Anàlisi
Cadena de terratrèmols, cúmul d'irregularitats
La cadena de terratrèmols causats per l'inici d'operacions d'injecció de gas fòssil a l'antic jaciment petrolífer d'Amposta (a 1.700 metres de profunditat), avui esgotat i dedicat a augmentar la capacitat d'emmagatzematge de gas a l'Estat espanyol, ha obligat a aturar temporalment les operacions d'injecció de gas matalàs iniciades el 14 de juny passat amb més d'un any de retard sobre les previsions inicials.
El que havia de ser, segons la planificació del Govern central, el magatzem de gas fòssil més gran de la Península -el Castor, amb 1.300 milions de metres cúbics (MNm3) de gas operatiu i 600 MNm3 de gas matalàs, amb una capacitat d'injecció d'entre 8 i 25 MNm3/dia, capaç de cobrir la demanda espanyola de gas fòssil al llarg de 50 dies- s'ha hagut d'aturar donada la quantitat de terratrèmols causats (més de 220, els últims d'una intensitat superior a 4 graus en l'escala de Richter).
Es pot dir que el Castor és un exemple més de com l'anomenada civilització industrial tracta el planeta i els éssers vius que el compartim. Amb la seva addicció a tota mena de combustibles fòssils, la societat (o més ben dit, les grans corporacions que la dominen a través de governs al seu servei) permet que es constitueixin grans consorcis (com és el cas d'Escal UGS: ACS -66,7%- i Dundee Energy -24,6%-) que materialitzen amb la més absoluta impunitat la seva visió del món: el domini de la naturalesa i de les societats passant per sobre de qualsevol normativa i/o regulació.
Els sistemes naturals
El projecte Castor s'estava portant a terme amb un cúmul d'irregularitats (com la majoria de grans projectes). El Ministeri d'Indústria va emetre una ordre (el 14 de juliol del 2004) amb la intenció d'obligar el consoci a presentar l'estudi d'impacte ambiental del projecte en un termini de tres anys; i la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental de la Generalitat va disposar (el 12 de gener del 2006) que «s'estudiï la freqüència de l'activitat sísmica». El ministeri va sol·licitar un informe a l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i aquest va respondre (el 2 d'octubre del 2007) donant per vàlids tots els arguments d'Escal UGS sense haver efectuat cap visita ni prova sobre el terreny. I després de tot això, el consorci va modificar el projecte i el seu cost es va triplicar. L'empresa va presentar un nou document, que no es corresponia amb l'informe de l'IGME i malgrat que el Govern de la Generalitat havia reclamat (el 21 de setembre del 2007) una avaluació detallada de l'impacte ambiental que no es va tenir en consideració.
¿Amb quina legitimitat alguns grups humans s'atorguen el dret a pertorbar el funcionament dels sistemes naturals en el seu afany d'enriquiment i d'introduir tota mena de tecnologies amb l'única finalitat de dominar les societats? I mentrestant, s'afavoreix la crema de gas fòssil amb l'objectiu d'escalfar l'aigua i per a la generació d'electricitat, quan l'aigua, el sol i el vent fan el mateix sense necessitat d'haver de cremar res.
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Futbol Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi
- Avís de «perill» El Meteocat preveu una tarda de dissabte d’intenses pluges a Catalunya
- EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump
- Col·legi Mare de Déu del Carme Acomiadat el director d’una escola de Terrassa en plena investigació per denúncies de radicalització ultracatòlica
- El nou tauler global Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA
- Contra els houthis 58 morts i un centenar de ferits en un bombardeig dels EUA al Iemen
- TENNIS Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona
- Bàsquet El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples
- EL PARTIT DE CORNELLÀ Un Espanyol motivat allarga la bona ratxa contra el Getafe