Taxes fosques i opaques

Any 2012, el Ministeri de Justícia aprova la llei de taxes judicials amb el beneplàcit del d'Hisenda. Les diferències amb les del 2002 són l'augment de l'import i que també les han de pagar les persones físiques. Ens volien fer creure que la  taxa no afectaria el dret dels ciutadans a accedir a la justícia, i que es garantiria la tutela judicial efectiva de l'article 24 de la Constitució. Llavors, ¿per què la Llei? La seva exposició de motius assenyala que es pretén que els ciutadans que acudeixen als tribunals assumeixin una part del cost i s'assegura que els diners recaptats permetran millorar el sistema judicial i la justícia gratuïta.

El temps ha despullat les mentides en què es fonamenta la norma: la taxa sí que ha afectat de manera gravíssima el dret d'accés a la justícia, i els resultats de què disposem ara així ho evidencien. Hi ha una reducció dels procediments (excloent-hi els de justícia gratuïta, exempts) del 14% en l'àmbit civil i fins al 21% en l'àmbit contenciós administratiu (al comparar el 2012 i el 2013). Contra les opinions oficials, en el sentit que la reducció es dóna per la crisi econòmica, s'hi poden oposar molts arguments. En l'àmbit civil, la crisi incrementa per si mateixa el nombre de litigis judicials (impagats, desnonaments, etcètera). En l'àmbit administratiu, és inqüestionable la incidència de les noves taxes: en els recursos contra les multes de l'Administració, la taxa tenia com a import mínim 200 euros; ¿qui podia recórrer una multa de circulació de 150 euros?, ¿o una multa per anar pel carrer sense samarreta per Barcelona de 300 euros? Una prova d'aquesta desproporció va ser la rectificació de la llei en aquest punt l'any 2013, per tal que en el cas de sancions la taxa no excedís del 50% de l'import de la multa. Encara ha estat més significativa la disminució dels recursos d'apel·lació contra les sentències dels jutges (civil i administratiu), ja que la taxa és de, com a mínim, 800 euros.

El destí de 282 milions

Notícies relacionades

Les pimes volen el final del «peatge» per accedir als tribunals

Les autonomies exigeixen a Justícia el traspàs dels diners recaptats

Pel que fa a la destinació, la recaptació del darrer any no ha servit pel que es deia des dels ministeris. Segons dades d'Hisenda, l'any 2013 es van recaptar 316 milions d'euros en taxes però, ¿s'han emprat en la millora de la justícia? No; les dades facilitades per Justícia i Hisenda no aclareixen res i més aviat oculten la realitat. Si, segons els pressupostos generals de l'Estat, per al 2014 es destinen a justícia gratuïta uns 34 milions d'euros, la pregunta és: ¿on van els altres 282 milions que s'han recaptat el 2013? Els informes de l'Agència Tributària no ofereixen cap dada clara sobre la recaptació pel concepte de taxes judicials; és més, en l'informe de febrer del 2014, a diferència dels del 2013, ja no s'individualitzen les taxes judicials, sinó que s'inclouen sota un genèric« otras tasas».

¿Es pot parlar de transparència? No. Sí que es pot dir que l'autèntica finalitat de la llei era purament i simplement «dissuasòria», és a dir, evitar que els ciutadans acudeixin al jutjat, vulnerant d'aquesta manera un dret constitucional fonamental.