Carles Canut: «El sol del Pallars és el més meravellós que he vist»

El cognom del personatge que Carles Canutva intepretar als anys 80 al programaVostè jutjade Televisió de Catalunya, presentat per Joaquim Maria Puyal, s'ha quedat amb ell. Encara avui, molts identifiquen amb el sobrenom de Rafeques aquest home que porta el seu petit gran país de les muntanyes, elPallars Sobirà, a l'ADN.

-Vostè es pot dir que ha alternat sempre la vida a Barcelona amb les estades al Pallars, però no ha perdut l'accent pallarés.

-Ni ho vull. L'accent no l'he perdut, però sí el lèxic més genuí, encara que, quan arribo a Gerri (Gerri de la Sal, el seu poble al Pallars Sobirà), de seguida el recupero.

-¿Què més distingeix el pallarès a més del seu accent?

-Per a mi, els pallaresos som indòmits, bastant independents i salvatges encara, i ho mantenim i en presumim.

-Per presumir, el paisatge del Pallars, ¿De què li sembla que ha de sentir més orgull la comarca?

-El Pallars pot presumir de ser una de les poques zones mig verges de Catalunya, perquè de verge ja no en queda cap. Al Pallars, les muntanyes són muntanyes i els rius són rius, hi ha poca construcció nova i les pistes d'esquí estan envoltades de pins, alzines i faigs.

-¿Considera que la comarca equilibra bé turisme i aprofitament tradicional del seu marc natural?

-Bé, hi ha ramats de tot, però la relació entre l'esforç i el que se'n treu és cada vegada més difícil. Segueix sent dur i això la Generalitat ho hauria de cuidar més. Per sort, actualment es fa un aprofitament més intel·ligent de la riquesa natural. Dos exemples que enllacen ramaderia i turisme: la formatgeria Tros de Sort que, amb la llet de diversos ramaders, produeix formatges excel·lents, i els vins Biu fets a Sort. A més a més, la comarca ofereix activitats per a tot l'any, des de l'esquí fins al ràfting i el senderisme.

-¿Hi ha alguna cosa molt autèntica del Pallars que pocs coneguin?

-La girella. És un embotit fet amb les vísceres del be, pa i ou. Crec que s'ha de ser pallarès per apreciar-la, potser per això no és gaire coneguda la girella.

-¿Què considera, vostè, que és insubstituïble del Pallars Sobirà?

-El sol. El sol del Pallars és el més meravellós que he vist mai. A la primavera i la tardor, sobretot, encara que faci un fred sec, quan surt el sol, pots estar a zero graus en mànigues de camisa.

-¿Què hauria de visitar del Pallars algú que no ho conegui?

-L'Argenteria. Està senyalitzada a la C-260, abans d'arribar a Gerri de la Sal des de la Pobla de Segur. És un congost en què l'aigua ha erosionat la muntanya artísticament. De jove, conduïa el meu cotxe fins allà, apagava el motor i els llums, posava música clàssica i contemplava el cel i les estrelles per la ranura que permeten les muntanyes en aquell lloc bellíssim. Flipava sense necessitat de les drogues que no he provat mai.

-Digui'm un bon llibre per conèixer millor la comarca.

-Les obres completes de Pep Coll i de Maria Barbal, a més de ser pallaresos, són dos grans escriptors.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

-¿Què li agrada fer quan va a Gerri de la Sal?

-Al Pallars practico la vida contemplativa, el dolce farniente. Em dedico a no fer res.