«Els veia patir i els alleujava perquè els estimava», al·lega el zelador d'Olot

la declaració del zelador d'Olot en el primer dia del judici que se segueix a l'Audiència de Girona per la mort d'11 persones no va oferir sorpreses. Joan Vila va ratificar ahir la seva confessió, va confirmar que és l'autor de tots els crims i va insistir que havia acabat amb la vida dels residents del geriàtric La Caritat en un acte de compassió. «Els veia patir i els havia d'alleujar perquè els estimava molt», va afirmar uns quants cops l'acusat, que no va saber explicar al fiscal Enrique Barata per què va matar d'una forma tan cruel les seves tres últimes víctimes, subministrant-los lleixiu i un àcid desincrustant en lloc de fàrmacs, com havia fet amb les vuit anteriors.

Vila va insistir que quan va matar els 11 ancians, entre l'agost del 2009 i l'octubre del 2010, no era conscient que cometia un assassinat i pensava que l'únic que feia era «ajudar-los a morir». Tot i això, assetjat a preguntes per Rafael Berga, advocat de l'acusació particular, va arribar a admetre que, encara que considerava que el que feia estava «moralment bé», també sabia que no era legal.

ÁNGEL DE LA MORT / El zelador d'Olot es va presentar davant del jurat com un àngel de la mort que havia actuat per pal·liar el dolor de vells moribunds, però els advocats de les famílies personades en la causa li van recordar que alguns dels ancians assassinats no estaven agonitzant quan els va matar i que fins i tot alguns d'ells havien passat el dia de la seva mort tranquil·lament veient la televisió o havien celebrat uns dies abans el seu aniversari envoltats de familiars.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

La seva versió de persona sensible, incapaç de suportar el patiment dels altres, també va quedar diverses vegades en entredit quan se li va recordar els tres crims en què va utilitzar lleixiu i àcid desincrustant, com en el cas de Sabina Masllorenç. «Vaig veure com si vomités i que estava malament. La vaig veure patir, va patir, va patir. Vaig pensar 'pobre Sabina, haver de viure d'aquesta manera', i no vaig pensar que estava cometent un assassinat. Vaig agafar el got i l'hi vaig donar per alleujar-la, però era com si no l'hi donés jo. Volia evitar patiment i estava provocant més patiment», va admetre.

El zelador d'Olot va negar que hagués mantingut mala relació amb alguns dels interns en el geriàtric, va desmentir que hagués assistit a l'enterrament de dos d'ells per morbositat o que hagués intentat que no es truqués a una ambulància per atendre una de les seves víctimes. Vila va assegurar que era una persona «amb poca autoestima» i molt «depressiva», i que per aquest motiu havia estat 20 anys rebent tractament psiquiàtric.