EL MODEL DE NEGOCI DE LA PREMSA DIGITAL
Els diaris exigeixen cobrar per l'ús dels seus continguts a la xarxa
Els editors critiquen la seva exclusió de la gestació de la llei de propietat intel·lectual
Insten el Govern a impulsar mesures com ja ho han fet a França i Alemanya

Un usuari consulta en el seu ordinador les portades de diferents periòdics internacionals. /
L'Associació d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE) exigeix el reconeixement al dret dels diaris «a ser convenientment remunerats» quan atorguin el seu permís per a la «reproducció comercial directa o indirecta» dels seus continguts digitals per part de tercers, com passa amb les seves edicions impreses.
La reclamació de l'AEDE arriba tot just una setmana abans que es forgin les condicions en què s'elaborarà la futura llei de propietat intel·lectual. L'avantprojecte d'aquesta llei està pendent d'aprovació al Consell de Ministres de divendres vinent. En aquesta ocasió, l'AEDE no vol veure's relegada pel Govern quan es confeccioni la norma, com ha estat passant fins ara «malgrat que els diaris impresos i digitals compten amb doble protecció constitucional, recollida en les llibertats de mercat i d'expressió», segons recorda l'entitat.
Està previst que la Secretaria d'Estat de Cultura iniciï converses amb els diferents agents sectorials després de la Setmana Santa, moment en què l'AEDE espera tenir l'oportunitat de defensar amb fermesa els seus drets, «perquè si la futura norma sobre propietat intel·lectual prolonga l'actual indefensió dels editors sobre els continguts dels seus diaris a internet» el seu futur quedaria en suspens.
«ENDÈMICA INDIFERÈNCIA» / El malestar en el sector augmenta al reparar en el fet que en l'esborrany de la reforma que va passar el tràmit de la junta de subsecretaris dimecres es recullen mesures de protecció a Google i els altres cercadors d'internet que acostumen a reproduir aquest tipus d'informacions sense que mediï cap mena de contraprestació.
L'AEDE qualifica d'«endèmica indiferència» l'actitud dels successius governs espanyols davant la premsa, al constatar que en les diferents normes sobre propietat intel·lectual aprovades fins ara, els editors de diaris s'han considerat relegats davant altres agents.
No obstant, el malestar amb la nova norma de propietat intel·lectual és extensible a tots els actors afectats en el sector de la comunicació, com televisions, ràdios, gestors i distribuïdors de música, cine i videojocs, entre d'altres.
Notícies relacionadesL'associació destaca que els editors «inverteixen quantitats importants a cobrir i gestionar la informació», mentre en la xarxa es «trafica» amb un producte d'«indubtable valor econòmic». Una situació que segons l'AEDE «contrasta amb l'aferrissada defensa dels drets de propietat intel·lectual digital de la resta de governs europeus». El Bundestag alemany va aprovar a principis de mes una llei que obliga els cercadors d'internet a pagar taxes als diaris per difondre els seus continguts en format digital.
La iniciativa va arribar al mes que el Govern francès i Google firmessin un acord pel qual el gegant de la xarxa compensarà els editors de premsa amb un fons de 60 milions d'euros per «facilitar la transició de la premsa al món digital».
- Aquest dilluns Dia de pluja a Barcelona: el temporal deixa fortes pluges i fins i tot calamarsa en alguns barris de la ciutat
- Accident greu Més de 30 ferits en una col·lisió entre dos autocars a l’avinguda Diagonal de Barcelona
- Normativa ¿Es pot conduir amb la ITV caducada però amb cita prèvia?
- Noves tecnologies Les novetats de Mossos a l’MWC: un cotxe patrulla hipeconnectat amb un dron al sostre i un predictor de delictes
- L'estafa que està apareixent als mòbils dels clients de CaixaBank
- LA TEMPORADA BLANC-I-BLAVA L’alerta meteorològica obliga a suspendre el Vila-real - Espanyol
- Màxim GOLEJADOR europeu El Barça o el tsunami golejador de Flick
- temporal Una nova dana suspèn classes, talla carreteres i paralitza les Falles
- Catalunya investiga la relació entre crisi climàtica i Alzheimer
- Salut mental Un estudi vincula la demència amb els microplàstics al cervell