Bretón, condemnat a 40 anys de presó pel doble assassinat dels seus fills

L'Audiència de Còrdova ha imposat la pena màxima a José Bretón per dos delictes d'assassinat amb agreujant de parentiu, amb una condemna de 40 anys de presó. Atenent la petició de Fiscalia i del jurat popular que el va declarar culpable, no podrà accedir al tercer grau penitenciari i per tant disfrutar de permisos fins que compleixi almenys la meitat de la pena imposada.

La sentència, coneguda aquest matí, és de gran duresa, ja que imposa a més la prohibició d'acostar-se a menys d'un quilòmetre a la seva exdona Ruth Ortiz, a qui haurà d'indemnitzar amb 500.000 euros, o a la família d'aquesta durant 21 anys.

De fet, el jutge considera que van ser precisament les seves ànsies de venjar-se d'ella per la separació --un caràcter rancorós documentat mèdicament-- el que va causar la mort dels nens a la finca de Las Quemadillas, on van ser calcinats en una foguera de grans dimensions que Bretón va alimentar amb almenys 80 litres de combustible i que va ser vista fins i tot pels serveis de la lluita contra incendis.

En aquest sentit, la sentència de la Secció Tercera de l'Audiència Provincial no resol la manera com van morir els nens, és a dir, si els va matar abans o si van morir a la foguera. “No podem saber quin va ser el mecanisme concret de la mort, si intoxicació medicamentosa o calcinació, però sí que podem afirmar amb rotunditat que va ser una mort violenta i homicida”, argumenta la sentència.

La identificació dels ossos

No obstant, expressament assenyala que el detall de les pastilles tranquil·litzants que possiblement els van ser subministrades als petits Ruth i José minuts abans d'arribar a la finca Las Quemadillas “aporta un mínim d'humanitat a la seva aberrant conducta”. “Seria completament inconcebible que llancés els nens a la foguera sense que estiguessin completament adormits o ja morts”, apunta el dictamen.

La sentència tampoc obvia els problemes en la identificació dels ossos, que en el judici celebrat a Còrdova fa unes setmanes van ser assenyalats com d'origen humà per una dotzena de pèrits de renom i fins i tot per l'agent de Policia Científica que va cometre un error inicialment al confondre'ls amb ossos d'animals i que no obstant “tot i les seves reticències irrellevants, va acabar reconeixent” la seva equivocació.

Així, conclou el magistrat ponent de la sentència, Pedro Vela, que si les restes van ser extretes d'una foguera a la seva finca, corresponen a dos cossos amb teixits tous i no mers ossos són identificats com de dos menors d'entre 6 i 2 anys, i s'ha pogut provar que els nens no van sortir de la finca aquella tarda del 8 d'octubre del 2011 “no es pot sinó deduir que pertanyen als fills de l'acusat, ja que és l'única conclusió versemblant”.

Proves de càrrec

Respecte als ossos, la sentència assenyala que fins que no sigui ferma, no es pot filiar la mort dels nens ni entregar-los a Ruth Ortiz per a la seva inhumació, tal com era desig de la família materna. No obstant, la seva advocada ja ha anunciat que seguirà insistint en aquest punt perquè la família pugui tancar el dol.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

El jutge creu que el veredicte del jurat que va declarar Bretón culpable supera “notablement” els estàndards de motivació exigibles, ja que detalla les seves fonts de convicció i els elements probatoris.

El mateix magistrat justifica a més la severitat de la seva sentència en el fet que hi ha abundants proves de càrrec, tot i que no directa, sinó indiciària, amb la qual cosa per desmuntar qualsevol possible recurs de la defensa, que ja ho va anunciar per endavant, recorre a una àmplia jurisprudència per avalar la condemna amb aquest tipus de proves. La Fiscalia ja ha anunciat que no recorrerà la sentència perquè respon a tots els punts que va sol·licitar en el seu informe final.