Periodisme en xarxa

Las xarxes socials com Twitter i Facebook demostren que hi ha una demanda cada vegada més gran d'informació de qualitat i més capacitat per difondre-la, encara que també que l'agenda informativa ha deixat d'estar només en mans dels mitjans i que la participació va molt més enllà d'enviar un correu electrònic o un tuit. Però gestionar aquesta participació no és fàcil, com es va posar de manifest, ahir, en una taula rodona que es va celebrar sobre l'evolució dels mitjans de comunicació a la Social Media Week de Barcelona, en què van participar Ignacio Escolar, director d'Eldiario.es; Guillermo Rodríguez, subdirector del Huffington Post; Javier Flores,community mànagerde la revistaMuy Interesante;Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació, i el director d'EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez.

Per Escolar, «un periodista que avui no vulgui ser a Twitter és com el que fa deu anys no volia tenir mòbil. Twitter et dóna el contacte amb els teus lectors i és font d'informació». El risc, va advertir, és cedir massa a les peticions de l'audiència i entrar en una guerra per captar seguidors: «I ja sabem el que ha passat en les televisions, on el que triomfa ésSálvame».

Acceptar aquesta participació no implica respondre a cada comentari, van matisar. Flores, que gestiona una comunitat de dos milions d'usuaris a Twitter i 200.000 a Facebook,

afirma que no respon a cada tuit. «Em tornaria boig i dubto que interessés al 99% dels usuaris. Hi ha maneres d'analitzar el que volen els lectors sense haver d'entrar en les converses», va dir.

SEGUIR LA PRÒPIA LÍNIA/ «Es tracta d'escoltar els lectors però seguint la pròpia línia editorial», va argumentar Hernàndez. El director d'EL PERIÓDICO va definir la línia entre el que és un mitjà de comunicació i el que no ho és en la verificació de la informació, l'explicació del context i el tractament editorial. I que això obliga a un exercici de responsabilitat per als mitjans de referència. «No podem deixar-nos portar pel corrent i donar notícies no contrastades», va dir. «Sense tractament editorial no hi ha contrast», va afegir, i va posar com a exemple el cas de Wikileaks, que «va recórrer als grans diaris per corroborar i contextualitzar la informació que filtrava».

«Iniciatives com Espanya en flames, que aborda tota la informació sobre incendis forestals, són exemples de transparència i de comunicació, però no són periodisme», va afegir Hernàndez.

NOVES AVENTURES/ Els ponents van coincidir que aquest és un bon moment per emprendre noves aventures periodístiques i van citar exemples de mitjans digitals que han llançat versions impreses, com JotdownoMongolia.«A més a més tenen l'avantatge que les xarxes socials els permeten comunicar quan arriben al quiosc, perquè abans no et veia ningú per més bo que fos el teu producte. Ara és qüestió d'un tuit», va precisar Escolar.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO potencia amb Entre Tots la participació del lector

Activistes sense partits

La tecnologia també és una aliada per a aquests nous mitjans, perquè ha abaratit costos de producció i distribució, i ha permès concentrar habilitats en una mateixa persona: el periodista. També ha simplificat la recerca de finançament gràcies alcrowdfunding, el finançament col·lectiu, que per a alguns d'aquests nous mitjans suposa la participació dels seus lectors de manera molt activa.

«Nosaltres femcrowdfundingcada matí al quiosc, i els subscriptors són la nostra comunitat», va afirmar Hernàndez, que va lamentar la falta de viabilitat de molts models de negoci per a la informació a internet. «S'ha de convèncer els lectors que el periodisme de qualitat és car i que s'ha de pagar. No tot pot ser gratis. I aquesta és una tasca titànica», va sentenciar el director d'EL PERIÓDICO.