Mas-Colell avisa la universitat que ja no és prioritat màxima

ni la primera, ni la segona, ni tan sols la tercera... i possiblement tampoc la quarta. Amb l'excusa que s'imposen l'austeritat i els ajustos pressupostaris, el finançament de la universitat amb fons públics ha deixat de ser una prioritat de primer ordre. «Les pensions, la sanitat, fins i tot, l'educació infantil passaran al davant» a l'hora de distribuir ajudes de l'Administració pública. Ho va dir ahir, «com un fet, no com un judici de valor», el conseller d'Universitats i Coneixement, Andreu Mas-Colell, en el seu discurs d'inauguració del curs acadèmic 2012-2013 del sistema universitari català.

Per això, perquè les subvencions públiques «estan subjectes a múltiples tensions i exigències», va argumentar Mas-Colell, convé més que mai que les universitats es posin les piles per buscar fonts alternatives de finançament. El conseller va posar algunes opcions sobre la taula: expandir-se i buscar alumnes fora de Catalunya, aprofitant la gran mobilitat d'estudiants que hi ha actualment; reforçar els programes d'intercanvi de professors i compartir serveis entre les universitats; intensificar, encara més si és possible, la col·laboració amb les empreses, i ¿per què no? apostar «per les noves tendències de l'educació virtual».

Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) (que ahir va exercir les funcions d'amfitrió de l'acte oficial d'inauguració del curs acadèmic), va ser contundent a l'hora de demanar a la Generalitat que «no redueixi més la subvenció a les universitats», i va reclamar al Govern que compleixi amb el seu compromís que «els diners que els estudiants han pagat de més aquest curs vagin al mateix sistema, a les beques d'equitat o a mantenir la qualitat del servei que presta la universitat».

Notícies relacionades

Els afectats per la dana continuen sol·licitant 375 ajudes diàries

"Estem una mica desubicats"

RETALLADA DEL 20% / El conseller va llegir la seva llista de recomanacions després que mig centenar d'estudiants, professors i personal d'administració el rebessin amb protestes i interrompessin l'acte institucional amb una pancarta. I és que en aquests dos últims anys, l'aportació de la Generalitat a les universitats catalanes s'ha reduït fins a un 20%, va recordar Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB), que assegura que «en termes efectius, la universitat catalana està a nivells del curs 2002-2003, amb la diferència que, des d'aleshores, hi ha hagut una expansió de les universitats, amb la implantació de Bolonya i el creixement de programes d'investigació», va afegir. «El conseller no ha fet res més que confirmar el que ja sabíem: que la universitat no és la primera prioritat de despesa pública, tot i que és cert que encara segueix sent una prioritat», va admetre Ramírez.

MENYS GRAUS / Mas-Colell va lamentar, per una altra part, que, en contra del que s'esperava, la implantació de Bolonya hagi suposat una «fragmentació excessiva de les portes d'entrada a la universitat». D'aquí ve que animés a reduir el nombre de graus que s'ofereixen actualment, «igual que es va fer en el seu moment amb els màsters». «Hauríem d'avançar cap a un model en què les titulacions d'entrada fossin més genèriques, mentre que les de sortida podrien convertir-se en simplement majors o mencions». I és que en un temps en què es porta racionalitzar i optimitzar recursos, l'actual oferta d'estudis universitaris hauria d'apostar per l'especialització i, sobretot, per la col·laboració entre universitats. «La incipient popularitat de les titulacions dobles ja va en aquesta direcció», va dir.