"Ningú dels que van veure com se m'enduien la moto va fer res per evitar-ho"

Arran de la publicació d'una àmplia informació sobre elrobatori de motos a Barcelona, EL PERIÓDICO ha fet una crida als lectors a compartir les seves experiències relacionades amb el tema i la resposta ha estat immediata. D'entre tots els relats rebuts, destaquem aquests sis pel seu particular interès. Si tu també tens la teva història de moto robada, pots explicar-nos-la en un missatge aentretodos@elperiodico.com:

DEIXAR-SE LES CLAUS POSADES

Albert Majoral / Barcelona

Com cada dia, vaig aparcar la moto a la vorera davant de la feina. A mig matí la vaig necessitar per a una gestió, però no trobava les claus, i hi vaig anar en taxi. Al tornar les vaig buscar, però no les vaig trobar (és habitual en mi no saber on deixo les coses), tot i així la moto va seguir aparcada al mateix lloc durant tot el dia. Els meus companys insistien que comprés una pitó i l'hi posés, però no ho vaig fer. Al sortir de la feina la moto ja no hi era. El lladre es va emportar primer les claus que em vaig deixar posades i després va tornar a buscar la moto. Jo em vaig quedar amb cara de tonto, ja que vaig tenir tot el dia per poder evitar-ho.

INTERCANVI DE MOTOS

Pedro Peirot / Barcelona

Jo tenia una escúter Yamaha X-MAX 250 que per circular per la ciutat és el més còmode, però com que la meva parella i jo no disposem de cap altre vehicle, vam considerar la possibilitat de fer un intercanvi per una motocicleta Honda CBR 600 F que encara que fos més vella ens donava la possibilitat de fer sortides cap a la costa i donar-nos més llibertat.

El mes de juliol vaig començar a mirar pàgines webs de vendes de motos o algú que estigués d'acord a fer un canvi sense diners pel mig. Vaig trobar una persona que es prestava a això i el mateix dia que vaig arreglar els papers vaig anar amb la meva parella al gimnàs. A la sortida, la moto ja no era on l'havíem deixat, i vam decidir denunciar-ho als Mossos.

Sempre em quedarà la idea de si la moto devia portar algun sistema incorporat de rastreig i que amb un GPS fos localitzada i robada per l'antic propietari.

DUES MOTOS EN UN ANY

Claudio Hasbun / Barcelona

Després d'uns quants anys estalviant vaig decidir comprar-me la meva primera moto a Barcelona, una KTM DUKE 690cc, blanca i negra. La vaig disfrutar vuit mesos i me la van robar. Vaig anar a la policia i als dipòsits municipals, però no hi va haver sort. Aquella moto no estava assegurada per robatori, així que vaig perdre 9.500 euros. Fa anys que l'estic buscant i estic segur que està en algun país llunyà.

Després de tres mesos de cerca vaig decidir tornar a comprar-me una altra KTM DUKE 690cc, aquesta vegada taronja i negra. La necessitava per a la feina i per evitar que passés el mateix, la vaig assegurar a tot risc. De nou, un any després del robatori de la primera, em van robar la segona. Vaig tornar a la policia a denunciar-ho i tampoc vaig tenir sort.

Finalment, he decidit comprar-me una vespa de 125, ja que els models de KMT segons les estadístiques de robatori són els més cobejats pels lladres. Em sembla injust que la policia no hi faci res, aquests robatoris fa anys i anys que passen i les estadístiques segueixen augmentant.

Aquesta ha estat la meva trista història de 2 robatoris de motos KTM de més 9.000 euros cada una en menys d'un any.

LLADRES PENEDITS

María Álvarez Garriga / Barcelona

Un matí, a l'anar a treballar, la moto no era on l'havia aparcat. Al fer la denúncia, va resultar que no era l'única veïna del barri a qui havien robat la moto. Al cap de dos dies, a l'anar a treballar, la moto era al seu lloc amb el plàstic de la pitó tallat. Vaig tornar a la policia a retirar la denúncia i el policia no s'ho creia i va insistir en si m'estava equivocant. Doncs si, no sé si per penediment, però els lladres me la van tornar. Encara avui dia no sé què va passar.

ROBATORI DESCARAT I SENSE OPOSICIÓ

David Álvarez / Barcelona

El meu cas no difereix gaire dels altres lectors. Com cada tarda em disposava a anar a classe, com és habitual a les zones on ens concentrem els estudiants hi ha moltes places de motos. Jo, que em considero un poc maniàtic a l'hora d'aparcar, sempre intentava deixar-la a les places que hi havia davant d'una cafeteria, per allò de “no crec que siguin tan descarats”. Normalment, el meu horari era de 3.30 de la tarda a les 9 de la nit i amb un descans de 5.30 a 6, durant aquesta mitja hoeita sempre anàvem a la cafeteria esmentada a prendre alguna cosa i així veure que les nostres motos seguin allà, aquell dia com els altres, la moto era allà.

La sorpresa va venir quan vaig sortir a les 9, la moto ja no hi era. Desesperat, vaig entrar a la cafeteria i un dels empleats em va comentar que s'havien endut una moto i que havien estat els Mossos allà. Em vaig dirigir a la comissaria i, pel que em van explicar els Mossos, diverses persones van veure com venia una furgoneta i carregava la meva moto. Una d'elles va apuntar la matrícula, però la furgoneta també era robada.

La meva única decepció no va ser que em robessin la moto, sinó que cap de les persones (que van ser unes quantes ja que és una zona de molt de pas) que van veure com se m'enduien la moto va fer res per evitar-lo.

MALGRAT LA MÀXIMA SEGURETAT

Ángel Rituerto / Madrid

Com sempre feia, a l'arribar de la feina lligava al garatge la moto amb la del meu veí per tenir tots dos més seguretat. Totes dues comptaven amb alarma, cadenes lligades a terra juntes i antirobatoris de disc a cada una.

No va servir de res, van entrar i se les van emportar. La meva, una GSRX del 2009 i la del meu veí, una CBR 1000 del 2009, les dues en estat impecable.

On vivim, a Madrid, els accessos al garatge donen just davant el complex de la policia de Canillas, el més important d'Espanya amb càmeres de tota classe, passeig de gossos policia i patrulla per tot el perímetre del complex, per no dir que sol·liciten les dades dels que habiten als voltants del complex.

Notícies relacionades

Barcelona, set motos robades al dia

Totes les històries de motos robades dels lectors

Ningú va veure res. Vam posar la denúncia a la comissaria i sort que teníem assegurança de robatori perquè no és la primera vegada que roben, ja s'havien emportat més vehicles abans.

No tornaré a tenir moto, és molt fàcil robar-les.