Wert repta la Generalitat amb la imposició del castellà com a llengua vehicular

L'avantprojecte de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), aprovat aquest divendres al Consell de Ministres, no només manté el seu atac a la immersió lingüística catalana sinó que ha trobat un mecanisme per fer-lo més eficaç. El Ministeri d'Educació pagarà l'educació en centres privats dels nens els pares dels quals sol·licitin rebre l'ensenyament utilitzant el castellà com a llengua vehicular, però després "descomptarà" l'import de les transferències en matèria educativa que rep la Generalitat. Si l'Executiu català no vol assumir aquest cost ho té molt fàcil, segons ha dit el ministre José Ignacio Wert, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres: "Que habiliti una oferta pública de satisfacció a aquesta demanda".

Aquesta "solució", semblant en la primera part a la proposada pel PPC i que va avançar EL PERIÓDICO divendres passat, formula el següent plantejament: ja que no podem obligar la Generalitat --entén el ministeri-- a complir les sentències del Tribunal Constitucional i a pagar directament l'ensenyament en castellà, l'hi descomptem o ho cobrem del finançament estatal. "Ens obliguen dues sentències del Tribunal Constitucional. S'ha de garantir que als pares que vulguin com a llengua vehícular també el castellà, puguin fer efectiu aquest dret", ha argumentat el ministre.

5.000 euros per alumne

El departament que dirigeix Wert fins i tot ha calculat el cost d'aquesta imposició, segons el seu parer un "dret constitucional". El seu equip xifra en uns 5 milions d'euros el cost si un miler d'alumnes catalans (5.000 euros per estudiant) es decantessin per demanar l'educació en castellà en un col·legi privat. "Si només són 17 alumnes, com argumenta la Generalitat, el cost será insignificant", segons fonts del ministeri.

A grans trets, per accedir a una d'aquestes places d'estudis en castellà, que segons Educació ja ofereixen col·legis bilingües i trilingües a Catalunya, els aspirants ho hauran de sol·licitar a la Conselleria d'Ensenyament i si no reben resposta a aquesta demanda, a l'Alta Inspecció del Ministeri d'Educació. Aquesta instància, una vegada comprovi la negativa després del preceptiu informe de la conselleria, donarà el vistiplau per estudiar en un col·legi privat.

Estalvi per al ministeri

L'avantprojecte que ha rebut la llum verda avui en Consell de Ministres i que demà serà publicat al BOE per iniciar-ne la tramitació parlamentària, no ha variat la seva memòria econòmica, durament criticada per insuficient pel dictamen recent del Consell d'Estat i les comunitats autònomes, incloses les del PP.

No obstant, compta a obtenir un possible finançament d'uns 212 milions d'euros del Fons Social Europeu, per afrontar els costos directes (uns 408 milions) assumits per l'Administració central. Però en cap cas rebaixarà els costos indirectes derivats del reforç de la FP i de la implantació d'itineraris a quart de l'ESO, que hauran d'assumir les comunitats autònomes i que el Ministeri d'Educació ha xifrat entre 334 i 927 milions d'euros, según els mòduls de FP que es cursin.

Alternatives a la religió optatives

Notícies relacionades

Cospedal defensa la 'llei Wert' com a model que "vertebra una nació"

Pares i sindicats veuen un "retrocés" a la LOMCE

Altres observacions menors recollides en el nou text estableixen que les alternatives a l'assignatura de Religió (Valors Culturals i Socials a Primària i Valors Ètics a Secundària) puguin ser ofertes com a optatives perquè els alumnes que trien Religió no es vegin discriminats, com va observar el dictamen del Consell d'Estat.

D'altra banda, es mantenen la derogació d'Educació de la Ciutadania, els continguts de la qual aniran a la resta d'altres matèries com ara Llengua i Història, es blinda la possibilitat que els col·legis amb separació per sexes rebin finançament públic, i s'avancen els itineraris a 4t d'ESO amb dues vies, una d'encaminada per al Batxillerat i l'altra per a la FP.