Marta Royo Espinet : «Se li ha de perdre la por a la publicitat»

-¿Per què una economista es converteix en publicista?

-[Riu] Més aviat, ¿per què vaig estudiar Econòmiques? Vaig decidir fer una carrera generalista i quan vaig acabar vaig fer pràctiques en una agència de publicitat. Em va agradar, però vaig veure que no sabia res de comunicació ni de màrqueting.

-¿Què va fer?

-Em vaig formar. Primer, en màrqueting i després en comunicació.

-I fa dos anys va decidir crear una consultoria pròpia.

-Després de més de 15 anys treballant per a empreses d'altres, entre elles dues multinacionals, vaig pensar que era l'hora de fer alguna cosa pel meu compte. Fa dos anys el meu pare estava malalt i jo estava cansada de treballar per a una multinacional, havent d'acatar decisions que, quan tens més de 40 anys, ja no...

-¿I se'n va anar?

-Vaig pactar una bona sortida i ho vaig consensuar amb la meva parella. Tinc tres fills: el Marc, de 14 anys; el Joan, de 6, i la Maria, de 4. No em podia tirar a la piscina sense consensuar-ho amb la meva parella. Al principi no volia muntar res.

-¿I quant li va durar la tranquil·litat?

-Unes setmanes, em vaig avorrir. Els meus amics em van començar a trucar perquè els ajudés a muntar una web o perquè els dissenyés una estratègia... Em vaig adonar que allà hi havia una oportunitat de negoci.

-¿I li ha sortit bé?

-No em puc queixar. No és per llançar coets, però d'emprenedors i petites empreses encara n'hi ha, i tots dos necessiten un bon missatge, un logo, una bona campanya... i això és el que jo sé fer.

-¿Quin és el missatge avui dia?

-¡Espavila't! Ningú ens traurà les castanyes del foc. Si estàs treballant, no deixis perdre la feina. I si no tens feina, reinventa't...

-¿Enyora la multinacional?

-No, no. Només tornaria al món de les multinacionals, o fins i tot treballar per a altres, si m'anés molt malament. Ara aplico la meva manera de fer. He creat Mosaiking, la meva empresa, a la meva manera.

-És de la generació d'estudiar molt, de treballar per a altres. ¿Quin és el balanç ara?

-Que si tens una idea, porta-la a terme. ¡Munta una cosa d'allò que sàpigues fer! I que ofici i passió són les claus de l'èxit.

-Va aconseguir el premi a EADA al millor pla de màrqueting. Ajudi els polítics a crear una campanya per treure'ns d'aquesta crisi.

-[Riu] Ho he intentat amb algun polític. M'agrada molt la política i m'estimo molt el meu país. Esperi que hi pensi: crec que cal llevar-se cada matí per construir un país i fer-ho bé i amb passió.

-¿De quina campanya se sent especialment orgullosa?

-Vaig crear una campanya per al districte de Sarrià, el barri on vaig néixer i on visc, per promoure el sector de la gastronomia. Va funcionar molt bé.

-¿Era la primera vegada que tornava al barri?

-No, quan vaig començar, va córrer la veu: «La Marta s'ho ha muntat pel seu compte». A Sarrià he treballat per gairebé tots els comerços.

-Va passar del global al local.

-En una multinacional, des que enselles fins que muntes poden passar tres mesos. En l'àmbit local, l'amo d'un negoci t'explica que té un problema, li fas un diagnòstic i, com que és de mutu acord, ell està content i jo satisfeta... Li asseguro que en un mes, i amb un pressupost ajustat, es pot fer una campanya. Se li ha de perdre la por a la publicitat. Ja no és el que era.

-La publicitat s'ha normalitzat.

-Sí. És per a tothom i és una inversió necessària, molt més en temps de crisi. S'ha de sortir al món i al mercat, i per això la publicitat és necessària. ¿Puc acabar amb dues frases?

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

-És clar.

-Una és de Steve Jobs: «L'única manera de fer bé la teva feina és estimar allò que fas. Si no ho has trobat, continua buscant». L'altra, de Chur-chill: «El fracàs és la ruïna. El coratge i la força per continuar és el que compta».