El tren del futur 1.200 km/h

Un sistema de transport elevat per desplaçar passatgers i cotxes a 1.200 quilòmetres per hora: el Hyperloop d'Elon Musk. Després d'un any d'expectació i especulacions, l'empresari sud-africà resident als EUA va penjar ahir a internet un document molt detallat sobre el que considera «el cinquè mitjà de transport» després del cotxe, l'avió, el vaixell i el tren, un projecte que sonaria a demència o a ciència-ficció si no fos perquè és obra de Musk, un emprenedor que ha fet tirar endavant projectes qualificats d'estrafolaris.

La infraestructura són dos tubs d'acer (un en cada sentit) sostinguts sobre pilars de sis metres d'altura disposats cada 30 metres i el sistema s'alimenta amb energia solar. El Hyperloop està originalment dissenyat per al trajecte San Francisco-Los Angeles. El mitjà de transport en si són unes càpsules amb disseny aerodinàmic amb capacitat per a 28 passatgers accelerades per un sistema basat en electroimants. A més, l'interior del tub està pressuritzat de manera que a penes es produeix frec. Les càpsules, en el document de Musk, avancen sobre un coixí d'aire creat pel mateix vehicle. La velocitat màxima prevista és de 1.220 quilòmetres per hora, gairebé la velocitat del so.

APORTACIONS / Musk diu que no pensa desenvolupar l'enginy i reconeix que el seu estudi necessita aportacions, motiu pel qual convida a fer-les. El que ha fet és un desafiament: el Hyperloop costaria 6.000 milions de dòlars, mentre que el projecte aprovat d'alta velocitat entre San Francisco i Los Angeles té un pressupost estimat de 68.000 milions. 35 minuts trigaria el Hyperloop a completar el trajecte, de 550 quilòmetres. Musk considera que el sistema és ideal per a recorreguts d'un màxim de 1.500 quilòmetres.

Molts tenien marcada al calendari la data del 12 d'agost, des del dia que Musk va anunciar, via Twitter, que aquell dia faria públics els dissenys del Hyperloop, però l'expectativa es remunta a un any, fins al juliol del 2012, que va ser quan l'empresari va anunciar que estava treballant en el projecte. ¿Per què Los Angeles i per què San Francisco? Perquè a Musk, enginyer de professió, la idea se li va ocórrer al descobrir que estava en marxa el projecte d'alta velocitat entre les dues ciutats, però sobretot a l'assabentar-se del cost de l'empresa. Millorar una cosa clarament millorable semblava un desafiament a mida per a aquest home amb interessos en el món dels transports i una fam per als projectes revolucionaris difícil de saciar. Musk i els vehicles elèctrics. Musk i els vols suborbitals. Musk i el Hyperloop. Gairebé semblava un designi de la naturalesa.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Potser si un altre ho hagués proposat no li haurien fet cas, però Musk compleix bastantes coses del que diu i les seves paraules tenen crèdit, de forma que durant un any la web va bullir amb especulacions sobre quin tipus d'enginyeria faria possible crear un enginy terrestre d'aquestes característiques. Semblava la classe de campanya d'expectativa que hauria desitjat qualsevol, i Musk, encantat, l'alimentava de tant en tant amb declaracions en què deixava caure una mica més d'informació.

LA BARREJA / Va ser en una entrevista per a la televisió que va deixar anar una de les seves frases més suggestives: «Serà una barreja entre un Concorde, un tren bala i una taula d'hoquei sobre aire». També va estimular la imaginació de la gent al dir que no era un tren sinó el cinquè mitjà de transport. Després va dir que no seria un transport subterrani, i quan l'enginyer nord-americà John Gardi va aventurar el seu propi disseny i el va divulgar per internet, Musk va declarar que era el més semblant a la seva pròpia idea que havia vist fins llavors. Gardi va comparar el seu sistema amb els tubs pneumàtics que a les empreses servien per transportar missatges o paquets petits.