¿ELS SEGÜENTS?

I els dofins, ¿què?

Els detractors del veto critiquen la fiscalització de tota relació de l'home amb els animals sense aplicar un mínim de tolerància

Se senten ofesos comparat amb altres espectacles

Exhibició 8 Un gos d’atura obeeix el seu amo en un concurs.

Exhibició 8 Un gos d’atura obeeix el seu amo en un concurs. / RAMON GABRIEL / GUILLERMO MOLINER / JOAN CORTADELLAS / TXEMA MORERA

2
Es llegeix en minuts
T. S. / V. V. L. / Barcelona

El Nadal passat, el diputat del PPC Rafael Luna no sabia què regalar-li al seu pare, de 91 anys: «I vaig pensar: '¡Mira, el portaré al circ!'». No hi havia presència animal en els números i l'avi no va quedar content: «Rafa, això que no hi hagi animals desllueix molt l'espectacle». Els Luna tenien un costum familiar que el Parlament ja no permetria avui a Catalunya: «De petit, el meu pare em solia portar a Saragossa. Ell anava als toros, i jo l'esperava. Després, anàvem junts al circ». I a veure animals, òbviament.

Luna argumenta, com altres detractors de la proposició de llei, que no seria just vetar l'ús d'animals al circ i no en altres espectacles i àmbits. Fa referència als dofins del Zoo, sens dubte l'exemple estrella, però també a altres casos: «¿I els gossos policia que han de consumir droga per detectar-ne? ¿I els que busquen explosius?». Tant el PSC com ICV creuen que s'ha d'afinar en l'objectiu de determinar què s'ha de prohibir i què no. ERC, en canvi, no ho veu així. El diputat Oriol Amorós no li veu sentit a distingir entre animals salvatges i domèstics. El que subratlla és que ara hi ha consens per acabar amb la presència d'animals als circs. Quan hi hagi nous consensos serà l'hora d'atacar altres situacions, diu.

Les dues visions

«M'indigna que se'ns acusi de maltractar els animals quan és just tot al contrari ¡Si en vivim! ¿Com no els he d'estimar?», revela el faquir Kirman, que acaba de complir mig segle de vida al damunt d'un escenari desafiant l'impacte de vidres, focs i les picades de les seves serps ensinistrades.

Carmen Méndez, presidenta de l'Associació en Defensa dels Drets dels Animals (ADDA), no entra a qüestionar els sentiments del veterà faquir, ni l'ètica dels professionals que treballen al circ, però no alberga cap dubte que «se'ls obliga a comportaments antinaturals en una captivitat dura i amb un missatge de domini».

Notícies relacionades

Per Pep García, mànager circense, aquesta postura parteix d'un «plantejament radical» que marca un camí perillós: el de fiscalitzar tota relació de l'ésser humà amb l'animal sense aplicar nivells elementals de tolerància. «¿Potser no es pot estressar un gos sotmès als capritxos i els jocs d'un grup de nens? ¿I què fem amb l'hípica, pateixen aquests cavalls? ¿I la pesca esportiva o d'oci, és una activitat que està sota sospita?», reflexiona García.

Aïda Gascón, presidenta d'Anima Naturalis, recorda que hi ha «vídeos enregistrats amb càmera oculta sobre ensinistraments cruels» i «suficients estudis científics que demostren el patiment animal» no només al circ, sinó també entre els dofins i les orques d'un aquari, per exemple. I es mostra partidària de debatre altres exhibicions, com podrien ser les carreres de trineus, els concursos canins i altres tradicions més o menys folklòriques amb els animals com a principals protagonistes, però també sense la menor alternativa per substituir-los.