Incivisme de pedal

Notícies recents expliquen comportaments incívics per part de conductors que posen en risc la seguretat de ciclistes a la carretera. No se'n parli més. En una gran part són delictes contra la seguretat del trànsit i com a tals s'han d'abordar. Permetin-me, no obstant, abordar una altra perspectiva que crec que també està en la base del problema: la regulació de l'ús de l'espai públic per part dels diversos usuaris que hi accedeixen. La presència de ciclistes a les carreteres i els carrers no és un fet nou. Sí que ho és el seu nombre creixent i l'actitud fervorosa de superioritat d'alguns d'ells, d'acord amb els temps de culte a l'activitat física i a les economies verdes. Entre aquest dualisme de vies pensades per a quatre rodes i usuaris de les dues rodes estem atrapats amb freqüència els que som usuaris... de les dues cames.

L'ús de la bicicleta no és una patent de cors i ostentació per ignorar les normes i circular per voreres com si es tractés de la calçada, saltar-se semàfors en vermell usant la prioritat de vianants, circular en sentit contrari pel carrer o a velocitat d'un fórmula 1 per camins boscosos, o formar un pilot a la carretera per fer tertúlia mentre es forma rere seu una caravana de vehicles contaminants.

Notícies relacionades

Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya

Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros

L'espai públic -també el viari- és de tots, i perquè tots puguem usar-lo són necessàries unes normes d'ús que evitin la col·lisió d'interessos. Si la bicicleta és un mitjà de transport i una activitat física i d'oci que flueix juntament amb camions, cotxes, autobusos, vianants, boletaires i excursionistes, s'haurà de repensar aquesta relació en benefici de tots. I no només per protegir el ciclista mitjançant carrils específics, cascos o armilles reflectants, sinó també per protegir el vianant quan se li envaeix la vorera o el camí forestal.

En primer lloc s'haurà d'apel·lar al civisme verd i sostenible i albon rotllet. En segon lloc, i per si de cas, s'haurà de veure què es pot fer amb els qui confonen el pedal amb la superioritat. Per això, el sistema disposa d'un model: l'exigència de responsabilitat, que per ser eficaç necessita, a més a més de la sanció previsible, una eficient identificació de vehicles i usuaris que permeti, per exemple, retirar tant el vehicle (al dipòsit municipal) com el conductor (suspensió del permís) quan es cometi una infracció. Mentre l'ús de la bicicleta sigui anònim, també ho serà l'incivisme de pedal.