La premsa exigeix seguretat jurídica a internet per als seus continguts

Estem al segle XXI i els diaris segueixen tenint validesa. Entre altres coses, perquè generen consciències crítiques. Els mitjans tradicionals són «competitius» a internet. Ja no n'hi ha prou que els seus periodistes escriguin bé. Ara, a més a més, tuitegen, donen informació immediata, graven un vídeo i fan «el que sigui». Conclusió: la premsa té un futur «esplendorós». Són paraules del president d'AEDE (Associació d'Editors de Diaris Espanyols), Luis Enríquez, que, malgrat tot, considera que perquè aquest futur sigui, efectivament, esplendorós la premsa necessita una cosa per part dels poders públics: «Un entorn jurídic que garanteixi amb solvència que podem oferir [sense que siguin piratejats, s'entén] els nostres continguts de pagament».

La premsa i Google -dos sectors enfrontats després que el Govern hagi anunciat que una futura norma obligarà els agregadors de notícies, com Google News, a compensar econòmicament els diaris- van ser ahir els protagonistes d'un debat organitzat per la Secretaria d'Estat de Comunicació i l'Instituto Cervantes a Madrid. Davant la petició per part del representant d'AEDE que existeixi regulació a internet, la directora de polítiques públiques per al sud d'Europa del gegant nord-americà, Bárbara Navarro, es va mostrar escèptica i va llançar un avís: «Anem amb compte amb el que regulem, que fem passos enrere». «La regulació

-va afegir- no és l'única opció possible. És més, la seguretat jurídica no sempre ve de la mà de les normes. Nosaltres apostem per acords comercials. ¿Per què? Perquè funcionen. Junts [la premsa i Google] podem fer molt més».

El representant dels diaris va assegurar que la premsa no rebutjarà mai un acord amb Google, però va insistir en la importància de legislar. «Ens mereixem un entorn de protecció de l'obra que fan els nostres periodistes», va subratllar.

AL PARLAMENT / Respecte a la futura norma que obligarà els agregadors de notícies a pagar una compensació a la premsa -el text va ser aprovat en Consell de Ministres al febrer i ara està pendent d'aprovació parlamentària-, la representant de Google va llançar pilotes fora.

Notícies relacionades

El 57% de les famílies catalanes compren les joguines un mes abans de Nadal

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

Al gegant informàtic no li agrada aquesta llei, perquè, segons la seva opinió, els agregadors de notícies no s'aprofiten del treball dels mitjans, sinó que l'única cosa que fan és proporcionar més visites als diaris. No obstant, segons un estudi recollit al llibre Parásitos. Cómo los oportunistas digitales están destruyendo el negocio de la cultura, de Robert Levine i editat a Espanya per Ariel, el 44% dels usuaris del servei de notícies de Google es queden amb el titular o el primer paràgraf que llegeixen al portal i no accedeixen a la font original de la notícia. «¿Si arribarem Google i AEDE a un acord sobre aquest punt? Això no és un acord, això és regulació», va criticar la responsable del cercador, que va aprofitar la seva presència en el debat per defensar que Google és una empresa «ferma defensora de la propietat intel·lectual».

Després d'insistir en la bondat de la legislació, Enríquez va assegurar que Google, com a proveïdor tecnològic, ha de ser soci dels diaris. Però va tornar a deixar clara la importància de l'existència de diaris solvents: «Un país sense música és més pobre. Un país sense premsa és impossible».