'Terrassejar' amb sabor

uns busquen espais oberts per sentir l'estiu a la pell; altres, un lloc on recórrer a la nicotina quan el cos ho reclami; alguns, una escenografia romàntica, i molts altres persegueixen una mica de brisa natural quan l'aire condicionat arriba a ser empipador. En resum, són una tropa els que aquests dies demanen terrassa a l'hora de reservar per dinar o sopar a Barcelona i els que han propiciat que els nous restaurants recorrin a cadires i taules al carrer o en jardins com a hams imprescindibles, engreixant les llistes de terrasses urbanes, que ja sumen la fotesa de 4.341.

La llei antitabac va generar una allau de peticions d'espais a la fresca el 2011, que es va traduir en un vertiginós augment de l'oferta de terrasses d'ampli espectre. Van passar de 2.337 a 3.882 en menys d'un any. A aquesta voracitat de conquista de l'espai públic (tantes vegades més concorregut que els interiors del local), s'hi va sumar la moda de les terrasses d'hotel. No hi ha establiment ara que no compti amb algun terrat empolainat per atraure tant barcelonins com hostes, amb els reclams de còctels i àpats sota les estrelles. Una tendència que ha fet prémer l'accelerador en molts restaurants, també necessitats de la seva quota d'espai obert. L'ajuntament és conscient que la restauració «busca eines i fórmules per dinamitzar els seus negocis» i constata un canvi de tendència, amb més petició de llicències anuals que de les estacionals de sis mesos imperants abans del límit al tabac.

Els que poden introdueixen el seu espai obert en forma de jardins interiors, terrasses altes, platges o zones amb panoràmica. Però la resta recorre a la trama urbana, pura i dura, per delimitar un tros de cel propi. La llista d'aquest any creix i creix, entre nous negocis i altres que renoven la seva parcel·la.

ESTÈTICA I PRODUCTE / La infinitat de propostes que recorre el litoral de la ciutat té entre els seus últims fitxatges més espectaculars, des de finals de l'estiu passat, la gran balconada que s'obre sobre el Port Vell al Reial Club Marítim. El restaurant Marítim, gestionat des d'aleshores per AN Grup, suma vistes a tot el port esportiu, estètica de l'interiorista de moda, Lázaro Rosa-Violán, i cuina marinera. I ho remata amb una espectacular terrassa per a 100 persones, que a l'hivern es blinda al fred i està freqüentada per barcelonins, mentre que a l'estiu, diuen fonts de l'establiment, hi predominen els turistes que arriben al Moll d'Espanya i sucumbeixen a l'enclavament. La casa abandera una cuina «senzilla i mediterrània», però es desmarca amb peixos frescos elaborats amb llenya d'alzina i arrossos. Expliquen que el preu mitjà ronda els 45-50 euros per persona.

Més informal és una altra opció a peu de Barceloneta del mateix grup empresarial, el nou xiringuito del Tapa Tapa (Pontevedra, 56-58) per picar tapes, algunes de marineres, des del mes passat. A l'altre extrem del litoral, a la Nova Mar Bella, el Boo Restaurant&Beach Club (Espigó Bac de Roda, 1) incorpora aquest estiu al seuloungeposterior una zona coronada per dues barques on s'exposa peix de llotja, que es preparain situ a la brasa, com les carns, i se suma a la seva carta de fusió.

Els que aposten per bones vistes no sempre han de recórrer a les terrasses que coronen els hotels. Entre les novetats del mes de juliol destaca Martínez (del mateix responsable del Cañete del Raval, Josep Maria Parrado), on es conjuguen dues terrasses. Una de situada de cara a la muntanya centrada en menús tancats a base de paelles, i l'altra bolcada sobre la ciutat i amb vistes a tot el port, on canten peixos i mariscos del dia i la factura per persona es mou al voltant dels 60 euros, segons explica Parrado. La vetllada s'obre o remata amb diferents opcions de vermuts i de cocteleria.

La ruta 2013 no pot passar per alt millores i novetats a la zona alta de la ciutat. El pulmó verd el dibuixa el restaurant Nuba (carrer del Doctor Fleming, 12-14), que aquest any ha renovat terrassa, novament de la mà de la dissenyadora Estrella Salietti, amb més aires de jardí i nou espaichill outon copejar havent sopat, d'estil internacional i amb producte de temporada. Molt a prop, el Dime (Doctor Fleming, 11) va estrenar fa tres mesos nova etapa, direcció i equip. La seva cuina «de producte i essència mediterrània», es corona amb una coqueta terrassa interior d'estil rústic colonial. La part superior té coberta amb tendals corredissos i permet accedir a una altra terrassa verda a un nivell inferior. L'ambient és tranquil, per no pertorbar la calma veïnal, encara que el local té cocteleria al seu interior.

També mira a l'interior el delicat espai enjardinat que ha estrenat aquesta temporada el renovat restaurant Windsor (Còrsega, 286), firmat per la interiorista Sandra Tarruella. La nova temporada manté la cuina tradicional posada al dia que identifica el local, però hi afegeix un punt d'informalitat, si es vol, en els plats servits a la terrassa, on ha irromput una carta de tapes i racions (des del caviar fins a les patates braves). Al migdia suma un menú de mercat de 29,50 euros a les opcions, i a la nit, els degustació, des de 49,50 euros. El mèrit afegit de la seva terrassa, amb plantes, vímet, sol... és que també compta amb una zona amb porxos, que s'integra a la fresca o bé es pot envidriar si el temps ho requereix.

SO DE CIUTAT / Per als que els agrada sentir el soroll de fons de la ciutat, hi ha infinitat d'opcions al mig del carrer. Entre les novetats, el creixent ventall gastronòmic del carrer d'Enric Granados es va ampliar fa uns mesos amb el Bardot (al número 147), que aquest estiu ha estrenat terrassa a un pas de l'avinguda de la Diagonal. També a l'Eixample, el restaurant Toto (València, 246) no només ha implantat una barra de tapes d'inspiració italiana, sinó que ha portat la seva bandera al carrer amb una miniterrassa per satisfer també el client fumador.

A poca distància, Loria (de Galera Group, al carrer de Roger de Llúria, 35) hi va desembarcar fa dos mesos amb receptes de tota la vida modernitzades, des del pop a feira versionat a les croquetes de l'àvia del xef..., passant pels arrossos en racions, i moltes opcions per compartir, i dues possibilitats de digestió airejada, una al mig del carrer i una altra semicoberta. La seva decoració, hi entra la fusta i els elements reciclats (làmpares amb rodes de bici) preus raonables i enclavament (on abans hi havia hagut el rotatiuEl Noticiero Universal) l'han posat de moda en un temps rècord.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

I farà parlar molt L'Eggs (passeig de Gràcia, 116), invent centrat en l'univers de l'ou per Paco Pérez, també amb una agradable terrassa, que acaba d'arrencar. I ja està treballant el Mont Bar (Diputació, 220), un gastrobar de minúscula terrasseta on tastar infinitat de tapetes i platets que configuren un pressupost variable segons la gana.

Qui també cultiva plens és la de l'Ikibana Paral·lel (al 148), el japobrasiler especialitzat en elaborats uramakis que ja ha conquistat el futbolista Neymar i que dóna continuïtat a la seva estètica d'inspiració en la naturalesa fins i tot a la terrassa. Aquest estiu també el seu veterà germà del Born (passeig de Picasso, número 32) estrena nova terrassa ampliada, amb vistes al futur Born Centre Cultural.