Èric del Arco: «Aprenc de qui considero que és el meu llibreter»

-¿Quan decideix ser aprenent de llibreter?

-El dia que vaig llegir un article al Time Out en què s'explicava que una llibreria emblemàtica buscava un llibreter jove. Vaig veure que era el Josep, jo sóc client de Documenta des de fa molts anys. Era divendres.

-Un principi molt literari, vaja.

-[Riu] Era divendres. Em vaig endur la meva filla a prendre'ns una xocolata al centre, vam passar per Documenta, i el Josep no hi era. Ens vam prendre la xocolata i després vam seure a la porta a esperar el Josep. Quan va arribar, li vaig dir: «M'interessa». Ho tenia clar, em sortia de dins. Era el novembre del 2013.

-¿En què treballava fins llavors?

-Com a enginyer comercial en una empresa de telecomunicacions, però li explico. Vaig estudiar enginyeria, però sempre vaig anar com oient a la Facultat de Filologia de la UB. Quan vaig decidir fer el pas i matricular-me a la carrera de Literatura Comparada va ser impossible seguir les classes amb el pla Bolonya. Tinc dos fills. Em vaig apuntar a la UOC i vaig estudiar Humanitats.

-I, com a aprenent, viu el trasllat de Documenta a l'Eixample.

SEnDSí, vaig començar al centre i, durant uns mesos, vaig compaginar el treball com a enginyer amb el procés de creació de la nova Documenta. Passar a Pau Claris 144 ha estat un procés llarg i laboriós. Vam fer un verkami i la gent va respondre. El 15 de març em vaig incorporar com a aprenent de llibreter.

-¿I això què significa?

-Que arribes i comences a obrir paquets, a fer devolucions, aprens a atendre la gent. Veus tot el moviment de gestió de la llibreria, tot el que no es veu… El que més em sorprèn de la gestió de la llibreria és aquesta constant entrada i sortida de llibres... És eterna.

-¿A què es refereix?

-Has de seleccionar quins llibres se'n van, has de decidir quins es queden… és cansadíssim mentalment: com col·loques els llibres, quins preus… És un dilema. I aquí entra la figura de l'aprenent. Preguntes i el Josep t'explica que aquest no pot sortir perquè ha estat 30 anys a Documenta… Aquest sí, perquè no ens agrada. Dia a dia, aprens a tenir criteri.

-¿Ha respost la clientela al canvi?

-Sí, i ara hem d'adaptar-nos al nou barri. No podíem quedar-nos al local de Cardenal Casañas perquè el lloguer era impossible de pagar, encara que ara l'ajuntament digui que vol promoure llibreries i botigues de discos a la Rambla. És un insult. ¿Ho diu ara que ens en hem anat tots?

-¿Se n'han anat tots?

-Sí. Canuda, nosaltres...

-Josep Cots: l'home que llueix corbata de llacet i que té 39 anys d'experiència com a llibreter. ¿No pesa la seva figura?

-Per això ho vaig fer: aprenc de qui considero que és el meu llibreter. Volia treballar amb Josep Cots. La tradició m'agrada i suposo que per això encaixo amb la idea d'aprenent: conservem alguna cosa del passat sense renunciar al futur.

-¿I ja s'assumeix com a llibreter?

-Un dia em van preguntar la professió, era per a algun document oficial, i vaig dir «llibreter». No podia dir «enginyer i llibreter».

-¿Quin és el rol del llibreter del segle XXI?

SEnDHas de conèixer tot el que tens. Potser no ho has llegit tot, però ho coneixes. Has d'apostar per un fons, no pots tenir-ho tot, i has de tenir una relació personal amb el client.

-¿I la tecnologia?

-Tenim molts dubtes. Pensem que el llibre té una funció i un  futur. ¿Quin? Ho desconeixem, però creiem en l'avantatge del llibre en paper: no necessites connectar-lo a res, no s'espatlla si el tires a terra… No sabem què passarà amb el sector, amb les editorials, amb les distribuïdores, però apostem pel llibre.

Notícies relacionades

Els afectats per la dana continuen sol·licitant 375 ajudes diàries

"Estem una mica desubicats"

-¿Com gestiona tota aquesta incertesa?

-Amb fe.