Lluita contra les epidèmies

El virus de l'Ebola s'estén a l'Àfrica i preocupa a Occident

La infecció de dos metges nord-americans activa els controls i mobilitza els seus governs

El brot més gran de la febre hemorràgica ja ha causat 672 morts i afecta quatre països

Personal de Metges sense Fronteres al centre de Kailahun,a Sierra Leone.

Personal de Metges sense Fronteres al centre de Kailahun,a Sierra Leone. / TOMMY TRENCHARD

3
Es llegeix en minuts
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

El brot infecciós causat pel virus de l'Ebola que es va iniciar el març passat a l'Àfrica occidental, el més important de la seva història, amb 672 morts identificades fins dilluns passat, s'escapa a les mesures de vigilància establertes als tres països afectats -Guinea Conakry, Sierra Leone i Libèria- i ha arribat  a Lagos (Nigèria), on ha ja ha mort un ciutadà procedent de Libèria. La mort d'un destacat viròleg especialista en l'Ebola de Sierra Leone, el doctor Omar Khan, de 39 anys -que va atendre centenars d'infectats al centre mèdic de Kailahun, que dirigeix Metges sense Fronteres (MSF)-, i el suposat contagi de dos científics occidentals destacats en el perímetre del brot -Kent Brantly, dels Estats Units, actualment hospitalitzat a Monròvia (Libèria), i Azaria Marthyman, procedent d'aquest mateix país, i en quarantena a Vancouver (Canadà) malgrat que encara no pateix els símptomes de la infecció- han fet activar les alertes dels governs nord-americans que, igual que el de la Gran Bretanya, preveuen incrementar les mesures establertes per impedir que el virus hemorràgic salti de continent i s'endinsi a Europa o Amèrica. L'elevada letalitat de l'Ebola, que acaba amb la vida de fins al 90% dels infectats, afavoreix aquest control i redueix substancialment el risc que el virus arribi a Occident.

El Govern de Nigèria, país amb 20 milions d'habitants, intenta evitar que nous infectats arribin al seu territori, conscient que la seva elevada població faria molt difícil el control víric. Nigèria va suspendre dimarts les operacions de l'aerolínia Asky, que vola des de Libèria, i la companyia nigeriana Arik Air ha interromput els vols a Libèria i Sierra Leone. El departament de Salut nigerià ha analitzat les 59 persones que van tenir contacte amb el difunt. «No hi ha raó per al pànic -va afirmar ahir Jide Idris, ministre de Salut de Nigèria-.

Podem afirmar categòricament que ara com ara només tenim un cas importat d'Ebola i una mort. Cap nigerià està infectat». La mort a la qual va al·ludir Idris va ser la de Patrick Sawyer, funcionari del Ministeri de Finances nigerià, mort el 25 de juliol. Tot el personal d'aquest ministeri ha quedat confinat als seus domicilis.

SENSE CONTROL / Des de Metges sense Fronteres, una de les escasses organitzacions que actuen a la zona on s'ha detectat el brot, els missatges no són gens esperançadors. «És una epidèmia sense precedents, absolutament fora de control i que no fa més que empitjorar -va dir ahir Bart Janssens, director d'operacions de MSF-. Estem molt neguitosos davant l'avanç del brot».

Notícies relacionades

Als Estats Units, els missatges no és que siguin més esperançadors. El president Barack Obama, permanentment informat de l'evolució de l'epidèmia, ha demanat que s'incentivi el control de fronteres. «Ens preocupa que el brot d'Ebola es propagui sense control fora de l'Àfrica occidental, com l'incendi en un bosc», va afirmar Stephan Monroe, del centre de prevenció de malalties (CDC) d'Atlanta (EUA). Encara que no existeix constància que algun ciutadà del Regne Unit pateixi la infecció, el Govern britànic va celebrar ahir una reunió d'emergència, a instàncies del primer ministre David Cameron, en què es van analitzar les mesures amb les quals aquest país podria detectar i acotar un possible cas importat d'Ebola. El ministre britànic d'Afers Estrangers, Philip Hammond, va assegurar que el brot africà d'Ebola suposa «una amenaça» per a la Gran Bretanya. «El món està interconnectat», va dir Hammond.

A l'epicentre de l'epidèmia, la situació del personal sanitari occidental és extremadament delicada. A més d'atendre els infectats -més de 1.200 malalts-, han de fer front al rebuig d'alguns sectors de les poblacions afectades, que veuen la presència dels sanitaris occidentals com una intromissió en les seves tradicions. Els familiars d'alguns malalts oculten la infecció per no ser estigmatitzats, amb el risc implícit d'estendre el contagi, i continua sent  difícil que els metges apliquin les mesures de vigilància i detecció adequades. També abunda la desinformació, asseguren.