Carles A. Vallvè: «La botifarra té regles que serveixen per a la feina»

Fa una dècada, Carles Albert Vallvè (Tarragona, 1977), enginyer industrial i informàtic establert a Vic, va crear www.butinet.cat, una pàgina per jugar a la botifarra que ja té més de 50.000 inscrits.

-¿Qui li va ensenyar a jugar-hi? ¿El seu avi?

 

-No, en vaig aprendre al poble, a Molnars. Un dia vam fer una bicicletada popular i, a l'acabar, hi havia gent que jugava a la botifarra, i tot i que solen ser grups molt tancats, aquell cop, no sé per què, hi vaig poder entrar.

-¿Per què són tan blindats?

 

-Les normes són fàcils, però si vols arribar a dominar-lo, començar a jugar bé, necessites temps i paciència. A vegades, si es tracta d'un grup d'avis, és complicat asseure's amb ells si no els coneixes… Com li explicava, aquell dia vaig poder entrar, em van ensenyar les normes bàsiques i em vaig enamorar del joc. Un idil·li a primera vista.

-I…

 

-A l'arribar a casa -estic parlant del 1998, quan encara no hi havia Google- vaig pensar que volia seguir jugant per internet.

-Així, ¿de sobte?

 

-Per jugar es necessiten quatre persones, i era difícil que les trobés. Vaig començar a buscar per la xarxa i vaig veure que no hi havia res. Em va quedar el projecte al cap.

-El va reprendre al cap d'uns anys.

 

-Estava estudiant enginyeria industrial a Terrassa, i un company de residència va trucar a la meva porta per avisar-me que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió estava organitzant un concurs de creació de jocs.

-I s'hi va presentar.

-Ja tenia el nom i tot: ButiNET. Vaig passar a la final i vaig guanyar el concurs: un milió de pessetes. Vaig pensar que només hi jugaríem quatre informàtics friquis com jo, però va ser penjar el joc a internet el 2001 i començar a entrar-hi gent, gent, i gent. Em vaig desbordar.

-Un èxit, per tant.

 

-Avui juguen a la web des de xavals de 14 anys fins a avis de 90 que no havien tocat un ordinador però a qui el fill o el nét els va parlar del descobriment.

-¿I on queda la litúrgia del bar, les partides de sobretaula i cafè? ¡El contro, recontro i Sant Vicenç damunt la taula!

 

-Pensi que hi ha gent que no es pot desplaçar... I li dic una cosa: la botifarra és un joc mut: mentre es juga una mà no s'acostuma a dir ni una paraula, ni es fan senyes al company; les trampes estan penades.

-Un joc molt català, ¿oi?

 

-Al cent per cent. Hi juguen sobretot catalans, seguits de valencians i aragonesos. Però a vegades ha tret el nas al portal algun estranger curiós, com un pastor d'ovelles de Nova Zelanda que em va demanar en anglès que li ensenyés les regles.

-¿Es guanya la vida amb això?

 

-Diguem que sobrevisc amb el ButiNET. Hi ha una part de la web que és totalment gratis, però si el jugador vol jugar sense límit d'hora i participar en campionats on line ha de pagar una quota mínima.

-Ara els emprenedors estan de moda. ¿Es va avançar als temps?

 

-És possible. Només sé que faig el que m'agrada i que vaig confiar en mi i en el meu projecte.

-¿Les qualitats del bon jugador?

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

 

-Miri, ara que ho penso, les regles de la botifarra també serveixen per a la vida i la feina, serien com la base per a l'emprenedor: pensament i estratègia. És un joc que requereix memòria, molta observació i capacitat deductiva: ¿per què el contrari ha tirat aquesta carta?, ¿què vol dir? La gent amb molta experiència, quan s'han jugat quatre mans, ja sap quines cartes té cada parella.