El sondeig del GESOP
Els catalans, dividits a parts iguals davant la independència
El 49,5% votaria 'sí', mentre que el 48% rebutjaria la secessió, segons el vot estimat
Tot i que la ruptura té més adeptes, la majoria d'indecisos estan més a prop del 'no'
Amb tota probabilitat, la manifestació d'avui li posarà foto a una composició de lloc que s'ha apoderat en pocs anys del mapa identitari català, amb els estudis d'opinió com a únic testimoni. Fa només cinc anys, l'octubre del 2007, la idea de trencar amb Espanya atreia el 34% dels catalans. Malgrat que el context ja justificava en aquell moment el cabreig català i, de fet, dos mesos després va tenir lloc la massiva manifestació de protesta pel dèficit d'infraestructures i les successives avaries a les Rodalies de Barcelona, la independència encara era una idea hostil per al 44% dels ciutadans. Incitat pels greuges i la incomprensió de la resta d'Espanya, el secessionisme ha guanyat múscul i ja es mou en les albors de la majoria. Però els temors i les incerteses fan que la seva base encara no sigui sòlida.
Un estudi elaborat pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO reflecteix que el 46,4% dels catalans votariensíen un hipotètic referèndum d'independència. ¿Suficient per ser majoria? Per estrany que sembli, la resposta és depèn. Un 22% té clar que escolliria la papereta delno.Però una quarta part de la ciutadania, el 25,7%, no es decanta ara mateix per cap de les dues opcions i es refugiaria en el vot en blanc o l'abstenció. I és el pes dels indecisos el que podria impedir als independentistes destapar cava.
L'estimació de vot, el que es coneix com lacuinadel sondeig, deixa la balança pràcticament equilibrada, en situació d'empat tècnic, i amb Catalunya partida en dues meitats. El 49,5% recolzaria un Estat català i un 48% el rebutjaria. L'explicació del GESOP és que el gruix de ciutadans que dubten avui entre elsíi elnoapostarien al final per mantenir els llaços amb Espanya. Diverses respostes permeten arribar a aquesta conclusió. Quan als ciutadans se'ls posa en la tessitura d'haver de votar demà mateix, i no a mitjà o llarg termini, s'incrementa tant el percentatge de favorables a la independència com, especialment, el de detractors. El 51,8% votariasíamb total seguretat o probablement si el referèndum se celebrés demà. El 32,5% es decantaria pel no. És a dir, mentre els partidaris de la secessió creixen cinc punts, els opositors sumen 10 punts més.
VOT OSCIL·LANT / Una altra dada clau: entre els que no es posicionen ni a favor ni en contra de la independència, dominen els que votariennoo s'abstindrien si el referèndum tingués lloc demà. El 46,6% dels indecisos mantindrien la seva indecisió en aquest cas, però un 34,5% rebutjaria la ruptura, enfront d'un 18,8% que l'avalaria. Igual que fa el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, el GESOP ha preguntat als catalans pel seu model territorial preferit, amb resultats molt similars respecte a l'últim sondeig oficial del Govern català. L'Estat independent és l'opció majoritària (34,1%), però són més els que s'inclinen per quedar-se a Espanya, entre els que defensen l'statu quo autonòmic (27%) i els que advoquen perquè Catalunya sigui un Estat en una Espanya federal (26,1%).
Els últims estudis del CEO demostren que, si bé la crisi i el dèficit de finançament impel·leixen a abraçar la independència com a solució, els llaços amb Espanya constitueixen el principal fre perquè el secessionisme avanci a nivell sociològic. Per això, a preguntes del GESOP, el 44,8% de catalans asseguren que sol·licitarien la doble nacionalitat en el cas que Catalunya s'independitzés. Però un percentatge similar, el 41,1%, voldria tenir únicament la nacionalitat catalana. I amb prou feines un 9% es quedaria només amb la nacionalitat espanyola.
VOLER O CREURE / Els desitjos, en ocasions, topen amb la realitat. Gairebé un 60% dels catalans creuen que Catalunya no acabarà sent independent, enfront d'un 31,3% que sí que hi confia. D'aquest últim terç dels entrevistats, l'optimisme desborda un 6%, que entreveu la ruptura amb Espanya en un termini màxim de cinc anys. Un 9% prefereix fixar aquest horitzó bastant més lluny, a no menys de 20 anys vista. El fort caràcter volàtil de l'independentisme obliga a la prudència. Tot pot canviar amb una manifestació. O amb un pacte fiscal.
