'uns deu anys vaig decidir amb els meus estalvis d'uns quants anys comprar una Honda Scoopy 100cc. Encara no havia fet el rodatge (1.000 km) quan me la van robar al costat de la plaça de la Catedral de Barcelona. Ràpidament vaig fer la denúncia. Al cap d'un mes, més o menys, m'arriben dues multes per estar mal aparcada a prop de Colín. Per cert, em vaig dirigir a l'adreça en concret, però la moto naturalment ja no hi era. Vaig haver de perdre hores i paciència per aconseguir que em retiressin les multes. L'urbà de torn no només em va sancionar una vegada, sinó que es va recrear a multar la moto dues vegades. Amb una sola comprovació hauria vist que la moto en qüestió estava denunciada.

Al cap de més o menys un any i donant per perduda la moto i perduda la credibilitat i rapidesa del nostre servei de vigilància (Policia Nacional, Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra), rebo una carta dient que s'ha trobat la moto i que és al dipòsit. Això va ser just a finals de juliol, abans de marxar de vacances. Finalment, per feina, vaig decidir que al tornar passaria a recollir-la.

Al tornar de les vacances, em dirigeixo cap al dipòsit i em diuen que han trobat el motor i està muntat en un altre xassís d'una Scoopy 50cc (recordo que en aquella època les Scoopy 100cc i les 50cc eren idèntiques, o gairebé), o sigui en una altra moto. L'operari de torn no em va deixar emportar la moto per treure el meu motor d'allà, perquè el xassís no era meu. ¿Què havia de fer?

El dia que vaig decidir treure-la d'allà, la gran sorpresa és que em feien pagar al voltant d'uns 120 euros per haver estat el motor en en el bonic pàrquing del dipòsit. No m'ho podia creure...

El més brillant és que quan vaig voler denunciar el propietari del xassís. Al jutjat em van dir que el lladre era fill d'un policia i que tenia pocs números que li passés res.

Finalment vaig tirar la tovallola i la moto. Hi ha situacions en la vida que superen la ficció. Deu anys després me'n ric amb els meus amics d'aquesta rocambolesca història.

UNA NIT FORA DEL GARATGE

UNA NIT FORA DEL GARATGEJosep Lluís Gil Bengoa / Barcelona

Vaig deixar la moto davant de casa una sola nit  (la tenia des de feia 6 mesos). Sempre la deixava al garatge lligada amb dues pitons, però aquell dia la vaig deixar al carrer pensant a portar-la més tard al garatge. Vaig pujar a casa a banyar el nen i me'n vaig oblidar. Al matí quan vaig baixar per anar a treballar ja no hi era.

La vaig comprar nova al fer 40 anys, un capritx com a regal per fer-me gran. Sempre he tingut moto gran, però és la primera que comprava nova. Era una CB 1000 CR amb 2.000 km.

Notícies relacionades

Barcelona, set motos robades al dia

"Ningú dels que van veure com se m'enduien la moto va fer res per evitar-ho"

Vaig tenir un gran disgust. Quan vaig posar la denúncia els Mossos em van dir que no tingués esperança de recuperar-la, que segurament són "màfies" que es dediquen a això, que passa contínuament. Jo no vaig poder reternir-me i vaig preguntar què pensaven fer. Prefereixo no repetir el que em van dir. Vaig interpretar que no farien res.

El fet és que, quan ho comentes amb gent que li ha passat el mateix, tots coincideixen que són professionals que es dediquen a aquesta lucrativa activitat. Si ho sabem tots, ¿per què la policia no hi fa res? Jo només em pregunto per què els paguem. L'endemà em van posar una multa per no haver passat la ITV del cotxe.