José Ávila: "'Ah, ¿tu ets el dels sis cops?', em va dir l'alcalde"

-Expliqui-m'ho, doncs. ¿Quan el van cridar per primera vegada?

-La veritat, no me'n recordo bé. Fa 25 anys, més o menys. Tot això ha passat en 25 anys. No guardo les convocatòries, així que no en tinc ni idea de quines eleccions van ser .

-Bé, mirem-ho d'una altra manera. ¿Quan va començar a molestar-se?

-El tercer cop; i vaig anar a l'ajuntament a queixar-me. El de Viladecans, que és on visc.

-¿Què li van dir?

-Que això funcionava per sorteig, i que no hi podien fer res.

-¿Aquestes sí que recorda quan van ser?

-Doncs no. Als 90, això segur. Del que me'n recordo més és del cinquè cop que em van convocar, perquè va ser el 2004, després dels atemptats d'Atocha, i vam tenir moltíssima feina. Però, ¿que em convoquessin una altra vegada? Em va semblar una conya.

-¿També es va queixar?

-Sí, em vaig queixar a l'ajuntament, però a més vaig enviar una carta al seu diari.

-Va sortir publicada. La vaig llegir. Deia: «A l'acostar-se les eleccions m'entra una suor freda. ¿Em tornarà a tocar?»

-I em va tornar a tocar. Amb tanta gent que hi ha a l'atur, dic jo, gent que de veritat necessita el que paguen per això. ¡I jo sis vegades! Miri, diumenge passat, quan l'alcalde va passar per la meva taula, jo em vaig aixecar, el vaig agafar del braç i li vaig dir: «Alcalde, per favor, ajudi'm, ja és el sisè cop que em convoquen». I ell: «Ah, ¿tu ets el de les sis vegades?»

-No em digui que ja és famós.

-No, el que va passar és que quan fa unes setmanes em va arribar l'última convocatòria, la sisena, ¡la sisena!, una altra vegada vaig anar a l'ajuntament. Amb la mateixa queixa, per tercer cop. I vaig dir que volia parlar amb l'alcalde. Em van tornar a dir que ells no hi podien fer res, que és un sorteig, però aquesta vegada em van enviar al cens electoral. Em van dir que allà podia interposar un recurs.

-¿Ho va fer?

-¡I tant! Vaig posar el recurs dilluns i l'endemà em va arribar això. ¡Un telegrama! Em vaig quedar… Jo pensava que ja no existien. Un telegrama. El cas és que van desestima el meu recurs. És clar.

-O sigui, que li va tocar anar a la mesa. ¿Com li va anar?

-Bé, bé, bé. La gent era maquíssima, per sort. Vam passar una bona estona. De fet… Jo no tenia clar qui votar; jo, la veritat, ja no crec en cap. I el cas és que ens va tocar un interventor del PSC. Tan simpàtic, tan bona persona, que cap al final li vaig dir: «Va per tu, maco». I vaig votar PSC.

-Com a coneixedor de les singularitats d'una mesa electoral, ¿què em pot dir que hagi canviat en 25 anys?

-Li explicaré què ha canviat. El 2004 ens van portar un càtering al migdia i tu podies escollir entre tres menús. Perquè estàs 13, 14 hores allà assegut, ¿eh? No ho oblidem. Bé, abans eren tres menús i ara és res. Un altre efecte de la crisi. Menys mal que la gent de la taula era maquíssima, llavors vam fer dos torns per dinar. Sense problemes.

-Suposo que no descarta que el tornin a cridar.

-Però ja sé què he de fer perquè no em cridin. M'he assessorat, i m'han dit que la solució és anar al cens i posar-me com a analfabet. Anar i declarar-me analfabet. I sembla que no em tocarà més.

Notícies relacionades

El català és la llengua habitual del 29% dels joves catalans

Jorge Trujillo: "Em presento així: soc fill de colombians i el vostre professor de català"

-Però ells saben que no és analfabet.

-¡Jo el que vull és no anar-hi més, que li toqui a un altre! ¡Que em treguin del cens, si ja he complert! 0Miri, no sé què passarà, amb què em trobaré, però penso fer-ho. Potser funciona. I que quedi clar: si fos una altra obligació, ser jurat popular, per exemple, no dic que no. Però això és una altra cosa.