Estructures i llistes d'espera

Del que no es pot dubtar és de la professionalitat i solvència científica dels professionals encarregats de la gestió clínica de les llistes d'espera. Les necessitats i diferents prioritats dels pacients en funció de la seva respectiva malaltia estan contemplades amb tot rigor. Salvant algun (detestable) espavilat o la coneguda prevaricació, les llistes d'espera no amaguen privilegis ni abusos. Però no per això deixen de ser excessives i perjudicials per a cada un dels pacients i afectar negativament els nivells de salut de la població.

Notícies relacionades

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"

Es miri com es miri, el volum de les llistes d'espera depèn tant del nivell de la despesa sanitària global com de les polítiques sanitàries específiques de cobertura de necessitats. És indubtable que mantenint aparentment la mateixa oferta sanitària (en realitat, disminuïda en el transcurs dels últims dos anys, com saben prou bé tots els professionals de centres sanitaris) resulta absolutament impossible mantenir el nivell de qualitat, satisfacció i resolució del sistema. A més a més, a causa de la crisi han crescut la precarització, la pobresa i la desigualtat. I aquesta realitat afecta intensament un dels valors essencials del sistema públic sanitari, això és, l'equitat. En efecte, els dos valors més preats d'un sistema públic de salut són: l'eficiència (curar/cuidar el màxim possible) i l'equitat (tractar a tothom igual, és a dir, fins i tot més els més desvalguts). Doncs bé, l'equitat ha saltat enlaire i el sistema, tot i que no ens cura o cuida pitjor, sí que ens atén molt menys.

La retallada de la despesa sanitària ve de Brussel·les i de Madrid, ja ho sabem. Però també es cou en la ideologia liberal del Govern del senyor Mas. ¿O és que no recordem que vam ser els campions del copagament, d'intentar introduir el cobrament de la manutenció dels pacients als hospitals, de fomentar la introducció de la medicina privada parasitant els costos dels centres hospitalaris públics, de potenciar els centres concertats en detriment dels públics, de dinamitar mitjançant una voladura controlada l'ICS, el principal proveïdor d'assistència pública de Catalunya? La crisi i les polítiques liberals ens asfixien, certament, però el nostre Govern va en la mateixa direcció. ¿Com s'explica si no aquesta continuada voluntat d'empetitir la cosa pública? Hem sentit parlar el president Mas de les futures i necessàries «estructures d'Estat». No hi puc estar més d'acord, però llavors ¿per què desballesta una de les principals estructures d'Estat que tenim, que funciona molt bé i que és molt estimada per la població (l'ICS)? Si hem d'atenir-nos a les intencions del Govern de la Generalitat, anem cap a una vaporosa estructura publicoprivada d'entitats prestadores de serveis sanitaris. Estructures d'Estat, és clar que sí, però estructures públiques que garanteixin la cohesió social a la Catalunya del futur. Una sanitat pública i gratuïta, un ensenyament públic i gratuït, una seguretat social pública i de repartiment: això sí que són estructures d'Estat per les quals val la pena lluitar i mobilitzar-se. Si del que es tracta és d'estructures light, postmodernes i de disseny privat, llavors és que parlem de futurs diferents.