Golejada independentista

L'independentisme català va sortir ahir definitivament de l'armari amb una gran demostració de força que va ultrapassar totes les previsions, aspiracions, somnis i anhels haguts i per haver. Centenars de milers de persones van sortir als carrers deBarcelonaper reclamar sense mitges tintes ni lectures alternatives laindependència de Catalunya, en la que va ser la manifestació més gran en la història del país. Tots els empipaments socials i nacionals dels catalans van confluir en una reivindicació comuna que va col·lapsar el centre de la ciutat durant tota la tarda d'unOnze de Setembrecridat a canviar el paradigma de les relacions amb Espanya. Però l'èxit va ser tan rotund i tan innegable el seu segell secessionista que la històrica marxa és, a partir d'avui, undesafiament indomableen mans d'un Govern que segueix aferrat al pacte fiscal, una proposta convertida des d'ahir en un objectiu de mínims.

Totes les previsions de participació en lamanifestació de la Diadaes van desbordar, fins i tot per a la plataforma organitzadora de l'acte, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Es va repetir la guerra de xifres, però fins i tot les estimacions més pessimistes van reflectir una gentada sense precedents. Dos milions segons els convocants. Un milió i mig segons la Guàrdia Urbana. I 600.000 segons la Delegació del Govern a Catalunya. Els tres càlculs van superar els efectuats en la marxa contra la retallada de l'Estatut, el 10 de juliol del 2010.

Els independentistes no van necessitar ofegar cap altra consigna perquè solament es van sentir crits a favor de la ruptura amb Espanya. La ràbia per les retallades, els incompliments del Govern central, la incomprensió autonòmica i el greuge fiscal i d'inversions va ser canalitzat cap a una mateixa proclama, i simbolitzat per una bandera, l'estelada, que va arrasar de llarg la senyera, es va convertir en ensenya d'ús comú i va conquistar el centre del tauler polític català, desposseïda ja de qualsevol inhibició d'abans. L'escassa presència de banderes europees va ser més sorprenent, malgrat l'objectiu d'internacionalitzar la causa.

Catalunya, nou Estat d'Europa. La pancarta principal que va intentar obrir-se pas enmig de la marabunta era prou explícita, però en la interminable desfilada es va poder constatar que el clam era incompatible amb el pacte fiscal que el president,Artur Mas, vol començar a negociar el pròxim dia 20 amb Mariano Rajoy a la Moncloa. Els manifestants van deixar clar que consideren inútil aquesta estació i el van instar a agafar d'un cop la drecera del referèndum, al qual CiU sempre s'ha resistit per por de fracturar el país i perquè, com es va alertar ahir des de Brussel·les, la UE no acolliria amb els braços oberts un Estat català.

Hores abans de la demostració independentista, al parc de la Ciutadella, Mas havia deixat oberta aquesta porta a l'advertir, en anglès i per a la BBC, que si el pacte fiscal fracassa, "el camí de la llibertat de Catalunya estarà obert".La premsa estrangera estava atenta. L'enèsim avís a Rajoy --que dilluns va titllar de "guirigall" la marxa-- de les imprevisibles conseqüències d'un altre cop de porta a Catalunya portava implícit un missatge a la multitud que havia d'omplir Barcelona: el seu compromís amb el pacte fiscal és irrenunciable.

BOMBA DE RELLOTGERIA

En part, el president ja té al davant "l'acte d'afirmació" que reclamava als catalans amb l'objectiu de negociar a Madrid amb més força. Però la resposta ciutadana que es van trobar ahir el Govern i CiU demostra que no han pogut domar elsefectes de la seva estratègia.  Van alimentar l'èxit de la manifestació guardant la mínima distància institucional (Mas no hi va assistir, però sí nou dels onze consellers) i ara han de gestionar una autèntica bomba de rellotgeria.

El pacte fiscal, fins i tot en la línia del concert econòmic, s'ha fet petit per a bona part de l'electorat de CDC, tot i suscitar més suport social que la independència, segons els sondejos. I aquesta metxa s'encendrà si Mas torna amb les mans buides de Madrid, com la majoria creu, i es resisteix a abraçar desacomplexadament la causa secessionista.

Després de la manifestació d'ahir, la carta de les eleccions anticipades amb què tant juga el president s'ha enverinat i la pressió per incloure l'Estat propi en el seu programa electoral pot ser-li incontrolable. Conscient que les seves decisions a partir d'ara seran examinades amb lupa, Mas no va trigar a reaccionar i, amb la manifestació encara en marxa, va anunciar una compareixença avui a primera hora per valorar l'èxit de la protesta. Una nova oportunitat per desvelar pistes sobre el seu pla B.

Notícies relacionades

Mas assumeix l'objectiu de la independència sense terminis ni concrecions

Homs: "S'ha d'accelerar la transició nacional"

El risc d'indigestió és més gran en les desballestades files del PSC. LaDiadava agreujar la divisió entre la direcció que encapçala Pere Navarro i el sector catalanista, que, capitanejat per l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va sumar a la protesta amb pancarta pròpia: Catalunya és Estat i som Europa. La cúpula va treure importància al fet, però la necessitat d'actualitzar el projecte nacional del partit per superar un federalisme pansit és cada vegada més urgent.

Ha passat la Diada de la independència. Avui, 12 de setembre, més que mai, tot està per fer i tot és possible.