El parc eòlic de la serra del Tallat no serà enderrocat

El parc eòlic de la serra del Tallat, inaugurat l'any 2006 entre les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà, no serà enderrocat i podrà seguir funcionant, segons estableix una sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Amb anterioritat, el maig del 2011, una sentència d'un jutge de Lleida havia obligat a eliminar 25 dels 33 aerogeneradors del parc i a reposar el terreny «al seu estat original», però la decisió va ser recorreguda per l'Ajuntament de Vallbona de les Monges i per Acciona, l'empresa propietària, i ara el TSCJ els ha donat la raó. La nova sentència és ferma i no admet recurs, com ahir va avançar el diariEl País.

El procés judicial es va iniciar quan l'associació ecologista Ipcena i la plataforma Salvem el Tallat van denunciar la construcció dels molins al·legant que estaven situats en una zona de pas per a les aus migratòries i, a més a més, que representaven un notable impacte visual per a la ruta monumental del Cister. Tres sentències els van donar la raó i el mateix nombre de vegades es va recórrer, afirma Elena Moreno, advocada dels denunciants i especialista en dret urbanístic. La penúltima havia estat per problemes en la llicència d'obres: el municipi on se situa el parc, Vallbona de les Monges, no tenia un pla de reserva de sòl necessari per a aquests casos. Tot i el caràcter irrevocable de la sentència, Moreno recorda que encara queden dos contenciosos més pendents

Notícies relacionades

338 dies, el temps mitjà d’espera per demanar l’ajuda de dependència

"Això tot just acaba de començar"

La sentència del TSJC, que es va notificar a les parts el 2 d'abril passat, indica que queden estimats els recursos d'apel·lació interposats per l'ajuntament i per Energías Eólicas de Catalunya SA, del grup Acciona, contra la sentència del jutjat de Lleida que ordenava l'enderrocament.

Ramon Berguedà, alcalde de Vallbona, va explicar ahir a l'Agència Catalana de Notícies que sempre han vist l'oposició al parc com una mesura «partidista» de gent que majoritàriament no era del poble. Per defensar-lo, l'alcalde al·lega que genera sis llocs de treball directes i 100.000 euros directes de benefici i 40.000 més d'indirectes en concepte d'impostos.