Quino, pare de Mafalda, premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats 2014

L'humorista gràfic Joaquín Salvador Lavado 'Quino' (Mendoza, Argentina 1932), creador de Mafalda, ha estat guardonat aquest dimecres amb el Premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats 2014.

Aquest guardó li arriba el mateix any que se celebra el 50 aniversari de la creació d'aquest popular còmic, que ha estat traduït a més de 30 idiomes i portat al cine i la televisió.

Obra i estil

L'obra de Quino ha sabut sumar amb encert dos sentiments difícils de barrejar en un sol missatge: pessimisme i humanitat. Els protagonistes de Mafalda solen ser gent normal fent la seva vida, amb tocs de realisme màgic, surrealisme i caricatura vital quotidiana. Ha sabut fer de Mafalda, a priori una tira d'aparença infantil, una denúncia adulta en majúscules. Fruit del seu temps, a la petita Mafalda li importa més la política mundial que als adults d'ara; a Manolito el sedueixen tant els diners com a la majoria. Adults en cossos de nen en un món d'interrelacions en essència extrapolables a qualsevol context.

Àcid i cínic gairebé a parts iguals, recorre a la denúncia de l'absurd i la misèria, a la condició humana, als abusos d'autoritat, a la lògica, per criticar el món de les crisis econòmiques. Acudits per criticar la realitat. Davant aquesta denúncia, malgrat tot, un tracte humà per a les víctimes del món, hipisme realista en blanc i negre.

Candidatura

La seva candidatura al premi Príncep d'Astúries, proposada pel catedràtic de Geografia i demògraf Rafael Puyol, ja havia despertat la simpatia de molts dels 18 membres del jurat abans que ahir iniciessin a Oviedo les deliberacions, sota la presidència del director de l'Instituto Cervantes, Víctor de la Concha. Fill d'andalusos emigrats a l'Argentina el 1919, Quino va adoptar la nacionalitat espanyola el 1990 i alterna la seva residència entre Madrid i Buenos Aires.

Trajectòria

Quino va aconseguir la fama amb les tires de Mafalda, un personatge nascut per a una campanya publicitària frustrada que va començar a publicar-se el 1964 al setmanari 'Primera Plana', de la capital argentina. Les històries d'aquest personatge contestatari, que va arribar a Europa el 1969 de la mà del premi Príncep d'Astúries Umberto Eco, que la va definir com una "heroïna colèrica", s'han publicat en diaris i revistes de tot el món. El 1973, Quino va deixar de dibuixar-la, encara que l'interès per Mafalda ha seguit vigent fins a l'actualitat, amb els seus llibres reimprimint-se i adaptant-se a les noves tecnologies, disponibles en format digital.

Després d'aquesta etapa, Quino es va entregar a un humor més àcid i negre, destinat en un grau més alt a un públic adult i que ha anat recopilant en la seva col·lecció de llibres d'humor. Entre els més recents hi ha '¡Qué presente impresentable!' (2005), 'La aventura de comer' (2007) i '¿Quién anda ahí?' (2013).

El premi

Notícies relacionades

El tímid pare de Mafalda

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La candidatura de Quino s'ha imposat en les últimes votacions del jurat al periodista mexicà Jacobo Zabludovsky, al filòsof Emilio Lledó, la periodista congolesa Caddy Adzuba i el biòleg espanyol establert als Estats Units Francisco José Ayala.

El premi està dotat amb una escultura dissenyada per Joan Miró --símbol representatiu del guardó--, 50.000 euros en metàl·lic, un diploma i una insígnia. En aquesta XXXIV edició dels guardons s'han atorgat ja els premis d'Arts, a l'arquitecte nord-americà Frank Gehry, i el de Ciències Socials, que va recaure la setmana passada en l'hispanista francès Joseph Pérez.