L'Estatut de la convivència

Per a Catalunya avui finalitza una llarga etapa de submissió al centralisme. Espanya ha recuperat la democràcia, però els que vivim aquí encara no havíem recuperat l'autonomia descentralitzadora. Amb l'aprovació popular de l'Estatut d'autonomia ens retrobem amb nosaltres mateixos: som un poble plural, amb institucions pròpies, emmarcat en un Estat ampli, conscient dels drets i deures que comporta la justícia i la solidaritat amb els altres pobles d'Espanya. Som això, tot això. Cada un dels elements definitoris és inseparable dels altres.

Avui hem de deixar de parlar dels anys del franquisme. S'imposa el punt final, l'enterrat i ben enterrat. Hem desfilat davant de les urnes cinc vegades, acompanyats dels altres espanyols, per assentar la democràcia (el referèndum de la reforma, les primeres legislatives, el referèndum constitucional, les segones legislatives i les eleccions municipals). Ara ens correspon el dret de fer-ho sols i per una qüestió estrictament nostra. El referèndum d'avui tanca el cicle: els que vivim a Espanya vam recuperar primer la nostra condició d'homes lliures, i els que vivim a Catalunya assumim en aquests moments la possibilitat de ratificar la nostra condició de catalans.

Notícies relacionades

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"

Els partits polítics han repetit fins a la sacietat que l'Estatut és una eina per construir el futur. Nosaltres concretem més: l'Estatut és una eina modesta que si la gestionem bé tots els que vivim a Catalunya, els nascuts aquí i els nascuts a fora, els adinerats i els treballadors, els de dretes i els d'esquerres, els joves i els grans, construirà convivència. La paraula és menys altisonant. El seu abast és més limitat. Però ens atrevim a dir que també és més exacta. Perquè els que vivim a Catalunya som pragmàtics per essència i no podem caure en l'error de pensar que aquest Estatut és una vareta màgica que allunyarà tots els núvols que hi ha sobre el futur. El futur depèn, a més a més d'aquest text nostre, del final dels odis a la resta d'Espanya, de la consolidació del sistema democràtic en l'àmbit de tot l'Estat, de l'eradicació d'a-questa violència que abans-d'ahir a la nit va tornar a ensenyar les orelles al túnel del carrer de Vilamarí, de la solució de la crisi econòmica que arrossega Occident, de la ductilitat per trobar una recepta social que faci més justa la situació col·lectiva...

L'Estatut d'autonomia, davant de tot això, és una arma de convivència. Si les parcel·les d'autogovern funcionen més bé a partir d'ara que sota el centralisme castellà, els ciutadans de Catalunya estarem en una situació millor per poder lluitar contra els problemes del nostre temps i per respondre a tots els desafiaments que se'ns presentin. És el punt d'arrencada per a la convivència indispensable. ¡Ai de Catalunya si no assumeix l'autonomia com una arma integradora de totes les seves pluralitats!