Renfe passarà a estar obligada per contracte a millorar Rodalies

L'AVE de la ministra va arribar ahir puntual. El tren procedent de Ma-drid va arribar a l'estació de Sants cinc minuts abans del que estava previst. La titular de Foment, Ana Pastor, va travessar la plaça de Sants (en cotxe) i, cosa mai vista fins ara, va pujar fins a la setena planta de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat acompanyada del seu responsable, Santi Vila. Era només una escenificació, però tan esperada per molts que tots dos van considerar que la foto valia la pena. Els que més anhelen comprovar els resultats d'aquesta cordialitat són els usuaris de Rodalies, que, milions amunt o avall en funció de qui els sumi, aspiren a tenir un servei ferroviari de proximitat a l'altura de les circumstàncies. Per exemple, que sigui tan puntual com l'AVE.

Ara per ara la fiabilitat dels Rodalies de Renfe pel que té a veure amb les agulles del rellotge arriba al 96,8%. El contracte de serveis que ahir van presentar Vila i Pastor assenyala que el 2015 ha d'arribar al 97%. Sembla fàcil. Però no solament es vigilarà la fiabilitat dels trens, sinó també la netedat, la comoditat, l'atenció al client per tots els mitjans i un llarg etcètera d'elements. La filosofia és clara. La Generalitat és un client i serà exigent amb qui li dóna el servei. Si no n'està satisfeta, prescindirà de l'operadora.

165 MILIONS D'INVERSIONS/ La ministra i el conseller van exhibir la ja habitual relació edulcorada que, asseguren tots dos, els ha donat tan bons resultats. En els assumptes ferroviaris

-Rodalies però també Regionals-, la sintonia ha costat una mica més d'aconseguir, sobretot perquè hi havia pel mig el Ministeri d'Hisenda. Les línies bàsiques estaven dibuixades des de feia molt, però la discussió se centrava en els milions d'euros del dèficit d'explotació, és a dir, els costos del servei que no es cobreixen amb els bitllets i que, en l'última etapa del conseller Lluís Recoder, havien generat agres discussions sobre qui devia diners a qui. Ara queden fixats.

La ministra Pastor els va sumar tots. Dels 106 milions del 2012 als 119,9 del 2015 (vegeu quadro adjunt) i, afegint-hi els 165 milions d'inversions, va considerar que l'acord entre el Govern i la Generalitat se situava en 800 milions. Vila va parlar de 200. Amb comunicats de l'acord diferents per part dels uns i els altres, el que sí que es va aconseguir va ser que l'òrgan mixt entre les dues administracions, que no es reunia oficialment des del maig de l'any passat, ho fes.

ACCIONS EN MARXA / Però ¿què notaran els clients? Els més beneficiats probablement seran els usuaris dels nuclis de Girona, Tarragona i Lleida que, a partir de gener que ve i de forma progressiva, comptaran amb més freqüències de pas entre les poblacions de la seva zona (des de Blanes, Figueres, Reus i Cervera, respectivament). Millorar la quasi sempre deficient megafonia a les estacions o comptar amb més punts d'atenció a Sants i Plaça de Catalunya són altres exemples, a més d'incrementar la vigilància els caps de setmana.

Notícies relacionades

Experts presenten un projecte per implementar cribratges i biomarcadors al Sistema Nacional de Salut

Instagram ‘castiga’ més les noies

D'aquests 165 milions d'inversions anunciats a bombo i platerets, molts ja s'han anat gastant des del 2011, en millores en els serveis de la R-2 a l'aeroport, la nova R-8 o la col·locació de màquines d'autovenda a gran part de la xarxa. Aquestes petites grans coses que fan la vida més còmoda als passatgers.

PENALITZACIONS / Vila i Pastor van aprofitar per insistir que el contracte de serveis amb Renfe descansa «en acords reals, basats en quanties, no en contes de la lletera», segons va sostenir la ministra, mentre que el titular de Territori opinava que es regularitzava una situació que deixava enrere «grans declaracions que solament aguantaven el discurs polític». Ara queda per veure com es concreta. Però, per si de cas, el contracte, en què la valoració dels usuaris es tindrà en compte, inclou una clàusula per la qual es pagaran tres milions (o no) en funció de si el client, o sigui la Generalitat, està content del servei.