INAUGURACIÓ DELS TREBALLS DE REHABILITACIÓ DEL TEMPLE

La catedral d'August

La restauració de la seu de Tarragona treu a la llum restes romanes i ornaments dels segles XIV al XVI

Pintures recuperades en l’estructura de la catedral de Tarragona, ahir.

Pintures recuperades en l’estructura de la catedral de Tarragona, ahir. / MARC CERVELLÓ / ACN

2
Es llegeix en minuts
ESTHER CELMA
TARRAGONA

El majestuós temple dedicat a l'emperador August, una de les rares construccions romanes amb una façana de vuit columnes, va servir de plataforma per alçar la catedral de Tarragona. És un dels secrets que amagava la catedral i que ha tret a la llum la quarta fase de restauració del temple primat, inaugurada ahir amb tota solemnitat, després de dos anys d'obres i una inversió que s'acosta als tres milions d'euros, aportats pel Ministeri de Cultura a través del pla de catedrals.

Gràcies al fet que les obres ja tenien gairebé literalment la catedral de cap per avall i tancada al culte, un equip de 35 especialistes van poder excavar en un sector de 35 metres quadrats de la nau central. Van aixecar les lloses medievals, van localitzar antics sepulcres ja buits i van aconseguir descobrir els fonaments del podi i l'inici de l'escalinata principal del temple romà.

Amb prou feines hi ha més restes del que va ser un dels temples més grans de l'imperi romà. Els visigots el van desmantellar pedra a pedra i ara, després de més de tres segles de recerca i de debats sobre la ubicació del mític recinte dedicat a August, els arqueòlegs han tancat la qüestió: el temple romà era on ara s'alça la catedral.

Notícies relacionades

També els murs de la catedral, sota la pintura grisenca que els recobria, conservaven una antiga esplendor que ara ha tornat a la superfície. Murs, voltes, nervis, claus, impostes i capitells estaven ricament ornamentats amb policromies dominades per tons verds i rogencs datats entre els segles XIV i XVI. També les columnes s'adornaven amb pintures que imitaven tapissos amb seqüències de sanefes molt treballades. Una troballa d'una extensió i una riquesa inesperada. «No sospitàvem que pogués ser tan excepcional», va afirmar ahir el canonge responsable del patrimoni artístic i documental de la catedral, Antonio Martínez Subies. La Capella dels Sastres, dedicada a Santa Maria, situada darrere de l'altar major, és la que concentra més bellesa, fins al punt que l'equip responsable de les obres es referia informalment a aquest espai com «la joia».

Les obres s'han centrat en la restauració de l'interior de les naus, la volta central i els murs, però també s'han recuperat els seients del cor, tretze capelles, un sepulcre i diversos murs del tancament de l'església. Els pròxims dies de festa major, s'organitzaran visites guiades al temple i també s'obrirà la capella de Santa Tecla, patrona de la ciutat, un espai tancat habitualment al visitant.