Desesperació energètica

Parlar de pobresa energètica és parlar de la impossibilitat econòmica de mantenir la casa calenta a l'hivern. Amb aquesta premissa comença Elisa Gutiérrez la xerrada i taller de factures energètiques de les associacions ABD i Ecoserveis. La frase compta amb l'aprovació silenciosa dels 18 assistents, aturats de llarga durada o responsables de famílies nombroses que no poden fer front a les seves despeses. Núria Salas, també voluntària, explica que «el perfil de la pobresa ha canviat molt i cada vegada ve a assessorar-se més gent que fins fa poc tenia una situació digna». Segons l'Idescat, el 2011 el 26% de la població catalana tenia dificultat per mantenir la vivenda en una temperatura adequada i 193.000 famílies no podien assumir les despeses d'electricitat i gas en un termini adequat.

La xerrada va tenir lloc a la seu de l'associació de veïns de Collblanc-la Torrassa divendres passat, un dia després de l'anunci del cop de tarifa elèctrica per al mes de gener. L'Abdeslam està desesperat perquè té tres fills i només es poden dutxar amb aigua calenta una vegada a la setmana. «Si tenen fred, només els puc donar mantes. A casa no es posa calefacció», diu. Assistir a la xerrada és reconèixer una forma de pobresa que, encara que invisible, afecta cada vegada més persones. «Fa uns anys, quan preguntàvem a la gent si passava fred a casa, deien que no -relata la Núria-. Ara la situació és tan límit que s'ha perdut la por».

DESCONEIXEMENT / L'Elisa prossegueix amb la xerrada, que consisteix primer a explicar la pobresa energètica a aquells que la pateixen i les causes, alienes a ells. «També us donarem trucs per reduir el consum i us ensenyarem a llegir la factura de la llum per saber què pagueu i si hi ha una possibilitat de reduir aquest consum», diu l'Elisa. Una possibilitat que, efectivament existeix en gairebé tots els casos. Molts d'ells tenen contractades potències superiors a les que necessiten, desconeixen l'existència del bo social al qual es podrien acollir o no tenen contractada la tarifa d'últim recurs. I és que una qüestió recurrent és la falta d'informació de les comercialitzadores als usuaris. En la xerrada també recomanen comprar electrodomèstics eficients. «¿Algú ha comprat un electrodomèstic?», pregunta l'Elisa. «¡Però si no podem pagar la llum!».

A l'Adams, aturat de 48 anys i amb tres fills, li van tallar la llum tot l'octubre per un impagament que afectava un local al seu nom. Va haver d'afrontar com va poder l'alta del subministrament a la seva vivenda. «Tan sols ens hi vèiem amb la llum del carrer, és horrible, una cosa que no hauria de passar ningú», diu. «Els meus fills no podien estudiar i preguntaven per què no hi havia llum». Davant seu, una dona reconeix que ja no posa la rentadora a casa. «Baixo a la bugaderia del carrer, i per quatre euros rento 12 quilos de roba».

Encara que les xerrades estan destinades a col·lectius vulnerables, la informació que ofereixen és pràctica i valuosa per a qualsevol. Sobretot perquè, com diu l'Elisa, «ara tots estem en situació de vulnerabilitat, ja que no podem fer res davant les pujades del preu».

Notícies relacionades

"Menjo poc i no faig mai un segon plat per poder pagar la llum i el butà"

Un decret del Govern impedeix tallar gas i llum a famílies pobres

SOBREPASSATS / Els assistents atenen aplicats i intenten memoritzar els consells, però l'Abdeslam està desesperat. «S'ha de fer alguna cosa, no podem viure així cinc persones. Jo no demano ajudes, jo vull feina», diu. Les voluntàries l'entenen. «Els nostres tallers són mesures atenuants de situacions que ens sobrepassen. Som David lluitant contra Goliat, que són els grans oligopolis que no donen cap atenció a col·lectius vulnerables i tan sols pensen en els seus balanços econòmics -diu la Núria-. Això ho fem perquè sabem que funciona però desenganyem-nos, és un pedaç perquè són mesures de petit estalvi». La Núria reconeix que els tallers no atenen el problema general de les pujades i afirma que el que seria eficaç és sumar esforços i tirar endavant campanyes per influir en l'agenda política. L'Abdeslam està preocupat per trobar feina i ja no suporta les pujades de preus dels subministraments bàsics. «S'ha de pensar en els pobres, no només en les empreses -es lamenta-. Notícies com la pujada anunciada em deixen molt trist, no es pot entrar al 2014 així». A l'acabar el taller, l'Abdeslam s'emporta la desesperació a casa.

L'objectiu d'ABD és seguir fent xerrades i assessorar de forma personalitzada a casa d'alguns afectats. «També formem voluntaris per implicar la societat civil en aquest tipus de tallers i projectes», sentencia la Núria.