Una pujada de gener eterna

I en van tres, tres setmanes sense respiració. ¿Recorden quan les rebaixes de gener eren notícia? ¿Recorden quan parlàvem de les dificultats de la pujada de gener? La crisi econòmica i política ha demolit també el calendari. Arribarà el mes de febrer i seguirem en la pujada, i tot apunta que acabarem el 2013 sense haver fet cim.

Els que pugen amb més dificultat són les persones a l'atur. Gairebé sis milions, segons l'enquesta de població activa. No per esperada, la xifra va deixar de sonar com una hecatombe. Per un dia, les veus a la cua de l'Institut Nacional d'Ocupació, els protagonistes anònims d'aquesta tragèdia col·lectiva, es van imposar alsBárcenas, elsLópez Viejo, elsPallerolso elsUrdangarini fins i tot van robar protagonisme al fantasma d'Amy Martin. I entre l'allau de testimonis estremidors, d'expectatives personals trencades, d'opinions polítiques i de dades que va arrossegar l'EPA, a mi aquesta vegada em va commoure especialment un informe de la Creu Roja. I és que ara és hivern i fa fred. Però aquest any fa fred al carrer i també a quatre milions de cases d'espanyols que no tenen diners per escalfar casa seva. Literalment. L'informe parla de pobresa energètica perquè els que la pateixen mengen, dormen, estimen, fan els deures, veuen la tele o discuteixen a menys de 18 graus, que és la temperatura mínima saludable. Aquesta temperatura a la qual ens havíem acostumat mentre pensàvem que els brasers dels nostres avis eren l'estampa costumista d'un passat que no tornaria mai més.

Però tot i ser el pitjor, l'atur no ha estat l'única cosa que ha gelat la sang aquesta setmana. Veure tot un ministre d'Hisenda preguntar en to pel·liculer des de la tribuna del Congrés a ses senyories si tenen els seus papers fiscals en regla dóna la mesura exacta d'on ha arribat el debat públic a Espanya. I la seva sobreactuació faria riure si no fos perquè, caldrà recordar-ho, el ministre compareixia per explicar si l'extresorer del seu partit ha blanquejat els diners espanyols que es va emportar a Suïssa a la vegada que s'encarregava dels comptes de Génova, 13. Fins a 22 milions. I seguim sense saber-ho. Perquè mentrestant el president del Govern ha decidit que, al contrari de quan va arrencarGürtel, ara sí que esperarà que parlin els tribunals per pronunciar-se sobre l'home per qui fa tres anys posava la mà al foc.

Notícies relacionades

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"

Record de Labordeta

VeientMontoroa la tribuna del Congrés recargolar les paraules per parlar sense dir res i escoltant la ministra d'Ocupació explicar que disminueix el nombre de joves en atur obviant que la xifra baixa perquè se n'han anat d'Espanya a milers, em vaig recordar deJosé Antonio Labordeta. Aquell diputat insòlit que va recuperar per a la política la paraula del carrer. I que com a poeta ja ens havia advertit que hi ha «paraules per cantar, paraules per riure, paraules per plorar, paraules per viure, paraules per cridar, paraules per morir».