Les autonomies exigeixen a Justícia el traspàs dels diners recaptats

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha defensat contra vent i marea l'increment de les taxes judicials amb l'argument que gràcies al polèmic cop de taxa es podrà finançar la justícia gratuïta i incrementar el nombre de beneficiaris que va aprovar el Govern a començament de l'any passat. «Si no haguéssim aprovat les taxes judicials, no hauríem pogut elevar els llindars de renda. Avui proporcionem justícia gratis a un nombre molt important de ciutadans que abans no en tenien», va argumentar fa tot just 15 dies, quan l'oposició el va increpar per última vegada al Congrés sobre el tema.Malgrat això, les comunitats autònomes, que són les administracions encarregades de sufragar els advocats d'ofici, encara no han vist ni un euro dels 316 milions recaptats el 2013 i, el que és pitjor, segons denuncien, l'Executiu manté una posició «ronyosa» i preveu destinar una quantitat «ínfima» a finançar l'accés a la justícia dels qui menys tenen.

En l'última conferència sectorial amb el ministeri, els consellers de Justícia es van trobar que Gallardón ha decidit posar un límit als diners que transferirà, a partir del 2015, a les autonomies. El límit serà el triple dels diners que, de mitjana, inverteixin les comunitats que no tenen transferides les competències en l'increment del nombre d'usuaris de la justícia gratuïta. Davant d'aquesta decisió, representants autonòmics de tots els colors van treure foc pels queixals i, a la sortida de la reunió, en declaracions als mitjans, van exigir al ministre que «compleixi la seva paraula» i «reconsideri la seva postura, perquè «la proposta inicial i la nova són diferents».

Fins i tot la Comunitat de Madrid, governada pel conservador Ignacio González, va dirigir a començament d'aquest mes un requeriment formal a Justícia perquè els diners recaptats pel cop de taxa es destinin als advocats d'ofici. Madrid amenaça el Govern que sol·licitarà la derogació de l'impost si Gallardón no modifica la seva proposta per evitar que aquest sigui «un mer instrument recaptatori».

La Generalitat -que va destinar 60 milions a justícia gratuïta el 2013- comparteix les crítiques de la resta. De fet, el Govern  català s'ha unit a partits i entitats i, com la comunitat madrilenya, va interposar sense dubtar-ho gens ja fa mesos un recurs d'inconstitucionalitat contra les taxes governamentals.

Notícies relacionades

Les pimes volen el final del «peatge» per accedir als tribunals

Taxes fosques i opaques

ESMENES A LA TOTALITAT / A més a més, gairebé tots els grups de l'oposició (PSOE, Esquerra Plural, PNB i CiU) han presentat esmenes de devolució al projecte de llei de justícia gratuïta, que inicia ara la seva tramitació, encara que l'augment del nombre de beneficiaris a causa de l'increment dels llindars econòmics d'accés (de 14.000 a 15.000 euros anuals) i el reconeixement d'aquest dret a víctimes de la violència masclista, el terrorisme i el tràfic d'éssers humans, entre altres delictes, va entrar en vigor el gener del 2013.

L'oposició no comparteix que s'ampliï el nombre de beneficiaris amb càrrec a les taxes i no als Pressupostos Generals de l'Estat perquè això fa augmentar les «incerteses». Critica, a més, que es deixi fora els immigrants sense papers, així com moltes persones desafavorides, ja que en determinades situacions, com en les famílies unipersonals, els requisits per aprofitar el dret s'endureixen. «Si la llei de taxes ja ha expulsat la classe mitjana assalariada del sistema de justícia, ara es pretén deixar una primera classe d'aforats i una classe en què hi haurà una justícia de beneficència», denuncia el portaveu de justícia d'IU, Gaspar Llamazares.