Futbol de frontera

Dissabte passat es va haver de suspendre el partit. El CETI Club de Futbol s'enfrontava a casa contra l'equip de la Legió, però aquests jugadors estaven de maniobres a Màlaga. Aquesta és una de les coses que només passen a la lliga de futbol autonòmica de Melilla, en què l'equip format per interns del centre d'estada temporal d'immigrants va dels primers a la taula de classificació. El militar Antonio Agulló entrena fa dos anys aquests homes amb unes característiques físiques fora del que és habitual que lluiten com uns valents per estar cada cap de setmana a l'onze titular.

No és fàcil dissenyar una estratègia de joc amb un onze titular. Les estrelles arriben, però hi ha un dia en què se'n van. Dimecres a la nit, Agulló va acomiadar al port de Melilla dos dels seus millors jugadors. Dos camerunesos als quals va arribar el feliç moment de viatjar a la Península. L'entrenador recorda especialment Raúl, un porter «d'un altre planeta que volava i amb les mans llançava la pilota a l'àrea de l'equip contrari». Ni un gol va encaixar el CETI Club de Futbol mentre aquest home va defensar els seus pals. Fins i tot el director del centre, Carlos Montero, recorda el mític porter amb entusiasme. L'equip del CETI s'entrena tres vegades a la setmana al camp del barri de la Cañada. Alguns juguen amb xancletes. No hi ha sabatilles per a tots, només per a l'onze titular.

Fan de Ronaldinho

El guineà Mohammad Camara, de 19 anys, és l'estrella actual de l'equip. Agulló l'ha col·locat al centre del camp, però podria estar en qualsevol posició. Mai abans havia jugat a futbol. No va tenir temps. El seu pare va morir quan ell era un nen i als 16 anys la seva mare li va demanar que sortís d'aquell infern, que es mereixia una vida millor. Dos anys va durar el seu viatge fins a Nador, on va reunir els diners per pujar a la pastera que el va traslladar fins a Melilla. Després d'uns mesos al centre de menors, en fa set que està al CETI i des del segon dia al seu club de futbol. El seu ídol és Ronaldinho. No li importa que ara ja no sigui el jugador que tantes alegries va donar al seu dia al Barça. Per a ell és i serà el millor. ¿Per què? «És bona persona».

Notícies relacionades

Més de 200 immigrants entren a Melilla en un nou salt massiu a la tanca

La terra promesa

Per a aquest noi i la resta dels seus companys el futbol és una via d'escapament, una manera de normalitzar la seva estada a Melilla. Perquè aquesta ciutat autònoma, com recorda el director del CETI, «viu amb absoluta normalitat el fenomen de la immigració». I els subsaharians que entren per la tanca o en pastera formen part del dia a dia d'aquesta complexa ciutat encaixada en una cantonada de l'Àfrica. Cada cap de setmana, l'equip de bàsquet de Melilla regala un centenar d'entrades al director del CETI perquè els interns hi vagin a animar. Es van rotant. «No hi ha cap animació que sigui millor que la nostra gent. Tot el partit estan cantant i ballant. Cada cistella és una festa. El dia que no hi podem anar, perquè ens han avisat a última hora i a la cuina no hem tingut temps de preparar els entrepans del sopar per a tots, em truca per queixar-se fins i tot el regidor d'esports», assegura Montero.

Aquest cap de setmana el CETI Club de Futbol juga contra l'equip del Melilla. I Agulló ha de replantejar-se l'estratègia per cobrir les dues últimes baixes. «De jugadors en tinc per fer quatre alineacions», assegura. Baveja amb els seus homes. Alguns dels que han suat la samarreta del CETI ara estan en lligues professionals de França i Itàlia. «El meu somni és que algun d'aquests xavals jugui un dia al Barça».