'Els Segadors' en VO

Vegeu un vídeo amb 'Els Segadors' del 1900 al mòbil o a e-periodico.cat

«És un miracle». Així defineix Enric Giné, investigador i professor del departament de sonologia de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) la troballa de l'única còpia coneguda de la primera gravació d'Els Segadors. L'exemplar, del qual fins ara només es tenia referència, estarà exposat al Museu de la Música, ubicat a l'Auditori, fins a la Mercè (24 de setembre).

L'obra restaurada amb paciència i molta cura per un equip dirigit per Giné conté un minut i 47 segons de música.«Probablement és el primer disc que es va gravar a Catalunya. En aquella època es feien només per una cara i no duraven més», apunta l'especialista català. La gravació està interpretada a quatre veus d'homes i nens del cor Catalunya Nova. És la versió original de l'obra, dirigida i harmonitzada pel mestre Enric Morera, amb la lletra d'Emili Guanyavents, estrenada el 1897. Incloïa la tradicional repetició «Bon cop de falç, defensors de la terra».

El disc, gravat l'any 1900, va ser trobat de manera casual, durant el procés de catalogació i digitalització dels fons del Museu de la Música. Aquesta valuosa còpia, l'única que es coneix de les 500 que es van fer en aquella època, que es van vendre a 4 pessetes, formava part del llegat del compositor Joan Manén (1883-1971).

Aquests Segadorssonen una mica diferents dels actuals.«La mètrica de la coda final és bastant diferent de la que coneixem», explica Giné. Hi influeix també la formació que la interpreta, amb veus masculines en la línia dels cors fundats per Josep Anselm Clavé al XIX. I la lletra, que amb el temps arribaria a imposar-se com l'oficial de l'himne nacional de Catalunya, difereix de la que es cantava fins llavors i que anys després va gravar l'Orfeó Català. La lletra tradicional deia «Catalunya, comtat gran / Qui t'ha vist, tan rica i plena»,mentre que la nova lletra de Guayavents, la que ha quedat, diu «Catalunya, triomfant / tornarà a ser rica i plena». A causa de la curta durada de la gravació, només s'escolta una única estrofa, la primera, repetida dues vegades.«Al no poder gravar la cançó en la seva totalitat, Morera la va repetir perquè el missatge calés», destaca Giné.

Arqueologia sonora

La troballa es va produir a finals del 2011 i Giné, com un Indiana Jones de la música a la recerca del solc perdut, amb l'ajuda d'un equip d'investigadors, va aconseguir desxifrar totes les pistes que amagava el disc. Del número de catàleg i el de la matriu van deduir que la gravació va ser obra de William Sinkler Darby, de la Gramophone Company Ltd, que va estar a Barcelona entre el 27 de setembre i el 30 d'octubre del 1900.«Era un dels dos o tres tècnics de so que anaven per Europa de gira per gravar», aclareix Giné, que ho va comprovar als arxius de la discogràfica EMI a Londres.

Notícies relacionades

Experts asseguren que Catalunya necessita noves xarxes de transport d’energia malgrat el rebuig de les MAT

Menys del 30% dels joves catalans tenen el català com a llengua habitual i «d’identificació»

«Aquesta gravació és una de les primeres que es van fer a Catalunya», afegeix. Es va fer a la manera antiga,«en acústic», amb els intèrprets ben a prop d'una campana que recollia el so que feia vibrar una membrana. Es va gravar en una matriu amb base de zinc, a partir de la qual es van realitzar les còpies a Hannover (Alemanya). El més difícil, després de netejar-lo«solc per solc», va ser fabricar l'agulla necessària per reproduir el so,«que no té ni aguts ni greus»i sí els cruixits dels discos antics.

La valuosa relíquia, de set polzades (18 centímetres de diàmetre), s'escolta avui restaurada en format mp3. Tècnicament, fins i tot es podria convertir en to de mòbil.