Borja Navarro: «Jo em veig poc tatuat. Em veig buit»

-Cada vegada es veu més gent tatuada. ¿Per què ens tatuem?

-Per estètica, per moda i perquè hi ha col·leccionistes de tatuatges. Jo me'n considero un. Significa que portes tatuatges d'artistes dels Estats Units, del Japó, d'Espanya….

-I va començar....

-Volia provar emocions noves. El primer tatuatge me'l vaig fer als 14 anys.

-Esperi, el col·leccionista de tatuatges porta la seva col·lecció al damunt.

-Sí, és el que té. L'exposes.

-¿No pesa?

-No. No, perquè ho faig sempre molt segur. ¿Com l'hi explico? Abans mirava la quantitat i ara miro el buit que em queda per tapar.

-¿Queden buits?

-Queden buits, sí.

-¿I quan no quedin buits?

-És el que em pregunta la meva mare i jo li responc: «Deixaré de patir». El tatuatge, vulguis o no, fa mal, però forma part de fer-se'l.  I sempre hi ha espai.

-Els tatuatges a la cara. M'imagino que és una decisió important.

-El tatuatge enganxa. Sempre busques zones noves on sentir. Em vaig tatuar al front perquè m'agrada veure'm més tatuat. També porto tatuatges a les patilles.

-¿On sentir?

-Sí.

-¿No es veu tatuat?

-[Riu] Jo em veig poc tatuat, veig el buit. L'ull s'acostuma, el tatuatge forma part de tu. És cert que després, quan em veig en una foto o reflectit, sí que m'adono que estic tatuat.

-¿Ha tingut algun problema?

-¿En quin sentit?

-Als aeroports, per exemple.

-¡Ah!, sí. M'aturen. Els explico que sóc tatuador, col·leccionista de tatuatges, que és una forma de vida...

-I en el dia a dia… a Barcelona.

-A Barcelona hi ha molta gent molt tatuada i cada vegada està més acceptat, però encara vaig en metro i sempre hi ha la típica senyora que s'acosta la bossa. Després passa tot al contrari: t'asseus al metro i la senyora de 70 anys et toca el braç i et pregunta si et fa mal i diu que és bonic…

-¿El molesta que el mirin?

-No. Em causa problemes que em preguntin si poden fer-me fotos.

-¡És un souvenir barceloní!

-Sí.

-A principis d'octubre se celebra la Bar-

celona Tattoo Expo. ¿Quin paper té aquesta ciutat en el món del tatuatge?

-Encara no estem al nivell dels EUA, però comencem a estar al nivell de Londres.

-¿En quin sentit?

-En quantitat, qualitat i acceptació. La primera vegada que vaig anar a Londres, el 2008, em va impactar. Vam anar a una casa de canvi i el noi que ens va atendre portava dilatacions, tatuatges a les mans… Ara aquí comences a veure dependents tatuats.

-¿Com en va aprendre?

-Vaig començar fent grafits i després, a poc a poc, vaig anar a convencions i exposicions de grafits. Li vaig dir al meu pare: «Pare, jo no valc per estudiar». Però sempre estava dibuixant… Fa sis anys, un tatuador em va preguntar si jo era el Borja i em va deixar provar unes màquines de tatuar. Jo treballo un estil tradicional americà, l'old school, que ara està en auge.

-¿S'ha tatuat a vostè mateix?

-Sí, practiques amb tu.

-¿Com és l'experiència?

SEnDDolenta. Fa molt de mal, ho fas de pressa. Prefereixo que m'ho faci un altre tatuador.

Notícies relacionades

Aigua regenerada per a un sanejament sostenible

Falten 6.000 habitatges per als afectats de la zona zero

-I els seus tatuatges, ¿què expliquen?

-La meva vida.