Una vida sense mercuri

Les mines d'Almadén, a Ciudad Real, que durant dècades van ser el jaciment de mercuri més gran del món i l'estendard de les exportacions espanyoles, s'han convertit en el paradigma dels nous temps que corren per a aquest singular i perillós metall: estan tancades des de l'any 2002 a l'espera de convertir-se en un dipòsit segur per guardar-hi els fruits de la passada activitat minera. «La instal·lació està totalment dissenyada i a l'espera dels permisos per començar a construir-la», avança Félix López, investigador del CSIC al Centre Nacional d'Investigacions Metal·lúrgiques de Madrid. López ha patentat un sistema per immobilitzar el mercuri integrant-lo dins d'un ciment polimèric molt estable.

El mercuri s'ha fet servir amb profusió en nombrosos processos industrials i productes quotidians, des de termòmetres fins a pintures, cosmètics, interruptors elèctrics, airbags o detergents, però ara està desapareixent a marxes forçades del nostre món a l'estela dels incomptables estudis que adverteixen de la seva elevada toxicitat. El mercuri és particularment perillós pels gasos que desprèn, que poden arribar a l'aire o a l'aigua i acabar formant part de la cadena alimentària.

La legislació internacional va a l'estela de la ciència. L'octubre passat, 140 països van firmar a la ciutat japonesa de Kumamoto un acord de bones intencions per reduir progressivament l'ús del mercuri i buscar «alternatives assequibles i segures». La Unió Europea ha anat una mica més enllà amb l'adopció de diverses directives que regulen o limiten el seu ús, la principal de les quals és la prohibició d'extreure o exportar nou mercuri. També es recomana no utilitzar-lo en termòmetres o piles, una prohibició que entrarà en vigor el 2016. I per a la resta de la indústria es preveuen severes restriccions a partir del 2020.

Alternatives per a tot

Segons Leticia Baselga, d'Ecologistes en Acció, totes les aplicacions actuals tenen alternatives «i si el canvi no es consuma és per pressions de la indústria». A Espanya i altres països desenvolupats, el sector del clor i el PVC és el principal consumidor, però al conjunt del món el principal ús del mercuri és servir per depurar l'or i altres metalls en mineria. «L'interès del mercuri radica en el fet que és capaç de dissoldre altres metalls», resumeix Claudi Mans, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (UB).

En la indústria del clor i els seus derivats, prossegueix Mans, el mercuri es fa servir en el procés d'electròlisi que permet separar els components de la sal comuna: «És un procés molt útil perquè, si afegeixes aigua, també pots obtenir sosa càustica i hidrogen, al marge de l'amalgama de mercuri». Mans afirma que hi ha procediments alternatius, com l'ús de membranes, però que l'elevat cost que suposa la substitució de les velles instal·lacions està endarrerint la seva adopció. A Catalunya, segons la Generalitat, tan sols el 15% de la producció en les tres plantes de clor existents s'obté mitjançant sistemes de membranes. La resta és amb mercuri.

Notícies relacionades

Altres jornades històriques a les fosques

Pujar 12 pisos en cadira de rodes

A l'espera del futur dipòsit d'Almadén, on possiblement també acabaran anant residus d'altres països, el mercuri recollit de manera segura a Catalunya es porta primer a la planta de tractament del Pont de Vilomara (Bages) i, posteriorment, a una altra planta de reutilització a Alemanya. Aquest és el destí de termòmetres, llums i piles. Assumpta Farran, directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, comenta que nombrosos sectors estan abandonant el mercuri abans fins i tot que sigui una cosa obligatòria i recorda que objectes de gran ús, com les bombetes i els fluorescents, cada vegada en tenen menys. El mateix passa amb les piles clàssiques, que estan perdent quota de mercat davant de les bateries recarregables de liti.

La mateixa transformació han patit els dentistes amb les tradicionals amalgames. «Les recomanacions de l'OMS i factors estètics, com aconseguir empastaments que no siguin grisos, han impulsat la substitució del mercuri per materials plàstics com el composite», resumeix Josep Lluís Navarro Majó, president del Col·legi d'Odontòlegs de Catalunya. El canvi als hospitals públics de Catalunya també ha estat veloç i en menys de cinc anys han desaparegut completament els vells termòmetres de mercuri, substituïts per models digitals.