L'escorpí català

El pròxim catàleg de la fauna protegida a Catalunya que s'elaborarà inclourà per primera vegada, juntament amb emblemàtiques espècies com ara l'ós bru, el fartet, la tortuga mediterrània, el tritó del Montseny i el trencalòs, un petit escorpí tan desconegut que ningú, o pràcticament ningú, s'havia preocupat fins ara d'avaluar-ne l'estatus, és a dir, de comprovar si era abundant o no. Amb el nom científic deBelisarius xambeuies designa un escorpí endèmic de Catalunya -no s'ha localitzat en cap altre emplaçament al món- i a més a més una raresa zoològica perquè és d'hàbits cavernícoles i no té ulls.«No està emparentat amb els altres escorpins d'Europa-destaca el biòleg Josep Maria Olmo, especialista del Departament d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat-. S'està investigant, però l'única espècie pròxima i que també viu en coves sembla ser un rar invertebrat de la selva amazònica».

Les prospeccions portades a terme durant els últims quatre anys per la Institució Catalana d'Història Natural, la Universitat de Barcelona i el Departament d'Agricultura semblen indicar una regressió de les poblacions deBelisarius xambeui, però és difícil assegurar-ho perquè gairebé no hi ha dades per poder-les comparar. De fet, possiblement no ha estat mai abundant. L'escorpí cec s'ha localitzat en una trentena de paratges de les comarques d'Osona, el Ripollès i la Garrotxa, compartint curiosament distribució amb un grill també cavernícola, elDolichopoda linderi.

Mida petita

Els escorpins cecs són de mida petita, generalment fan entre tres i quatre centímetres, i mostren un escàs dimorfisme sexual (és difícil distingir els mascles de les femelles).«Són de color clar, molt despigmentat, com acostuma a passar amb els animals que viuen en entorns amb poca llum»,explica Olmo. Poca cosa més se sap de la seva biologia. Encara que no té ulls, sembla que la pilositat que té a les pinces li permet detectar els insectes dels quals s'alimenta. Pel que fa a la picada, no sembla perillosa, assegura l'especialista,«però és millor no provar-ho, per si de cas».

A diferència de la majoria dels escorpins europeus, més propis d'ambients secs, l'escorpí cec viu al medi subterrani (coves i també tota mena d'esquerdes i forats poc profunds) de boscos humits, principalment a les fagedes madures«com les de la Grevolosa i la Fageda d'en Jordà», destaca Olmo.«Aquest any hem detectat diversos escorpins en nous emplaçaments, però mai són gaires exemplars», assumeix l'especialista de la conselleria.

A Catalunya habiten dues espècies més d'escorpí. El primer és l'Euscorpius flavicaudis, present al Montseny i la Garrotxa, encara que el més habitual és l'escorpí europeu oButhus occitanicus, típic de tots els països de la conca mediterrània. En els dos casos tenen una picada molt dolorosa, però tret de casos excepcionals no revesteixen gravetat per als humans.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

ElBelisarius xambeuirep el seu nom en honor del general bizantí Belisari, a qui l'emperador Justinià va fer deixar cec, i del naturalista Vincent Xambeu, que va ser el primer a descobrir-lo i catalogar-lo, concretament l'any 1879. Bona part de les citacions procedien fins ara de practicants d'espeleologia. El catàleg de fauna protegida es completarà, en la categoria d'invertebrats, amb dues llagostes, una papallona (Boloria eunomia), dues libèl·lules, un rar cargol d'aigua i un grill o somereta.

Com a mesura principal de conservació de l'escorpí cec, el Departament d'Agricultura subratlla que és necessari«promoure la preservació de l'hàbitat on viu, minimitzar els impactes de les activitats humanes (com podria ser una alta freqüentació de les coves on habita) i portar a terme prospeccions» per determinar la biologia i la distribució de l'espècie. Olmo insisteix en el mateix sentit:«No sabem del cert les causes de la regressió d'aquesta espècie, però és lògic pensar en una influència de l'activitat humana».