La gestió de la mobilitat

Radars per salvar la C-55

Trànsit instal·la tres controls de velocitat a la perillosa carretera de Manresa, on aquest any han mort 13 persones

És una solució transitòria fins que s'executin les obres

3
Es llegeix en minuts
C. B.
BARCELONA

El novembre va ser un mes nefast a la C-55. Quatre persones van morir en accidents de trànsit en aquesta via. Dues en un xoc frontal a Castellbell i el Vilar (Bages) el dia 12. Un altre home a Súria el 24 i un quart atropellat a Sant Vicenç de Castellet el 27. Quatre víctimes mortals que eleven fins a 13 les persones mortes en aquesta carretera de la Generalitat el 2012. Cal remuntar-se fins al 2003 per trobar un balanç tan negre, amb 14 morts, segons les dades del Servei Català de Trànsit. I no s'ha acabat l'any. Però aquesta elevada sinistralitat, a més de crispar encara més els ànims dels veïns de la comarca, només ha fet que confirmar que és imprescindible actuar en aquesta via amb un carril per sentit, perquè hi passen més de 20.000 vehicles al dia.

Són escassament 33 quilòmetres. Un recorregut curt que, ara com ara, és la màxima preocupació de la Generalitat pel que fa a seguretat viària en carreteres de la seva competència. Només així s'entén que s'hagi decidit col·locar tres radars fixos a la C-55. En declaracions a aquest diari, el director de Trànsit, Joan Aregio, explica que dos ja s'estan instal·lant a Castellbell i a Monistrol de Montserrat perquè funcionin abans que s'acabi l'any.

«El tercer estarà en marxa d'aquí pocs mesos, quan es completin les obres als voltants de Manresa», prossegueix el responsable de Trànsit, que assegura que són cinemòmetres que s'han comprat expressament amb aquesta finalitat, a part dels 30 que es van activar entre la primavera i l'estiu de l'any passat. «Ens preocupa la C-55 i s'hi havia de fer alguna cosa», raona Aregio.

Mobilització en campanya

La perillositat d'aquesta carretera s'ha argumentat en la disputa parlamentària per retreure al Govern català la seva inacció. La misèria pressupostària de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha obligat a posposar un desdoblament urgent per a aquesta important artèria comarcal. El PP i ERC han sol·licitat alguna vegada que s'alliberi el peatge de la C-16 -que també depèn de la Generalitat- per disminuir la congestió de la C-55. Els conservadors han arribat a comparar aquesta situació amb la de la N-2 a Girona respecte a l'AP-7. Adverteixen que de la mateixa manera que el Govern sol·licita que es bonifiqui el pas de camions per l'autopista per part de Foment, la Generalitat s'apliqui la mateixa fórmula i faci el mateix a la via del Bages.

Arriba a ser tanta la preocupació ciutadana que el 24 de novembre, en plena jornada de reflexió, es va convocar una concentració en què es va tallar la carretera per reclamar solucions. El director general de Carreteres, Jordi Follia, encaixa que els primers estudis informatius daten del 2006. És un desdoblament necessari, admet, sobretot perquè hi ha alguns punts en què, amb descensos del 8% i nombroses interseccions, és urgent actuar. La conversió en autovia, no obstant, supera els 100 milions d'euros de pressupost, cosa que ara mateix és inabastable per a la Generalitat. Mentrestant, s'emprendran treballs de menyscalat que, segons Follia, estaran llestos «abans de l'estiu» i permetran millorar la seguretat de la carretera. Entre aquestes reformes i els tres radars, s'aspira a frenar la sinistralitat a la C-55.

Notícies relacionades

Quasi les mateixes víctimes

Els 13 morts en accident en aquesta via se sumen als de la província de Barcelona que, aquest 2012, han augmentat lleugerament les víctimes mortals, però res en comparació amb el que passa a Lleida, on s'han incrementat un 84% (vegeu el gràfic). Fins al 2 de desembre, a Catalunya s'havien registrat 193 morts, un menys que en el mateix període del 2011. A l'espera que s'acabi el 2012, aquestes dades apunten una frenada del descens sostingut de morts a la carretera en els últims anys.