Jordi Ferrés: "He après el llenguatge felí en la màxima expressió"

L'experiència que permet a aquest home comunicar-se amb els gats la va obtenir a Londres, on fa uns anys va treballar en una oenagé dedicada a la preservació de grans felins. Allà es va fer amb linxs, lleopards, gats salvatges. Més tard, a Sud-àfrica, va passar cinc mesos en un centre d'acollida de llops siberians. De tornada a Barcelona va trobar feina a la secció de gats de la vella gossera de l'Arrabassada; per a un tipus que sabia tractar amb felins superbs, un joc de nens.

-Expliqui'm, ¿què va aprendre amb aquells linxs?

-Amb els grans felins vaig aprendre el llenguatge felí en la seva màxima expressió. ¿Allò que diuen que no els has de mirar als ulls? Mentida. ¿O allò que quan entres en una gàbia has de fer-li saber qui mana? Mentida. Tu no manes mai. Sempre mana ell.

-I això ho aplicava a l'Arrabassada.

-A una altra escala, sí. Però potser el més important que em va passar allà és que vaig veure que hi havia un gran problema de desinformació entre la gent. Tots els que anaven allà m'explicaven els problemes que tenien amb els seus gats, i eren problemes que jo veia que sabia solucionar. Per això em vaig fer educador de gats.

-Que no és el mateix que ser etòleg felí. ¿O sí?

-¡No! Sóc molt crític amb ells, de fet. Jo treballo directament amb el gat, cosa que un etòleg no fa. Si un gat té un problema, la millor manera d'abordar-lo és tenint un diàleg felí amb ell. I que la gent vegi i aprengui. Els amos del gat.

-Expliqui'm. Com es comunica en felí.

-El felí en general és molt de llenguatge corporal. Tot en ell són gestos, moviments. Ells et miren i volen percebre coses, i tu sobre aquesta base has d'esforçar-te per comunicar-los una cosa. Jo, quan entro al lloc on és el gat, sé com entrar-hi, com moure'm; com mirar-lo.

-¿Quins problemes sol atendre?

-El més comú, i alhora el més difícil de tractar, són les deposicions fora de la sorra. Això, el primer. Després hi ha els gats porucs, els gats bruscos, els gats que mengen compulsivament, els gats que es rasquen fins a fer-se mal... ¿Sap quina és la base de tots els problemes d'un gat?

-Quin.

-L'estrès. Si li pregunten què li passa al gat, digui: «Té estrès». Sempre l'encertarà. Però el problema és, a partir d'aquí, què.

-¿Es comunica igual amb un gat domèstic que amb una pantera de les neus?

-En essència, sí. Però amb els petits és més fàcil. En certa manera, el que faig és anar al gat i dir-li: «Ep, noi, què et passa».

-Un gat. La psicologia d'un gat. ¿És complexa?

-Sí, perquè el gat en essència és un caçador, i, per tant, intel·ligent. I a això hi ha de sumar la hipersensibilitat. Un gat s'ofèn. Tu a un gat li crides: «¡Em cago en…!», i segons quin gat no el tornes a tocar en la vida.

-¿Hi ha algun tipus de situació que l'inspiri més que altres?

-Sí. Jo quan més disfruto és entre gats. Quan he de fer d'àrbitre de dos gats que es foten d'hòsties, jo penso: «He nascut per a això». Llavors el que faig és propiciar que tinguin entre ells el diàleg felí, que pel motiu que sigui no poden tenir en les seves circumstàncies normals. Per a mi és una mena de moment zen.

-Tot aquest mètode seu… ¿No ha pensat mai a posar-lo per escrit?

-La gent m'ho diu, però a mi em costa molt expressar tot això amb paraules. Però he fet una altra cosa. Tinc un invent.

Notícies relacionades

338 dies, el temps mitjà d’espera per demanar l’ajuda de dependència

"Això tot just acaba de començar"

-Un invent. Que bé.

-Miri. Un producte meu, el tinc patentat. És únic al món: un biberó per a gats.