Me'n sento orgullós

Una vegada superats els moments d'intensa tensió que tots hem viscut, superats feliçment els greus moments que ha travessat el país, relaxat ja l'esperit, no puc resistir la temptació de reflexionar en veu alta sobre els últims esdeveniments. Ningú pot mantenir-se insensible, sobretot els que vivim la passió diària de la notícia, als successos que constitueixen un autèntic toc d'alerta a la consciència col·lectiva.

I des de la reflexió més profunda no em puc estar d'admirar l'excel·lent lliçó d'autoritat i democràcia que ens ha dictat, amb la seva actuació, Joan Carles de Borbó. Durant les divuit hores més llargues de la nostra incipient democràcia, el Rei s'ha convertit en el portaveu i defensor de la voluntat sobirana del poble. No va permetre la més mínima manipulació del que havia estat elegit majoritàriament a l'hora de buscar una solució a la crisi. Ha merescut de sobres l'admiració desinteressada de totes les forces polítiques del país. No hi ha cap dubte que som molts els que hem sentit créixer encara més l'afecte que sempre hem professat a Sa Majestat.

Com a ciutadà de Catalunya, com a català, m'ha impressionat vivament el sentit de la responsabilitat i el grau de confiança que han sabut infondre a tots els ciutadans del seu país, i fins i tot de l'Estat espanyol, les paraules de l'ahir encara més honorable president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. Va ser la primera veu autoritzada que va inspirar confiança i va tranquil·litzar l'opinió pública.

No puc oblidar en aquests moments l'actitud valenta dels parlamentaris davant l'amenaça real dels colpistes, d'una manera molt especial el tinent general Gutiérrez Mellado, que va fer gala d'una singular valentia i de la verdadera gallardia militar, i Adolfo Suárez, que al Congrés va ser més president que mai.

El capítol d'elogis pot estendre's a les organitzacions sindicals, a la CEOE, a la Policia i a l'Exèrcit, que es va mantenir fidel al Rei i va garantir el funcionament constitucional. Totes les forces de seguretat han donat, per fi, mostres d'un fort nivell de professionalitat i de respecte a l'ordre democràticament establert. Han sabut estar en el lloc que constitucionalment els corresponia.

He deixat per a l'últim lloc -i no perquè cregui que sigui el lloc que li correspon- expressar la meva admiració per l'esforç professional que han portat a terme els homes de la informació. És penós que hagi hagut de ser aquest trist succés el que evidenciï que els mitjans de comunicació, objectes en moltes ocasions de vexacions, insults i perills, considerats per alguns culpables de tots els mals que afecten el país, són dels primers a defensar les institucions democràtiques i les llibertats. Que serveixi per recapacitar i quan es faci balanç no se'ls negui la part positiva a la llibertat d'expressió, i quedi en el seu saldo la part negativa que s'ha de superar fins a consolidar la democràcia. La llibertat sempre ha estat cara.

S'ha de fer una menció especial de la cadena SER, que amb el seu desplegament informatiu va ser una autèntica til·la per a molts ciutadans en la llarga i trista nit, i al valent editorial d'El País, que, en l'esforç contra rellotge, va treure en la seva primera edició d'urgència. Però és injust esmentar només alguns casos quan el mèrit principal ha estat de tots els professionals.

Notícies relacionades

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"

En aquests moments, com a president del consell d'administració del Grup Zeta, em sento orgullós que les tasques d'aquest grup siguin precisament informatives. És un orgull legítim i net que sento pels professionals que componen aquest grup i que podem sentir tots els que en aquest país hem lluitat des de sempre per la llibertat i la democràcia.

Antonio Asensio. President del consell d'administració del Grup Zeta.