El robatori d'un nadó

Nou mesos d'embaràs. I 26 anys per veure la cara de la seva filla. Els mateixos 26 anys que Alfonsa R. s'ha passat pensant que el nen que havia donat a llum amb 16 anys acabats de fer, el 18 de juny de 1987 a la clínica Dexeus de Barcelona, havia nascut mort. Aquesta primavera va saber que algú li havia mentit, perquè en realitat havia donat a llum una nena. I, sobretot, perquè estava viva. Es diu Marina i, després d'un temps de recerca de la seva mare biològica, per fi l'havia trobat.

Criada en el si d'una família desestructurada, Alfonsa R. i els seus vuit germans van ser retirats de la custòdia dels seus progenitors el 1987. En aquell moment, ella ja estava embarassada de la Marina, i per això una assistenta social de Calella va decidir traslladar-la a la Residència Maternal Santa Eulàlia de Barcelona, que dóna acollida a embarassades i mares soles i en dificultats.

Després d'una estada de diverses setmanes, el 8 de maig, a poc menys d'un mes del part, la noia va ser enviada a la Casa de la Jove, un centre religiós de Barcelona que també acull gestants i mares en risc d'exclusió social. Deu dies després, el Tribunal Tutelar de Menors va advertir que Alfonsa R. no podia «ser entregada a cap persona» sense la seva autorització, segons recull la querella presentada per la mare biològica i a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

PART COSTÓS / La mare biològica sosté en la demanda judicial que mai va tenir intenció d'entregar la seva filla en adopció. I que no va firmar cap document en aquest sentit. També exposa que el mateix dia en què va iniciar la seva estada a la Casa de la Jove, va ser portada a la Dexeus per sotmetre's a la seva primera inspecció ginecològica per recomanació de l'entitat social. No obstant, no era gens habitual que les noies embarassades que estaven sota la tutela de l'Administració donessin a llum en aquesta clínica privada per la impossibilitat d'afrontar-ne els elevats honoraris mèdics.

La mare biològica assegura que l'aleshores directora de la Casa de la Jove, Mercedes Porradas, la va acompanyar en totes les visites mèdiques que va realitzar a la Dexeus. I que fins i tot en alguna ocasió també es va unir a elles C. R., la mare adoptiva de la Marina, que, segons sosté l'acusació, es presentava com a assistent social. Contra totes dues es dirigeix la querella, a més a més de fer-ho contra la doctora Victoria  López-Rodó, ginecòloga del centre, i Ignasi de Gispert, advocat de professió i germà de Núria de Gispert, actual presidenta del Parlament i en aquella època secretària general de Justícia de la Generalitat.

Tant l'hospital com el centre d'acollida figuren a la querella com a responsables civils subsidiaris. La demandant acusa la clínica de no col·laborar amb la recollida de documentació malgrat les continuades peticions d'informació que va realitzar. I alerta que ha detectat presumptes irregularitats en les dades incloses en les fitxes i informes mèdics que conserva el centre. Irregularitats que tenen a veure amb imprecisions en les dades personals de la pacient i fins i tot amb el número de l'habitació on va estar ingressada. Aquesta falta de concordança, segons l'acusació, va ser intencionada amb la finalitat de crear confusió.

BALL DE XIFRES / Alfonsa R. també sosté que la doctora López-Rodó li va assegurar, poc després de despertar-se  del part, en què va estar sedada, que el bebè era un nen i que havia nascut mort. L'autèntic nadó ni havia mort ni era un noi. Era una nena que al néixer va pesar 2,2 quilos i que feia 44 centímetres, com reflecteixen  les proves clíniques aportades, entre les quals mereix menció especial l'estudi perinatal, en què no apareix el nom de la mare. Tampoc figuren el pediatre ni l'obstetra que van intervenir en el part. Aquesta última, no obstant, sí que apareix en el registre civil del naixement, on s'identifica López-Rodó.

La demanda aporta butlletes d'estat clíniques de la Dexeus en les quals es parla de l'evolució de la Marina el mateix dia del naixement i els dos següents. És a dir, fins al 20 de juny. Una data que també entra en contradicció amb les declaracions del pare adoptiu, J. E. P., que assegura en una declaració escrita inclosa en la demanda que el mateix dia del part ell i la seva dona es van emportar el bebè a casa seva, a Barcelona.

Una nova contradicció amb les dates s'aprecia en l'informe realitzat mesos després per la Direcció General de Protecció i Tutela de Menors, dependent de la Conselleria de Justícia de la Generalitat, que fixava el 20 de juny d'aquell com a data d'«inici de la convivència» de la parella amb el nadó. Aquell document també establia que els pares de la Marina eren «desconeguts», així com que va ser abandonada per la mare just després d'haver donat a llum. «No se'n sap res [dels progenitors], que s'han desresponsabilitzat de la seva filla», deia el text .

Aquell mateix escrit va ser el document que va aportar la Generalitat per justificar que el bebè quedés sota la tutela de la parella. En un primer moment, la Marina els va ser entregada en règim d'acollida, en una condició ratificada pel Tribunal Tutelar de Menors de Barcleona el novembre del 1987.

OPCIÓ ALTERNATIVA / Al període d'acollida el va seguir la petició d'adopció realitzada per part de la parella. Va succeir l'any següent, el 16 de maig, quan la Generalitat va ratificar la situació de desemparament de la nena i va donar via lliure perquè els pares adoptius fessin realitat els seus desitjos.

Aquest protocol va ser seguit habitualment per nombroses parelles de l'època, però en aquest cas, segons la querella, va estar trufat d'actuacions si més no irregulars en els seus passos previs. El primer, al referir-se a l'advocat Ignasi de Gispert i la seva parella, amics de la família adoptiva. Segons sosté la demandant i apunta el pare adoptiu en el seu escrit, De Gispert els va informar de l'existència d'una via  alternativa per poder adoptar un bebè, ja que l'Administració els posava pegues a causa de l'elevada edat del pare.  L'advocat els va dir que ell i la seva dona coneixien una menor embarassada que podria satisfer el seu desig de ser pares.

DOCUMENT SOSPITÓS / Un altre document clau és el que va enviar la Casa de la Jove al Servei Territorial de Protecció i Tutela de Menors, que apuntava que la mare de la noia embarassada autoritzava que la seva filla quedés allotjada en aquest centre d'acollida. I afegia que totes dues admetien no ser capaces d'assumir l'atenció i l'educació del bebè que estava a punt d'arribar. Aquest document, malgrat tot, es va fer el mateix dia de l'ingrés a la Casa de la Jove, quan la mare de la gestant ja no disposava de la custòdia de la seva filla.

El 1987, la llei permetia iniciar els tràmits d'adopció quan el bebè encara es trobava al ventre de la seva mare. Avui, no.

La resolució d'aquesta i d'altres incògnites queden ara en mans de la justícia, que ha de determinar la responsabilitat dels quatre acusats de detenció il·legal.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

EL RETROBAMENT / Molt més ardu i dificultós ha estat el procés que ha culminat amb la trobada de la mare biològica i la filla que li van prendre al néixer, ja fa 26 anys.

Fa poc més d'un any, la Marina, que sempre va saber que era filla adoptada, va recórrer a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat perquè l'ajudessin a trobar la seva mare biològica. El mes de maig passat, es va produir l'anhelat retrobament. La Marina va conèixer per fi la seva mare biològica. I aquesta va prendre de cop i volta consciència que aquell part no havia tingut el tràgic final que li havien fet creure. Allà al davant tenia la cara viva de la nena que mai va estar morta ni va sera un nen.