Joel Valverde: «El motor parlava i jo era la veu del motor»

-Va ser una cosa que vaig anar descobrint amb el temps. Que tinc una bona veu.

-¿I ara? ¿Pensa que la té d'or, com diu Cohen?

-De cap manera. Sóc una persona humil, i la humilitat és un dels valors que intento traslladar als que em demanen consell.

-O sigui, que té coses per ensenyar.

-He tingut sort, sobretot. Tinc el meu propi estudi i puc viure de la meva veu, i això no és habitual. M'afalaga i em sorprèn que em truquin els locutors que comencen, perquè intento ser discret, i quan em truquen els dic això, que siguin modestos.

 

-Expliqui'm com va començar.

-Jo vaig estudiar Imatge i so, això de ser locutor va ser casualitat. Vaig fer pràctiques a Ràdio Mataró com a tècnic de so, i com que hi havia forats a la graella em van dir: «Per què no véns un diumenge al matí i fas alguna cosa, el que tu vulguis». Així que vaig fer un matinal. Després em van proposar fer una cosa els diumenges a la nit i jo vaig escollir fer un programa de jazz. Els millors del jazz.

-Els agradava la seva veu.

-Suposo, sí. A qui li va agradar va ser a Jaume Farrús, el director de TV-3. Havien passat uns 10 anys i un dia, per casualitat, va sentir la meva veu i se'n va quedar enamorat. Em va dir, recordo: «Aquí no tenim una veu com la teva», i em va invitar a fer unes proves, i així em vaig convertir en la veu del 30 minuts.

-¿De quant temps parlem?

-Doncs de fa 25 anys.

-Parlant del 30 minuts, i dels treballs que té penjats a la seva web, un s'adona que és una forma d'actuació. Poc a veure amb la seva veu normal.

-Sí, m'ho diuen sovint: «Ah, ¿però tu ets el del 30 minuts? Però si no sembla la teva veu…». I jo responc amb l'exemple del cantant d'òpera, que no és igual quan parla que quan canta. Així que em poso els auriculars al cap i tinc un micro i un text al davant, interpreto el text amb la meva veu.

-En l'època de TV-3 ja vivia de la seva veu, ¿oi? Vull dir, allò d'Imatge i so…

-Sí, ja tenia una carrera, però ara sóc independent i visc exclusivament dels treballs que m'encarreguen gràcies a la meva dona, que un dia em va dir: «Tu, amb la teva veu i la teva experiència, ¿per què no fas una altra cosa?». Em vaig posar a pensar i a buscar, i sí, vaig trobar a internet un banc de veu, vaig penjar-hi una cosa meva, algú s'hi va fixar… Em vaig adonar que hi havia molts productors, i a internet molts bancs de veu, i em vaig donar d'alta, en uns gratis i en altres pagant, i a poc a poc em van començar a trucar. Ara ja no els busco jo els treballs. Em busquen a mi.

-Expliqui'm què té la seva veu.

-Bé, sempre em diuen que no s'assembla a res, que és particular. A més, tinc el meu propi estudi i és un bon estudi, he invertit uns diners per tenir bons equips. Això compta. Jo, més que locutor, em defineixo com a narrador. La meva especialitat són els documentals i la locució corporativa.

-¿Quina mena de documentals?

-De tota mena, arqueològics, històrics, de naturalesa…

-Però també fa publicitat.

-També. Una veu greu com la meva sempre és atractiva en publicitat. El que no faig és doblatge. No va amb mi.

-Per acabar: parli'm d'un treball estrany que li hagi tocat fer.

-Doncs... Uf, sí. El motor d'un cotxe. Sí. Era un treball per a una marca de cotxes alemanya. Va ser molt divertit. El motor parlava i jo era la veu del motor. Després hi havia una noia que feia la veu de l'ordinador de bord, i un altre que feia de climatitzador.

Notícies relacionades

Els afectats per la dana continuen sol·licitant 375 ajudes diàries

"Estem una mica desubicats"

-Però, ¿què era? ¿Un comercial?

-No, i ara. Érem les veus del simulador. Vam anar a gravar-ho a Suècia, hi vam estar tres dies. M'ho vaig passar molt bé.