L'Església de Còrdova desafia la Unesco al cristianitzar la mesquita

La polèmica per la titularitat de la mesquita de Còrdova, més enllà d'un conflicte administratiu entre institucions, pot posar-ne en perill la qualificació com a Patrimoni Mundial, concedida per la Unesco el 1984. L'organisme va reconèixer en aquella ocasió la construcció com un exemple de la convivència entre cultures, un símbol que ara queda en entredit a l'estar el bisbat de la ciutat mirant d'esborrar-ne qualsevol referència al passat andalusí.

«Si ens vam alarmar amb la destrucció dels budes a l'Afganistan, també ho hauríem de fer amb la mesquita», lamenta el professor de Dret de la Universitat de Còrdova (UCO) Antonio Manuel Rodríguez, un dels propulsors de la plataforma Per una Mesquita Catedral de Tots, que reclama que tant la titularitat com la gestió passin a ser públiques, encara que se'n mantingui la condició de lloc de culte catòlic. En tot just un parell de setmanes, ha mobilitzat a les xarxes socials més de 80.000 persones i informaran del que està passant la Unesco.

Rodríguez explica que a partir del moment que l'edifici va ser registrat per primera vegada -immatriculació-, el bisbat de Còrdova va passar a denominar-lo santa església catedral i va començar «un procés d'apropiació simbòlica que amputa la memòria islàmica» de l'edifici. I això, malgrat el fet que la imatge més coneguda siguin els arcs musulmans vermells i blancs o que el reconeixement internacional sigui, textualment, a «la mesquita».

«Aquestaa denominació ja no apareix ni a les entrades ni als fullets turístics, on es parla d'intervenció islàmica de la catedral», subratlla Rodríguez, que va descobrir per casualitat el 2009 que el monument, un dels 10 més visitats del país, estava registrat a nom de l'església.

SUCOSOS BENEFICIS / La immatriculació de la mesquita és significativa pels sucosos beneficis que reporta el turisme que genera, prop de 13 milions d'euros en entrades que passen directament al bisbat al ser considerats donatius. Això sí, els treballs de manteniment i reparació es porten a terme amb fons públics, sosté el professor Rodríguez.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

La plataforma assegura que la titularitat és nul·la de ple dret perquè es basa en articles preconstitucionals que equiparaven a alguns efectes Estat i Església, «cosa insostenible en un estat aconfessional». «Els béns de domini públic no es poden adquirir de forma privada», assenyala Rodríguez, «¿Què pensaríem si algú registrés al seu nom Machu-Picchu o les piràmides d'Egipte?», remata. Una vegada inscrit, si ningú ho reclama en 10 anys es considera provada la propietat en aplicació de la usucapió, terme del dret romà que permet l'adquisició per tenir-ne la possessió de forma pacífica durant un temps. La plataforma mira de sacsejar consciències per revertir el procés perquè el termini de la mesquita s'acaba el 2016.

El moviment ciutadà demana que la denominació oficial del monument passi a ser el de mesquita catedral, a l'entendre que defineix amb més exactitud «la seva essència i realitat arquitectònica». I reclama que, de la mateixa manera que l'Alhambra, sigui un patronat qui s'encarregui de la gestió de la mesquita «de forma pública i transparent, amb criteris científics i tècnics i no únicament religiosos». La Junta d'Andalusia ha encarregat un informe jurídic per comprovar si és l'administració competent per reclamar-ne la titularitat i la gestió, perquè «no es tracta d'un bé cultural qualsevol».