LA DIFÍCIL GESTIÓ DE LA FRONTERA SUD D'EUROPA

«A aquests homes no els para ningú»

El director del CETI de Melilla adverteix que els salts de la tanca augmentaran

El centre d'acollida té a punt un pla per albergar fins a 2.000 immigrants

El director del CETI de Melilla, Carlos Montero, ahir, al seu despatx.

El director del CETI de Melilla, Carlos Montero, ahir, al seu despatx.

3
Es llegeix en minuts
Mayka Navarro
Mayka Navarro

Periodista

ver +

Després d'uns quants dies de pluja i fred, ahir per fi va sortir el sol a Melilla. «Ells saben que saltar ara és més fàcil. Hem d'estar preparats, perquè seguiran entrant. A aquests homes no els para ningú». L'advertència surt del responsable de la gestió humana, social i logística de tots els homes, dones i nens que arriben a la primera etapa del tram final del seu llarg somni: arribar a Europa.

Carlos Montero Díaz dirigeix des de fa dos anys el Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) de Melilla. Sobre la seva taula de treball ja està dissenyada la logística per acollir fins a 2.000 immigrants, el màxim d'usuaris que pot assumir aquesta instal·lació dependent del Ministeri de Treball.

Al CETI hi constaven inscrits ahir 1.150 interns. Els últims 112 van arribar al llarg del dilluns després de l'últim salt de la tanca protagonitzat per un grup de mig miler de subsaharians, la majoria provinents de Mali.

En diversos despatxos del centre, un grup de treballadores socials s'encarregaven d'arrencar, una per una, i amb infinita paciència, les històries d'aquests joves acabats d'arribar: les seves dades, quan van sortir de casa seva, si van ser explotats per màfies en el camí, quant temps van estar al Marroc abans de saltar la tanca, quantes vegades ho van intentar...

ELS 'GERMANS' MORTS / Com l'anterior centenar d'immigrants que van aconseguir entrar la setmana passada a Melilla, en aquell cas originaris del Camerun, la majoria dels subsaharians han relatat que sabien que, superades les tanques, ara els guàrdies civils no els retornarien al Marroc. Sabien que això passava des de la mort dels seus germans a Ceuta. «Les notícies corren com la pólvora allà dalt», explica Montero. Es refereix a la muntanya Gurugú, pròxima a la frontera amb Melilla on al voltant de 2.000 subsaharians sobreviuen amagats, esperant el millor moment per poder saltar la tanca.

I aquest moment ha arribat. Fins als campaments del Gurugú segur que també ja ha arribat la notícia amb la nova instrucció «verbal» que tenen els guàrdies civils de Ceuta i Melilla de no utilitzar pilotes de goma per dissuadir els immigrants quan intentin entrar a les ciutats autònomes. La prohibició arriba 20 dies després de la tragèdia a la platja ceutina del Tarajal, on 15 immigrants van morir quan intentaven arribar nedant des del Marroc. L'actuació de la Guàrdia Civil, que va utilitzar pilotes de goma, munició de fogueig i pots de fum quan els subsaharians nedaven exhaustos cap a la platja, està sent investigada per una jutge de Ceuta, i ha obligat el Ministeri de l'Interior a prohibir també les conegudes com a devolucions en calent.

DISPOSATS A PERDRE-HI LA VIDA / Els immigrants que confien a poder saltar la tanca saben que les coses han canviat a la frontera. I encara que des del Ministeri de l'Interior s'insisteix que aquesta nova situació està sent «aprofitada» per «les màfies que dirigeixen els moviments d'aquests immigrants», el cert és que els relats dels que acaben de saltar la tanca es corresponen amb els d'homes desesperats i disposats a perdre la vida amb la finalitat de poder arribar a Europa.

Notícies relacionades

Molts dels malians que ahir es recuperaven de l'esforç del salt, de la tensió viscuda, i alguns també de les ferides sofertes, explicaven, amb por a donar els seus noms, que no era la primera vegada que travessaven la frontera cap a Espanya, però que les vegades anteriors els havien «retornat» immediatament altre cop al Marroc.

I en aquelles ocasions no van ser identificats, ni les autoritats marroquines van entregar a les espanyoles un document conforme es feien càrrec de l'immigrant, com obliga a fer el conveni bilateral hispano- marroquí firmat el 1992.