Els col·lectius de bebès robats exigeixen que la causa es reactivi

El pròxim gener es compliran tres anys des que una de les associacions d'afectats per adopcions irregulars (Anadir) va presentar una denúncia general perquè s'investigués la presumpta trama o trames de sostracció de nadons que van sorgir a principis del franquisme i que van estar operatives fins als anys 90. En aquest període, esperonats entre altres coses per l'atenció mediàtica, tant el Govern com la justícia han fet alguns passos destinats a satisfer les demandes dels afectats. Però no els suficients, segons les persones que estan passant el tràngol de buscar infructuosament la seva mare o els seus fills, que pensen que l'Administració no els ajuda en la recerca, mentre la justícia els tanca la porta en massa ocasions sense trobar els culpables i ni tan sols investigar. Per això els afectats han sol·licitat que no els oblidin i que es doni un nou impuls a la causa.

Amb l'arribada del PP al poder, Justícia es va mostrar disposada a crear una base de dades per conèixer la dimensió del problema, però finalment va optar per la posada en marxa d'una oficina d'atenció a les víctimes, que des de la seva creació, el febrer d'aquest any, només ha atès 361 persones. Molts dels afectats consideren inútil la informació que els facilita aquest servei, mentre que uns altres haurien preferit l'obertura d'una oficina en cada província, per evitar els desplaçaments.

ELS ESCASSOS RETROBAMENTS / L'Executiu, a més, va crear un fitxer de perfils genètics centralitzat, que tan sols ha incorporat 128 ADN. Fonts del mateix ministeri admeten que «com més exigua sigui la base de dades, menys probabilitats hi haurà de retrobaments», i per aquest motiu insten els afectats a «confiar» més en aquesta via. Fins ara, la majoria dels més de 20 (no hi ha estadístiques fiables) casos amb un final feliç han estat fruit de l'atzar.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Pel que fa als tribunals, han imputat almenys 10 persones, però encara no han condemnat ningú, segons les dades de l'advocat Guillermo Peña, de l'associació SOS Bebès Robats. Peña, que porta alguns dels casos amb més repercussió, com el que va imputar la difunta sor María, considera «francament probable» que amb el pas del temps algun dels culpables sigui condemnat. Però augura, no obstant, que el procés «serà llarg i complex» i potser es demori molts anys.

LES PROVES / No obstant, Peña és un dels activistes més optimistes de la causa. Altres advocats o víctimes se senten menystinguts per la justícia o l'administració, cosa que fa que la seva indignació vagi en augment a mesura que el fenomen que va captar l'atenció mediàtica comença a decaure. Contribueix al seu desànim el fet que la Fiscalia General de l'Estat reconegués el setembre passat que es veu abocada a demanar l'arxivament de bastants casos pel fet que, amb els anys, han desaparegut fonts de prova «crucials» tant documentals com testificals.