Mor el periodista Manu Leguineche als 72 anys
Reporter de viatges i guerres, feia anys que batallava contra un càncer
Manuel Leguineche, el 2007, a casa seva a Brihuega (Guadalajara). /
El periodista Manuel Leguineche ha mort aquest dimecres als 72 anys a l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz de Madrid d'un càncer que arrossegava feia anys.
Com a reporter va cobrir diverses de les crisis i conflictes bèl·lics del segle XX, com els del Vietnam, el Líban, Algèria i Nicaragua, i va ser model de diverses generacions de periodistes.
Leguineche va cursar estudis de Dret i Filosofia i als 18 anys va començar a viatjar pel món; primer va fer diversos treballs per tot Europa i, més tard, a començaments dels 60, es va unir a un grup de periodistes nord-americans per fer la volta al món en un tot terreny durant dos anys, una experiència que va plasmar al llibre 'El camino más corto' (1978).
Va començar en el periodisme amb col·laboracions en la revista bilbaïna 'Gran Vía' i poc després va treballar per al diari 'Madrid', per al qual va cobrir la guerra del Vietnam, o 'El Norte de Castilla', on va tenir com a director Miguel Delibes i Francisco Umbral com a company.
Els seus primers viatges com a enviat especial van ser per cobrir la revolució d'Algèria (1962) i la guerra entre l'Índia i el Pakistan (1965). A partir d'aquest moment, va estar present en totes les guerres que hi ha hagut al món: des del Vietnam al Líban, passant pels diferents conflictes a les Malvines, Nicaragua, Xipre, el Marroc, Bangla Desh, Cambodja o Guinea Equatorial.
Va cobrir a finals dels 70 les caigudes de Somoza a Nicaragua, del Xa de Pèrsia o de Macías a Guinea, i va entrevistar Perón o Indira Gandhi.
Va cursar estudis de Periodisme a Madrid, però els continus viatges van endarrerir la seva graduació i no va aconseguir el títol fins al 1971.
Durant 12 anys, entre el 1970 i el febrer del 1982, va dirigir l'agència Colpisa, de la qual va ser un dels fundadors. Al mes següent va fundar i va dirigir l'agència Cover Prensa, fins que el 1983 va crear i va ser el director general de l'agència LID, càrrec que va ocupar fins que el desembre del 1990 va optar per abandonar-la després que Javier Godó, el seu principal accionista, modifiqués el seu consell d'administració. També el desembre del 1990 va crear l'agència Fax Press, que va dirigir fins que la va vendre el 2001 al Grupo Intereconomía.
L'octubre del 1986, la llavors directora general de RTVE, Pilar Miró, li va oferir ocupar diversos càrrecs, entre ells el de cap d'informatius, però Leguineche va declinar l'oferta per seguir dirigint la seva agència.
El 1988 va dirigir i va presentar per a Euskal Telebista (ETB) el programa 'Memorias', però dos anys després va dirigir a TVE l'espai televisiu de reportatges d'actualitat 'En portada', en què després va continuar com a reporter. En el seu pas per aquest espai va informar de l'assassinat d'Ignacio Ellacuría i altres jesuïtes al Salvador.
A començaments dels 90 va cobrir el canvi de la Romania de Ceausescu a la democràcia i va ser un dels periodistes que van haver de ser evacuats de Bagdad després dels primers bombardejos de l'aviació nord-americana. Va tornar a TVE el 1995 per dirigir la sèrie documental 'Memoria de la guerra', sobre la segona guerra mundial.
Viatger infatigable, ha conegut un centenar de països per oferir al seu públic l'actualitat del moment i ha reflexionat sobre ells en gairebé mig centenar de llibres com 'El camino más corto', 'Sobre el volcán', 'La Felicidad en la Tierra', 'La primavera del Este', 'Adiós Hong Kong', 'Gibraltar. La roca en el zapato de España' o 'El club de los faltos de cariño'.
Al mus, una de les seves passions, li ha dedicat dos llibres, 'La lley del mus', prologat pel rei Joan Carles, i 'Mus visto'. A més, el 1998 va participar en el llibre 'Athletic 100. Conversaciones en la Catedral' i en el documental "Athletic, un siglo de pasión'.
La tasca d'aquest mestre de generacions de periodistes ha estat recompensada amb nombrosos guardons, com el Premio Nacional de Periodismo 1980; el premi Cirilo Rodríguez 1984; el premi Reporter del Grup Zeta; el premi Julio Camba (1991); el premi Ortega y Gasset del 1991, i el premi Espasa d'assaig 1996.
L'octubre de 1981 va ser un dels fundadors i membre de la junta directiva de la secció espanyola de l'Associació de Periodistes Europeus (APE), i l'octubre del 1997, de la Societat Geogràfica Espanyola (SGE).
En els últims anys també ha rebut el primer premi Periodista Basc de l'Associació de Periodistes Bascos (2007), el premi FAPE de periodisme (2007), la Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional (2007), el premi Il·lustre de Biscaia (2008), el premi Reporters 2008 d''El Mundo', el premi Agustín Merello de comunicació (2009) o el Luca de Tena (2010).
Notícies relacionadesEl 2010 l'Associació de Periodistes Bascos i la FAPE van proposar Leguineche per al premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats i el mateix any es va crear el Premi Internacional de Periodisme que porta el seu nom sobre treballs de periodisme de viatges.
El periodista i escriptor residia a Brihuega (Guadalajara), i va rebre el reconeixement de Fill Adoptiu de Castella-la Manxa.
- Actuació a BCN "Jo vaig molt a totes amb el més enllà"
- Exposició París era una festa que cap pintor català es volia perdre
- La guerra, un espectacle multiusos
- MÚSICA Nathy Peluso, Maria Arnal Skrillex i Arca actuaran al Sónar 2025
- ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA Olivier Assayas: "La pandèmia va acabar sent el símbol d’un fracàs col·lectiu"