Els gens aporten llum sobre els primers pobladors d'Amèrica

Una anàlisi genètica de poblacions natives d'Amèrica que s'han mantingut aïllades o pràcticament aïllades al llarg de moltes generacions demostra que el primer poblament del continent no va ser el resultat d'una migració recent de caçadors procedents de l'Àsia, que és la hipòtesi tradicional, sinó un procés complex en el qual van participar nombroses tribus, possiblement de diversos orígens, i que es va allargar al llarg de molts mil·lennis. «Els gens, sumats a l'evidència arqueològica, descarten que el procés fos tan lineal», resumeix Daniel Turbón, catedràtic de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en antropologia molecular i forense.

Les conclusions procedeixen d'un treball internacional, amb participació de la UB, que ha estudiat diversos marcadors genètics del cromosoma Y que es transmet impertorbable de pares a fills mascles, en gairebé un miler d'individus de 50 tribus sud-americanes, des de Colòmbia fins a la Patagònia. Els resultats de la investigació, encapçalada per Lutz Roewer, de la Universitat La Charité de Berlín, s'han publicat a la revista Plos Genetics.

Turbón recorda que dos doctorats del seu departament, Francesc Bert i Alfons Corella, van viatjar a Bolívia a la recerca de poblacions natives aïllades, tant a l'Altiplà com a l'Amazònia, «en territoris molt poc estudiats, perillosos i de difícil accés». N'hi va haver prou amb un kit comercial per obtenir una mostra de mucosa amb la qual efectuar els estudis. Anàlisis similars difícilment es podran portar a terme al nord d'Amèrica, lamenta Turbón, perquè queden menys poblacions natives aïllades i la diversitat genètica és més baixa. «Els pobles del sud són els hereus directes d'aquelles primeres colonitzacions», diu.

La hipòtesi tradicional, coneguda com a Consens Clovis, sosté que pobles originaris de Sibèria van travessar l'estret de Bering fa uns 14.000 anys aprofitant un descens del mar motivat pel fred de l'última glaciació. Després van avançar a través de la vall del riu Mackenzie, al Canadà, i van acabar establint-se a l'àrea que avui és la localitat de Clovis, a Nou Mèxic. Les eines lítiques (puntes de fletxa) trobades a la zona van servir per definir la que durant dècades va ser considerada la primera cultura americana. Amb posterioritat, els descendents de Clovis van colonitzar la resta del continent.

Notícies relacionades

El català és la llengua habitual del 29% dels joves catalans

Jorge Trujillo: "Em presento així: soc fill de colombians i el vostre professor de català"

RUTA COSTANERA / No obstant, el Consens Clovis va començar a trontollar a finals del segle passat amb la confirmació de diversos jaciments arqueològics més antics. En un dels més coneguts, anomenat Monte Verde i situat a Xile, a l'altre extrem del continent, hi ha evidències de presència humana segura fa 13.000 anys i potser també 30.000. El mateix passa amb Pedra Furada, al Brasil, que té estrats amb una antiguitat estimada d'entre 25.000 i 15.000 anys. Encara que les datacions són qüestionades, altres jaciments arriben fins i tot a 35.000 anys. «Sembla clar que la colonització va començar abans del que es creia», insisteix Turbón. A més a més, atenent les evidències geològiques, que defensen que el passadís del riu Mackenzie es va mantenir cobert pel gel durant unes quantes èpoques (una d'elles, fa entre 22.000 i 15.000 anys), hi devia haver una altra via d'accés: la costa. «Les aigües fredes del Pacífic garanteixen aliment tot l'any -prossegueix-. Els pobles canoers van poder progressar en direcció cap al sud».

El professor explica que una de les grans conclusions del treball és que les diferències genètiques entre dues poblacions pròximes poden ser enormes. A diferència del que passa a Euràsia, on es veu una correlació genètica a mesura que s'avança en el territori (per exemple, d'est a oest), els marcadors analitzats a Amèrica els comparteixen a vegades poblacions molt allunyades.